Amics del Museu: Visita al Museu del Ter

El Museu del Ter de Manlleu, enmig de la Plana de Vic, és un dels 11 museus que, com el nostre, formen part de la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya i, aprofitant que allà s’hi feia el darrer plenari d’enguany de la Xarxa, als participants ens van fer una visita guiada pel seu director, en Carles Garcia.

Vistes de Manlleu des del Museu del Ter

Aquest museu està ubicat a la riba esquerra del Ter utilitzant l’edifici d’una antiga fàbrica de fils (Can Sanglas) que es movia amb l’energia hidràulica que li proporcionava el riu. A aquest edifici, d’una sola nau de maons, se li va afegir un cos de formigó per a millorar l’accés a les diferents plantes del museu, el qual també disposa d’un mòdul multisensorial per acostar-lo a persones amb dificultats visuals o mobilitat reduïda.

A les seves dues primeres plantes tenen les exposicions permanents dites La fàbrica de riu i La societat industrial on, amb diversos plafons, audiovisuals i materials històrics, es mostra el procés d’industrialització d’aquesta part de la Catalunya interior tant a nivell mecànic com a nivell social.

També tenim l’oportunitat de veure funcionar la joia del museu: la seva turbina Fontaine, un dels primers motors hidràulics instal·lats al Ter, la qual posava en marxa diverses màquines de filar i empaquetar. L’obertura de les comportes del dipòsit d’aigua impressiona de veritat.

L’obertura de les comportes....

...fa funcionar la turbina Fontaine...

...que posa en marxa diverses màquines de filar

A la planta superior es troba la part “científica” del museu amb l’exposició Els rius Mediterranis, un espai diàfan amb tot de plafons informatius sobre la naturalesa, flora i fauna dels rius mediterranis en general, i el riu Ter en particular. En aquesta planta també s’hi troba el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM).

Però en Carles Garcia ens adverteix que ells no són un museu de ciències convencional sinó que són un aula de natura on s’hi fan tallers, visites i sortides per a conèixer l’entorn, per això l’espai disposa d’una biblioteca i d’un complet laboratori amb molt material didàctic i, fins i tot, algunes peixeres!

Anem a observar ocells...

Per a finalitzar aquesta visita, baixem al riu i anem a una passarel·la de ciment per a observar, amb l’ajut d’un ornitòleg de l’equip, algunes aus típiques d’aquest ambient de ribera com són martinets blancs, bernats pescaires, corbs marins, ànecs collverd... i també un blauet que passa rabent per davant els nostres ulls! Ha estat una visita del tot agradable i profitosa.

Mn. Francesc Nicolau: Cal minvar el consum de petroli

Hem posat per títol que cal minvar però potser seria més exacte posar que cal aturar el consum d’aquest combustible fòssil. Ja és hora que diguem “prou” al seu ús; “prou” al consum que se’n fa per posar en marxa els vehicles. Per què diem això? Senzillament perquè la contaminació atmosfèrica que s’origina amb la seva combustió està posant en perill la vida humana. Pot extingir-se la nostra espècie, i d’altres, si això continua gaire. Els càlculs diuen que ja falta poc perquè esdevingui insostenible i no exagero, ens ho diuen els experts. Cal una reacció immediata.

Diari de Girona

Què és doncs, el que s’hi pot fer? És ben clar que tothom ha de prendre consciència del problema. Encara és possible aturar-ho. Però passa que ens trobem amb interessos creats que fan que la iniciativa no tiri endavant com caldria. Per exemple, els països del Pròxim Orient no voldrien que se’ls acabés el negoci. Amb els combustibles fòssils fan molts ingressos i encara els en queda molt per vendre. No estan pas al final. Les estadístiques ens diuen que la seva venda continua augmentant. No volen sentir a parlar de cotxes elèctrics.

Els cotxes elèctrics començaren sent una mica cars, però ara ja es van fent més assequibles, quasi com els de benzina, i d’altra banda ja no presenten tantes dificultats degut al fet que les bateries ja no es fan amb cobalt sinó amb liti, i també s’ha començat la fabricació de cotxes amb bateries de sodi que és un element que no presenta problemes. Ja hi ha llocs, com a Califòrnia (EEUU) on hi ha cotxes elèctrics que poden generar electricitat quan es tan al garatge.

Diari de Girona

A tot això cal afegir la necessitat que hi ha d’augmentar la producció d’energies renovables (a casa nostra encara es fa poc) i no abusar del consum energètic. S’ha de dir que els aerogeneradors i les plaques solars han provocat problemes d’acceptació a molts territoris i això és una pena perquè cal que prenguem consciència del que cal fer per salvar la vida al nostre planeta que Déu ens ha donat perquè hi fem bona estada.

Amics del Museu: El Jardí de Roques de Platja d'Aro

L’agost del 2018 vam informar en aquest blog que s’acabava d’inaugurar el Jardí de Roques de Rubió a Soriguera (Pallars Sobirà), i des d’aleshores se n’han inaugurat alguns més com el Jardí de Roques del Parc dels Estanys de Platja d’Aro.

Parc dels Estanys

Aquest parc va néixer l’any 2012 per tal de controlar les crescudes del riu Ridaura tot recuperant uns antics aiguamolls. Així, d’aquesta manera, es van establint animals i plantes pròpies d’aquests ambients com són l’ànec collverd, el cabusset, la fotja, el bernat pescaire, el martinet blanc... ocells que poden observar-se des dels dos aguaitadors que s’han instal·lat. No obstant això, el parc també s’ha convertit en un espai d’exposició de diverses obres d’art, algunes de manera permanent i d’altres temporals.

El passat 11 de maig, dins del marc de les activitats del Geolodia de les comarques gironines, es va inaugurar aquest nou Jardí de Roques amb una visita guiada a aquesta instal·lació museística a cel obert on s’hi exposen diversos blocs de minerals i roques per permetran acostar al públic el nostre patrimoni geològic. El jardí ha estat realitzat per David Brusi i Carles Roqué del Centre GEOCAMB de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i diverses empreses i institucions públiques. Aquest nou jardí ve a ser una ampliació del que ja s’ha instal·lat al campus de la Universitat de Girona a Montiliví.

Es tracta d’un circuit lineal que s’inicia a l’entrada nord del parc (pel carrer de Luxemburg) on hi ha un plafó general que ens assabenta que les diverses mostres que veurem han estat recollides en indrets propers. Cada bloc va acompanyat d’un faristol que ens informa sobre el tipus de material i la seva procedència. A més, un codi QR ens permetrà accedir a més informació com la seva edat, procés de formació, usos a què es destina...

Així en aquest circuit podrem observar (i tocar) belles columnes basàltiques de Fogars de la Selva; travertins del Pla de l’Estany; una mostra de feldspat (albita) de les pedreres de Llançà; un guix de Beuda; una calcària nummulítica de Sarrià de Ter que, a més, té un bonic banc d’ostres, una pegmatita del Cap de Creus....

Nummulits

Banc d'ostres

Cap a la meitat del recorregut hi ha una placeta lateral, al voltant de la qual s’hi exposen les roques de proximitat com un bloc de quars d’un filó, una platja fòssil, una bretxa de falla, una pirolusita dendrítica, un granit de Sant Feliu de Guíxols i una granodiorita amb grans fenocristalls com les que vam veure al Camí de Ronda de s’Agaró. Un gran plafó ens ajuda a situar-les a l’espai i en el temps.

Tots aquests jardins de roques actuals tenen el seu predecessor en la col·lecció de Grans Blocs que es va iniciar l’any 1905 al Parc de la Ciutadella de Barcelona als voltants del Museu Martorell i que va arribar a reunir més de 100 mostres!!! Abans de la recent restauració de l’edifici, a banda i banda de la façana que dona al parc hi va haver fins a trenta-dos blocs que són els que avui encara estan en procés de restauració però que esperem veure’ls de nou ben aviat.

Amics del Museu: Cicle de Conferències Mineralògiques de Tardor

Després d’una pausa de cinc anys, avui s’ha reprès l’esperat Cicle de Conferències Mineralògiques de Tardor, organitzades pel Grup Mineralògic Català a la sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, una preciosa sala gòtica dins el conjunt de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al cor del barri gòtic de Barcelona.

Claustre de l'Institut d'Estudis Catalans a la Casa de Convalescència

La sala gòtica Pi i Sunyer

Malgrat l’adversa climatologia, un nombrós públic entusiasta s’ha aplegat per escoltar la primera de les cinc conferències programades: Geoarqueologia del complex neolític miner de Gavà: coneixements actuals i nous avenços, a càrrec de la Dra Yael Díaz Acha, geòloga i Conservadora de Petrologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, col·laborador d’aquest cicle de conferències.

Programa de conferències

D'esquerra a dreta: 

Dra. Yael Díaz, Frederic Varela (president del GMC) i Josep Ignacio

Després d’una breu presentació per part d’en Josep Ignacio, l’ànima d’aquest cicle, la Yael comença la seva xerrada fent una mica d’història del descobriment d’aquest important centre miner on en època neolítica, i posteriorment, s’hi va explotar sobretot la variscita, un fosfat d’alumini hidratat d’un bonic color blavós que s’utilitzava per a fer-ne collarets i que es forma per l’alteració de les pissarres (shales) silurianes riques en sulfurs.

La Yael és una geòloga que col·labora amb l’èquip d’aqueòlegs que treballen en les excavacions dels sectors de Can Tintorer i Les Ferreres del nord de Gavà on, des dels anys 70, s’han anat descobrint aquestes galeries en urbanitzar-se aquesta zona. Amb una presentació molt entretinguda, la Yael ens fa veure com n’estaven d’avançats a nivell miner al neolític, en descobrir-se aquest complex de 15 metres de fondària distribuïts en diversos nivells, amb suposats sistemes de ventilació i rampes d’accés, i de com l’explotació anava sempre de baix cap amunt tot seguint els filons disposats en vertical. També, a través de l’arqueometria, s’ha demostrat la presència de turquesa a les mines de Gavà.

En acabat hi ha hagut un torn on s’han fet moltes i molt interessants preguntes que la Yael ha contestat de manera molt didàctica, i així la hora i mitja que ha durat la xerrada se’ns ha fet molt curta. Fins a la propera!

Joan Barrull: Conferència d'Steve Brusatte

Aquest 24 d’octubre, a les 19h de la tarda, i dins del cicle de conferències “Grans de la Ciència”, el Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona, ha convidat el prestigiós paleontòleg Steve Brusatte, a fer una xerrada sobre la relació evolutiva entre dinosaures i mamífers. Steve Brusatte és doctor en Ciències Ambientals i de la Terra per la Universitat de Columbia, Estats Units, i llicenciat en Ciències de la Terra i Paleobiologia per la Universitat de Bristol, Regne Unit. Actualment és professor de Paleontologia a la Universitat d'Edimburg. Ha descrit quinze noves espècies de fòssils, té més de cent deu publicacions científiques i n'ha escrit deu llibres.

La conferència ha fet un passeig de més de 325 milions d'anys, des dels primers mamífers que intenten sobreviure a l'ombra dels dinosaures fins a l'ésser humà actual. Ha comentat el paleoambients del Carbonífer i del Permià, així com la gran extinció que es va produir al final d’aquest període. També ha repassat l’era del Mesozoic fins arribar a l’extinció dels dinosaures i demés fauna del final del Cretaci. Després, Brusatte, gràcies a l'avenç tecnològic i a fòssils recentment descoberts ens ha aportat noves dades que ens han ajudat a entendre millor l'evolució dels mamífers supervivents i descobrir els que s'han extingit: com els micromamífers, els mamífers que menjaven dinosaures, les balenes que caminaven o els mamuts llanuts.

Amb una narració trepidant i amena ha recorregut cataclismes i glaciacions, per explicar-nos l’increïble i variat llinatge dels mamífers, que no tan sols es va apropiar del món, sinó que també va desenvolupar trets característics que van cimentar la seva història d’èxit. A la conferència ha barrejat les seves pròpies investigacions amb el treball d’altres científics per reconstruir una història que arriba fins a nosaltres. A més, de fer palesa, en diversos cops, la seva preocupació per les espècies actuals en perill d’extinció.

La xerrada ha durat una hora, i s’ha fet molt curta. Després hi hagut un torn de preguntes de trenta minuts. Cal constatar el gran nombre de nens i nenes que han assistit a la conferència i les preguntes tan assenyades que han fet, on han intercalat les seves intervencions amb les del públic científic adult, i sense mostrar cap tipus de recança o timidesa. Personalment, aquest relleu generacional em posa molt content, i crec que a Brusatte també.

Posteriorment, i un cop acabada la conferència, el paleontòleg ha tingut l’avinentesa de dedicar-nos als assistents els seus llibres. Al que subscriu aquestes línies, i que hi ha anat en representació del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, n’hi ha dedicat tres. Brusatte, ha dit que estava preparant un altre manuscrit sobre l’evolució de les aus...i s’ha comprés a tornar a Barcelona, per fer promoció del llibre. Esperem doncs que tot això sigui ben aviat.

Joan Barrull: Jornades Europees de Patrimoni al Museu

Un any més, els dies 11, 12 i 13 d’octubre , l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural va impulsar les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que se celebra ininterrompudament a Catalunya des del 1991 i que està considerada l’activitat participativa més important d’Europa en relació amb el patrimoni cultural. Al llarg de tots aquests anys les Jornades Europees de Patrimoni han permès conèixer la riquesa i la diversitat del patrimoni cultural gràcies a la col·laboració de centenars de municipis, museus, monuments, associacions i entitats culturals d’arreu del territori que any rere any han obert les portes de casa seva per apropar el seu patrimoni cultural a la ciutadania.

Un gran ventall de propostes (des de portes obertes o visites guiades fins a concerts i activitats i tallers familiars, entre d’altres) es van poder consultar, organitzades temàticament i geogràficament, en l’agenda en línia.

Les Jornades Europees de Patrimoni són un esdeveniment obert a tothom i una gran oportunitat per redescobrir el nostre patrimoni cultural, amb l’objectiu principal d’estrènyer els vincles entre aquest i la societat. Les Jornades Europees de Patrimoni van comptar amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Institut Ramon Muntaner, l’Associació de Micropobles de Catalunya i Catalunya Sacra.

El nostre Museu Geològic del Seminari de Barcelona va participar el divendres dia 11, amb una jornada de portes obertes per donar a conèixer la renovació de l’exposició permanent que està suposant un dels desafiaments més grans dels darreres anys per la institució, abordant l’actualització dels continguts i la seva museografia. Es varen fer dos torns de visita comentada, un de 16 a 18h i l’altre de 18 a 20h. Un total de 36 persones varen conèixer la història del Museu, i van començar amb l’itinerari explicatiu de què són els fòssils, els diferents processos de fossilització i la importància dels fòssils en la nostra vida diària. Després es va fer un recorregut pels principals grups taxonòmics que estan en les nostres vitrines de l’itinerari sistemàtic. Per acabar, també es va fer una passejada per l’itinerari de períodes i èpoques, que va acostar a tots els participants la història de la vida i l’evolució, des de l’origen de l’Univers fins a l’actualitat.

Us hi esperem a tots el proper any. Ànims... i ens veiem al Museu !!!