Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 30 de maig de 2014

Amics del Museu: MEDITERRÀNIA, la mar nostra

Aquests dies es poden visitar a Barcelona dues exposicions dedicades a la Mediterrània.



A l’exposició “Mediterrani. Del mite a la raó”, la qual s’exhibeix al CaixaForum fins al 25 de Juny, s’ha reunit una col·lecció d’obres d’art de l’antiguitat grecollatina per tal de mostrar com la Mediterrània fou una importantíssima via de comunicació entre diferents cultures i per la qual van circular idees, coneixements, creences, des del Pròxim Orient a Egipte i d’allà cap a Grècia i, més tard, a Roma, forjant-se així l’anomenat esperit europeu.


A través de ceràmiques decorades, relleus, joies, figures i estàtues, frescos i mosaics, es vol explicar el pas de la visió d’una Mediterrània mítica, escenari dels viatges d’Odisseu (Ulisses), Jàson (cap de l’expedició dels Argonautes) i Hèracles (Hèrcules), i poblada de monstres marins, perilloses sirenes, déus furibunds i malèvoles deesses, a la d’una Mediterrània humanitzada, per on es van estenent tot un seguit de colònies gregues i on hom pren consciència de la petita àrea geogràfica que ocupa en relació al món conegut i al que s’anava intuïnt, tal i com ho expressa Plató: Els que ens trobem entre les Columnes d’Hèrcules i el riu Fasis (a la mar Negra), habitem una petita porció de terra i vivim a l’entorn del mar com formigues o granotes al voltant d’una bassa.

Odisseu és atret per una colla de sirenes

En les costes d’aquesta “bassa”, a la Magna Grècia del s.VI aC que fou el bressol de la ciència i la democràcia, pensadors de la talla de Tales de Milet, Anaximandre, Heràclit o Sòcrates van deixar de creure que amb els mites es podia explicar tot, i com es diu en un plafó: Els filòsofs havien d’aventurar-se per camins poc transitats per investigar els misteris del món, encara que això els pogués costar la vida o l’exili car la saviesa era un atribut exclusiu dels déus.


A l’exposició es fa un repàs dels principals mites clàssics com són el rapte d’Europa, les relacions d’Eros i Psyque, el mite de Narcís o els cèlebres dotze treballs d’Hèrcules imposats a l’heroi per la deessa Hera (esposa de Zeus), els quals constitueixen el motiu d’un taller per a nens i nenes.

Espai del taller

Es dóna el cas que un dels treballs fou netejar els estables del rei Augias, els quals no es rentaven des de feia... més de 30 anys!!!. Hércules ho va solucionar desviant els cursos dels rius Alfeu i Peneu i fent-los passar pels estables, tal vegada aquest podria haver estat el primer abocament tòxic a la Mediterrània...

L’altra exposició “Mediterrani. El nostre mar, com mai l’has vist”, s’hi estarà al CosmoCaixa fins al desembre d’enguany i en ella s’analitza la mar nostra des d’un punt de vista més científic.


Aquesta mostra ens vol fer reflexionar sobre el fet de viure al voltant d’un mar molt petit, un “mar enmig de terres” densament poblades on la taxa d’evaporació supera la dels seus aports hídrics. Malgrat això aquests aports són suficients per a evitar, de moment, la dessecació.


Per això l’exposició comença amb un espai de participació on, a través d’unes pantalles, els visitants poden contestar la pregunta “Què és per a tu el Mediterrani?” amb respostes tipus com “vacances”, “cultura”, “platges”, “vida”, “relacions”... El resultat de l’enquesta es coneix al final de l’exposició.

A partir d’aquí entrem de ple a l’exposició la qual s’estructura principalment en una sèrie de plafons retroil·luminats (en català, en castellà i en anglès) rodejats de foscor, submergint els visitants dins un entorn de blavor profunda.

Tot seguit es constata que la Mediterrània representa poc menys del 1% de la supèrficie dels oceans i que es considera un mar interior encara que manté una feble connexió amb l’oceà Atlàntic. Aquesta connexió està representada per una aixeta que goteja, malgrat tractar-se d’una quantitat de dos milions de piscines olímpiques diàries, la major aportació d’aigua cap a la Mediterrània.


Als aports també hi contribueixen els rius que hi desemboquen; però, com ja s’ha dit, la taxa d’evaporació és més alta que la dels aports i això fa que la salinitat augmenti, principalment, cap a l’est. A l’exposició es pot experimentar els efectes de la salinitat sobre la flotabilitat i també es poden “tastar” les aigües de diferents mars per tal de comparar-ne la temperatura i la salinitat mitjanes. Així es pot provar l’aigua del mar de Barents (amb una temperatura de 6ºC i una salinitat de 34 g/l), el Mediterrani (amb una temperatura de 20ºC i una salinitat de 38 g/l) o la mar Morta (amb una temperatura de 25ºC i una salinitat de... 270 g/l)

Aquí es pot tastar l'aigua de la mar Morta

Un petit video ens assabenta de l’origen del mar Negre, situat a extrem est del Mediterrani i comunicat amb aquest a través de l’estret del Bòsfor. Es creu que aquest mar, durant la darrera glaciació, fou un gran llac d’aigua dolça però que en recular, per desglaç, els casquets polars, i augmentar el nivell de la Mediterrània, el mar el va envair.

Animació sobre l'origen del mar Negre

Per tot arreu es troben codis QR, per a smartphones, o enllaços a pàgines web amb els quals es pot ampliar la informació de l’exposició.


Seguidament, i a través d’una animació, es passa a analitzar un fet realment extraordinari: la crisi messiniana... res a veure amb el jugador del Barça, ja que el nom prové de la ciutat de Messina (Sicília, Itàlia). Aquesta crisi, que va tenir lloc fa uns 6 Ma, es va desencadenar arran d’un aixecament tectònic a la zona de Gibraltar, per la qual cosa es va interrompre, momentàniament, la comunicació amb l’Atlàntic i per això una bona part de la Mediterrània es va assecar en menys de 3.000 anys. D’aquest fet en donen testimoni els dipòsits salins de Sorbas (Almeria).

Animació basada en un estudi de Daniel Garcia-Castellanos et al.,
 publicat a Nature l'any 2011

Mostra de sal de Sorbas (Almeria)

També s’hi exposen flascons que contenen sorres de diferents platges de la Mediterrània, així com també es fa un repàs a la biodiversitat amb imatges, sons de mamífers marins, una peixera, una vitrina amb exemplars de posidònia, la qual és una planta endèmica (no una alga!) molt amenaçada.

Flascons amb sorres



Mostres de fulles i arrels de posidònia

Així mateix també hi tenen cabuda les espècies invasores i les plagues que proliferen per la mediterrània, fet que la fan especialment sensible en tractar-se d’un ecosistema molt tancat i de delicat equilibri.

Algunes de les espècies invasores

Meduses, una de les plagues més temudes.

La cèlebre “dieta mediterrània” també hi té un petit espai on es poden degustar i olorar diverses varietats d’oli d’oliva, el producte estrella d’aquesta dieta. També s’analitzen les diferents cultures i idiomes dels països del litoral mediterrani i les intenses relacions que s’hi estableixen entre ells.


Finalment es dóna a conèixer el fet de la contaminació i la sobreexplotació dels seus recursos, fent un especial incís en el cas de la tonyina, molt abundant en el passat i avui en perill d’extinció per culpa de la pesca abusiva amb l’art de pesca anomenada palangre. La presència dels metalls pesants en la cadèna tròfica (com el mercuri, el plom o el cadmi) també representen un gran perill perquè aquests s’acumulen als teixits dels animals que viuen al mar i que consumim. L’acidificació (per causa de l’àcid carbònic disolt a l’aigua del mar)  és un fet especialment preocupant ja que aquest àcid fa que es disolguin les parts dures de molts animals marins.

Recreació d'un banc de tonyines dirigint-se cap a un núvol d'hams 
(hi poden haver-hi fins  15.000 hams!)

Origen d'alguns dels metalls pesants més perillosos

Per a vigilar tots aquests processos, s’han instal·lat una sèrie de laboratoris automàtics submarins que analitzen i controlen continuament diverses variables, però amb això no n’hi ha prou ni de bon tros.


Al final de l’exposició es coneixen els resultats de la pregunta que es fa a l’inici: “Què és per a tu el Mediterrani?”. D’entrada la majoria de visitants contesten amb la resposta “vacances”,  però a la sortida la resposta més votada és “vida”. L’exposició acaba amb unes paraules que conviden a la reflexió i a la conscienciació: Amb aquesta exposició hem volgut que sabessis el que ha estat, és i pot arribar a ser el Mediterrani en el futur. El que finalment arribi a ser el nostre mar, a partir d’ara depèn de tots nosaltres. També de tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada