Donna Strickland és una doctora canadenca que el passat mes de març va venir a Barcelona a impartir una conferència al Museu de la Ciència CosmoCaixa sobre els polsos de llum ultraràpids. Potser ja n’havíeu sentit a parlar de la Dra. Strickland ja que és la tercera dona de la història guardonada amb el premi Nobel de Física. Les altres dues van ser Marie Curie (1903) i la Maria Goeppert-Mayer (1963). Ella el va rebre l’any 2018 pels seus treballs sobre les aplicacions del làser.
Una de les primeres
aplicacions dels seus descobriments va ser la manera de fer ús del làser per
tallar l’acer que es fa amb un procés tèrmic semblant al que fa servir el Sol
per obtenir l’escalfor. Amb el làser, la Dra. Strickland va arribar a un punt
que podia fer bullir l’acer, i amb els seus col·laboradors van aconseguir el
que van anomenar “martell de l’acer”: es tracta de colpejar els electrons dels
àtoms del material, bo i desplaçant-los, i així es talla l’acer. També amb un
procés semblant es pot aplicar el làser a l’operació de tallar la còrnia o
foradar-la com a prevenció del glaucoma. I no cal que en parlem de les moltes
altres accions que un làser ben controlat pot executar.
I a la
pregunta que se li va fer sobre el què pensa de la suposada incompatibilitat
entre ciència i religió, la Dra. Strickland va dir: «Penso que se’ns ha donat
un univers i la ciència no ens diu el per què se’ns ha donat. A mi m’agrada
pensar que hi ha un Déu que ens el va regalar...sentiment que fa que vulgui
estar agraïda per tot el que ens ha estat donat»
Crec que és interessant
conèixer científics de la talla de la Dra. Strickland que parlin tan clarament
de la seva fe en un Déu creador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada