Al poble de
Santorens (o Sant Orenç) la tarda del passat 17 d’agost, dins dels actes de la seva Festa Major, va
tenir lloc un Taller de Geologia dirigit a tothom qui volgués participar.
Aquest petit nucli de la Ribagorça aragonesa es troba entre Sopeira i Pont de
Suert, enmig d’una conca rodejada de muntanyes i a mig aire de la vall del
Noguera Ribagorçana, aquí retingut pel pantà d’Escales.
Santorens des del Serrat de Sant Salvador
Programa “de actos y festejos”
A l’hivern és
un poble molt tranquil però per les vacances s’omple d’estiuejants amb moltes
ganes de fer coses i per això va sorgir la idea del Taller de Geologia, per a
donar a conèixer als seus habitants els tipus de roques que els envolten.
Santorens de de la Serra de Sis
Així la
geòloga Isabel Benet, amb l’inestimable ajut d’en Ventu Amorós, la Montse
Cercós, en Quim Massanés, la Montserrat Garcia i en Xavier Benito, van engegar
aquest “projecte” amb molta il·lusió i empenta.
Photocall dels “promotors” del taller
L’activitat
es va fer als afores del poble, al bonic indret conegut com la Bassa del Pusso
on hi ha una font intermitent sobre la qual hi descansa ajagut un salze monumental.
Damunt les tres grans taules de pedra que hi ha, la Isabel va distribuir tots
els materials del taller: mostres de mà de diverses roques i minerals presents
a la zona, uns mapes geològics per pintar, i uns trencaclosques de goma eva per
unir i separar continents a voluntat.
Després de
les degudes presentacions, la Isabel, vestida amb la indumentària que
caracteritza els geòlegs (pantalons llargs, barret, motxilla, lupa, llibreta,
brúixola, martell...), va començar l’activitat fent un aclariment sobre si
Santorens està al Prepirineu o al Pirineu. Prepirineu és un terme utilitzat
pels geògrafs per anomenar el conjunt de relleus (alguns de ben abruptes) que
es troben davant la Serralada Pirinenca on es troben les màximes alçades. En
canvi els geòlegs consideren que tots els relleus són Pirineu perquè es van
formar durant el mateix procés de plegament.
Comença el taller...
Fet aquest
important aclariment, la Isabel ens va donar unes breus però essencials nocions
de tectònica car ens assegura que la Terra és un grandíssim puzle esfèric fet
de peces (=les plaques litosfèriques) que no encaixen gens bé, de manera que mentre
unes es separen, altres s’uneixen i xoquen, i d’altres freguen entre sí.
Precisament a Santorens ens trobem enmig de la col·lisió de les plaques Ibèrica
i Eurasiàtica i això complica molt les coses.
La Terra és un gran trencaclosques
Per a
facilitar la comprensió, es fa la comparació de la formació del Pirineu amb la
elaboració d’un pastís: dins un bol s’hi aboquen tots els ingredients
necessaris (farina, ous, sucre, oli...) i es deixa coure al forn un cert temps.
Per a la formació d’una serralada, al “bol” (=conca sedimentària) cal abocar,
durant milions d’anys, els “ingredients” (sorra, argila, còdols, guixos,
calcàries...) i deixar-los reposar uns quants milions d’anys més.
Per a “coure”
una serralada només cal apropar dues masses continentals fins a la seva
col·lisió, per la qual cosa els “ingredients” (i el “bol” també) queden
absolutament plegats, trinxats, elevats i, fins i tot, desplaçats uns quants
quilòmetres del lloc on es van formar. A aquest procés se l’anomena orogènia i el Pirineu, juntament amb
totes les grans serralades que podem veure avui dia, es van formar durant l’Orogènia Alpina.
Fetes
aquestes difícils explicacions generals, entrem “en matèria” i la Isabel,
després d’assegurar-nos que qualsevol “pedrota” té la seva història i que la
feina del geòleg és saber escoltar-la, ens mostra els diferents elements
dipositats a les taules.
A la primera
taula hi ha una representació de les roques de les rodalies posades sobre uns
papers amb els colors corresponents a la seva edat i que són un
convencionalisme internacional. Així els guixos i ofites del Triàsic estan
sobre un paper de color rosa, les dolomies del Juràssic ho estan sobre un paper
blau, i les calcàries del Cretaci sobre un paper verd. Totes aquestes roques
són de l’Era Secundària (o Mesozoic). Les sorrenques i conglomerats de l’Era
Terciària (o Cenozoic), que afloren a la Serra de Sis, ho estan sobre un paper
taronja. També hi ha una petita representació de les roques (pissarres i
granits) de l’Era Primària (o Paleozoic) que formen la Zona Axial.
I aquests són
els colors que utilitzen els participants que es dediquen a pintar, amb força
traça, el mapa geològic dels voltants de Santorens i amb el qual constaten que
el seu territori sembla més aviat el vitrall d’una catedral gòtica o un
trencadís de Gaudí. Entretant, a la taula dels trencacloques, els participants
es dediquen a muntar i desmuntar Pangea,
el megacontinent format per la unió de Lauràsia (al nord) i Gondwana (al sud) i
que va existir ara fa... uns 300 milions d’anys!!!
Així “entre
pitos i flautes”, com se sol dir, va passar la tarda de manera ben
entretinguda. Abans de finalitzar el taller, però, es van repartir, sobretot
entre els participants més joves, unes caixetes amb tres minerals cadascuna per
a qui vulgui afegir-los a la seva col·lecció o iniciar-ne una. També la Isabel
va rebre un bonic obsequi per part de l’organització de la Festa Major.
La Lluna eixint darrera la Cresta de Sant Cugat
Estem convençuts
que amb aquest petit “tast” de geologia hem encès una espurna de curiositat en
els veïns i les veïnes de Santorens; espurna que, tal vegada, esdevindrà una
gran flama de coneixement de la regió... i és que com diu en Carles Porta “tots
els focs quan comencen són petits...”
