Donem la
benvinguda a aquest nou any 2025 amb la continuació dels itineraris d’observació
del mantell de les Serres Marginals i, després d’haver donat un cop
d’ull al conjunt de materials que afloren pels voltants de Camarasa, els
quals conformen la part més oriental d’aquest mantell, ara farem un parell
d’itineraris, un a peu i un altre en cotxe, per observar la tectònica de la
zona on hi destaca una de les estructures més rellevants dels Pirineus: la
falla del Segre, la qual separa la Unitat Sud-pirinenca Central de la zona del
Pedraforca, i el nom li ve del riu que aprofita part d’aquesta estructura per a
excavar-hi el seu llit.
El Congost del Mu amb el Mont-roig al fons
En aquest
sector, la falla (o accident) del Segre es troba al sud de la gran muntanya de Sant
Mamet, la qual ja vam observar des del coll d’Orenga en l’itinerari que vam fer
al voltant del Montsec de Meià. I és per aquí per on
el riu Segre, contra tot pronòstic, s’obre pas entre aquestes agrestes
muntanyes, tot excavant l’espectacular Congost del Mu, just abans de rebre les
aigües del Noguera Pallaresa a l’indret de l’aiguabarreig.



Per a fer l’itinerari
del Congost del Mu haurem d’anar fins al citat aiguabarreig sortint de Camarasa
per la carretera C-13 en direcció a Tremp. A la sortida del poble, a mà dreta,
tenim l’Espai Orígens, un centre i aula d’estudi dels pobladors prehistòrics
d’aquesta zona. A tocar del centre encara es poden veure les restes del que va
ser el Campament de l’Hospital, una
sèrie d’edificis (dormitoris, hospital i cantina) dels treballadors que
construïen la presa del pantà de Camarasa, entre els anys 1917 i 1923. Un plafó
explicatiu, amb fotos de l’època, ens informa de com era l’indret i d’alguns
fets que aquí van tenir lloc.

Continuem per
la carretera fins al pont sobre el Segre. Just abans de creuar-lo, a mà dreta
surt una pista asfaltada que ens porta fins l’aiguabarreig on s’alcen les
preses dels pantans de Camarasa i d’Alòs, les aigües retingudes dels quals fan
funcionar la gran central hidroelèctrica. En tot el recorregut podem observar
les dolomies negres del Juràssic (Dogger) que formen la base de la Serra del
Mont-roig i de la Serra Carbonera.
Vista enlairada de l’aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa
Aquí deixem el
cotxe i continuem el recorregut a peu pel Congost del Mu, al qual entrem per
unes passarel·les metàl·liques adossades als contraforts de la Serra Carbonera,
tot seguint el curs aigües amunt del riu Segre.
Entrem al Congost del Mu
Així arribem
fins a un espectacular pont penjant sobre el pantà d’Alòs que haurem de creuar
tot deixant a mà dreta un camí que s’enfila a l’ermita de Sant Jordi que ja vam
visitar en l’anterior itinerari des de Camarasa.
Creuem el pantà d’Alòs per un pont penjant
Un cop a
l’altra riba, després de planejar uns metres a tocar del riu, el camí s’enfila
de valent tot seguint el barranc del Palomar fins a una certa alçada sobre el
congost on trobem una cruïlla: a l’esquerra el camí segueix enfilant-se cap al
mirador de la Penalta; nosaltres, però, anem a la dreta seguint el curs del riu
Segre tot planejant a mig aire del vessant sud del serrat de Lo Palomar i
encarats a la muntanya del Castellar a la qual ens dirigim.
Encarats a la muntanya del Castellar
Anem
trepitjant les dolomies negres del Juràssic mitjà (Dogger) mentre que a l’altra
banda del pantà d’Alòs tenim les fermes cingleres que formen el vessant nord de
la serra Carbonera on, damunt les dolomies, afloren les calcàries del Cretaci
superior, posant de manifest, un cop més, la llacuna estratigràfica que hi ha
entre aquests dos paquets de roques. Mirant cap a ponent tenim l’alterós extrem
oriental del Mont-roig.
Vistes a ponent del congost
Arribant al
barranc de Namperes el camí baixa a tocar del riu per rodejar els esperons
rocosos del Serrat del Poll, un dels contraforts de la muntanya del Castellar,
per unes passarel·les metàl·liques sobre el Segre i que acaben desembocant en
una pista de terra. Entrem així dins una estructura tectònica força peculiar, i
tan gran que només es pot veure sobre un mapa geològic.
Baixem altre cop a tocar del riu
Rodejant els esperons rocosos del Serrat del Poll
Sortida del Congost del Mu
Es tracta
d’un sinclinal complex, el qual dona lloc a la Serra Carbonera (al sud del riu
Segre) i a la muntanya del Castellar (al nord del Segre). L’eix d’aquest
sinclinal té, a la Serra Carbonera, una direcció quasi E-W (com la major part
dels plecs que hem vist fins ara), però conforme ens anem acostant al riu
Segre, aquest eix es va torçant fins tenir una direcció N-S a la muntanya del
Castellar. També els estrats es van redreçant de manera que al contrafort del
Serrat del Poll estan quasi verticals, cosa que fa les delícies dels escaladors
que pugen per les seves múltiples vies. Des del capdamunt d’aquest Serrat del
Poll es pot veure com, associat a aquest sinclinal, tenim un anticlinal que
també dibuixa aquesta torsió de l’eix.
Escalant la via Sordenes mon guef del Serrat del Poll
Des d’aquest serrat es dedueix un anticlinal amb l’eix torçat
Per acabar-ho
d’adobar, sobre el mapa geològic es veu com el conjunt Serra Carbonera-el
Castellar formen més aviat una conca tancada, com si d’una cubeta tectònica es
tractés, semblant a la que vam veure a Vallcebre, però aquí
la seva formació podria estar relacionada amb la naturalesa de la falla del
Segre, que passa just al nord del cim del Castellar, i que té un moviment
lateral sinistre.
Tall esquemàtic (A-A’), sense escala, de l’estructura tectònica
de la Serra Carbonera i rodalies
Si a això hi
afegim que la muntanya de Sant Mamet, situada al nord de la falla del Segre, té una estructura en forma de dom, amb el
Juràssic superior aflorant al voltant del seu cim, podria ser que tinguéssim
una associació de cubeta-dom com les que se sol donar allà on hi ha
interferència de dos sistemes de plecs... però això seria aventurar-se massa en
una zona de tectònica tan complexa.
Associació cubeta-dom?
Després
d’imaginar-nos aquesta estructura tectònica tan curiosa, continuem per la pista
en direcció a llevant tot allunyant-nos del Serrat del Poll de manera que, si
mirem enrere, en podrem copsar la seva dimensió i esquerpa bellesa i també
delectar-nos amb la visió dels seus estrats, quasi verticals, col·locats com
llibres en una prestatgeria.
L’esquerp Serrat del Poll
Continuem per
la pista tot planejant, amb lleugeres pujades, prop de la riba del Segre
rabejat per la presa d’Alòs. Un cop passat l’esperó rocós de la Serra de
l’Espadella, sortim de la suposada cubeta tectònica i creuem un barranc excavat
a les margues del Lias (Juràssic inferior). Seguidament trobem un altre esperó,
dit serra de Saborell, format per les
calcàries del Lias les quals formen un anticlinal molt estret que es troba
entre les serres Carbonera i Boada. Al seu damunt, i en contacte discordant
veiem una massa de conglomerats oligocens, d’aspecte “montserratí”.
Creuem un barranc excavat a les margues del Lias....
.... i passem sota una massa de conglomerats oligocens
Així arribem
a l’àrea d’esbarjo de la Font de l’Espadella on finalitzem aquest itinerari pel
Congost del Mu i on podem haver deixat un cotxe si no volem tornar a l’aiguabarreig
d’on hem sortit pel mateix camí d’anada.
Refrescant-nos a la font de l’Espadella
L’enlairat castell d’Alòs de Balaguer
De lluny ja
veiem l’alterós castell d’Alòs de Balaguer, el qual visitarem en el proper
itinerari que farem en cotxe per acabar d’observar tot aquest extrem oriental
del mantell de les Serres Marginals.