En l’anterior capítol d’aquesta sèrie de ressenyes dedicades a l’observació de l’extrem més oriental del mantell de les Serres Marginals, sortíem de Camarasa en direcció nord per a fer un recorregut a peu per l’espectacular Congost del Mu i veure la difícil estructura tectònica que dibuixen la serra Carbonera i el Castellar. Ara farem un recorregut en cotxe pels voltants de la Serra Boada per mirar d’esbrinar la seva enrevessada tectònica i les difícils relacions amb la conca de l’Ebre, l’avantpaís, tot passant per indrets carregats d’història com són Cubells, Foradada, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, el castell de Montsonís, i molts d’altres.
Per això sortim per la part alta de Camarasa, en direcció a Cubells, per una pista asfaltada que rodeja els contraforts meridionals de la Serra Carbonera i on ja podem observar com els materials cenozoics de l’avantpaís estan absolutament verticals (i fins i tot capgirats) pel moviment del mantell.
Anem en lleugera pujada per un terreny ple de camps de conreu on afloren els guixos de l’Eocè superior que ocupen el nucli d’un anticlinal (tipus diapir) dit anticlinal de Balaguer o de Cubells-Montclar, format per l’empenta del mantell. També passem a tocar del tossal de Puig Gros, contrafort de la Serra Boada, on hi ha el conjunt de refugis antiaeris de la Serra Negra. Així arribem al poble de Cubells bastit al voltant d’un turó situat entre la Serra Blanca (a ponent) i el serrat de les Forques (a llevant).
Coronant el turó de Cubells hi ha una joia del romànic que val la pena visitar: l’església de Santa Maria del Castell (s.XIII) on hi destaca una magnífica portalada de l’escola lleidatana (com la de Santa Maria d’Agramunt) amb sis arquivoltes en degradació que descansen sobre sis columnes amb capitells decorats amb figures i motius vegetals. Tot el conjunt està construït amb els gresos de l’Eocè superior que formen el turó.
Ens trobem en un espai de transició entre els primers relleus pirinencs (o Prepirineu geogràficament parlant) i la Plana d’Urgell, sobre el flanc sud de l’anticlinal de Balaguer (de direcció E-W) que és, al mateix temps, el flanc nord del gran sinclinal d’Agramunt, pel nucli del qual hi circula el riu Sió, afluent del Segre que té el seu aiguabarreig a Balaguer. Per això a aquesta flexió també se la coneix com sinclinal del Sió.
Des d’aquest punt elevat tenim molt bones vistes dels relleus que ens ocupen: Mont-roig, Serra Carbonera, Serra Boada i Serra dels Arquells. Aquestes dues darreres, i que són l’objecte d’aquest itinerari, tenen una direcció lleugerament obliqua amb respecte del “front” d’encavalcament del mantell. Però no tot és el què sembla....
Fetes aquestes observacions, baixem del turó tot aprofitant a donar un cop d’ull als guixos de l’Eocè superior, que formen el nucli de l’anticlinal de Balaguer i que afloren als marges de la carretera. En ells podem veure nombrosos plecs ptigmàtics, disharmònics amb els seu entorn i de longitud d’ona variable, molt típics de les roques evaporítiques.
Arribant de nou a la cruïlla amb la carretera C-26, la prenem a la dreta en direcció a Artesa de Segre. Ara anem en lleugera baixada perquè Cubells està situat al punt més alt d’una divisòria d’aigües, encara que totes elles, tard o d’hora, van a parar al Segre. Poc abans d’arribar a Artesa, però, ens desviem a mà esquerra en direcció a Foradada on farem la següent parada.
Deixem el cotxe a l’entrada, just sota una vistosa penya amb un forat que és el que dona nom al poble i continuem a peu tot enfilant-nos cap a la roca on trobem les restes d’un castell que es creu fou construït per Arnau Mir de Tost durant la reconquesta d’aquestes terres, potser aprofitant una antiga fortalesa sarraïna.
Aquesta penya està formada per un estrat aïllat de calcàries cretàciques, en posició vertical, entre els conglomerats de l’Eocè terminal-Oligocè (a ponent) i els guixos de la fàcies Keuper (a llevant) que es troben a la base d’un encavalcament. I és que estem a tocar d’una complexa estructura sinclinal amb l’eix orientat N-S on la serra del Munt és el seu flanc oest, i el seu punt culminant (el Munt de Montsonís) es troba al seu nucli.
Anem pels carrers en direcció ponent, tot observant com afloren els conglomerats i gresos de l’Eocè superior-Oligocè, fins que arribem a un eixamplament on hi ha instal·lats uns quants plafons dels Espais de Memòria sobre fets i elements que encara es poden veure de la Guerra Civil pels voltants de Foradada. Al marge de la carretera de sortida del poble veiem molt bé els materials de l’Eocè sup.-Oligocè en posició quasi vertical. Des d’aquí surt un corriol que s’enfila cap a la cresta rocallosa que domina el poble, tot passant per l’ermita de Sant Urbà, i que, en alguns punts, té instal·lats cables i escales metàl·liques que faciliten l’accés al vistós mirador que hi ha al capdamunt de la roca.
Des d’aquest mirador es gaudeix de magnífiques vistes a ponent on podem veure la Serra dels Arquells i, al seu darrera, Serra Boada, el Castellar, Sant Mamet i, fins i tot, el castell d’Alòs de Balaguer i el Montsec d’Ares. També podem veure vistes a llevant on hi destaca Artesa de Segre, arraulit sota el seu puig de lo Castellot i, molt lluny, també podem veure la Serra d’Aubenç, sobre el pantà d’Oliana, i de la qual ja en parlarem.... en una altra ocasió.
Retornem pel mateix camí a l’ermita de Sant Urbà des d’on podem prendre un corriol que, amb forta baixada, desemboca directament a l’aparcament on tenim el cotxe tot passant per les restes d’un búnquer situat sobre els materials de la fàcies Keuper de la base del sinclinal.
Com que hem
dividit aquesta ressenya en dues parts (per no fer-nos tan pesats...) de moment
ens quedem a Foradada per continuar la nostra ruta cap a Rubió, ja dins el cor
de les estructures tectòniques que dominen aquest sector del mantell de les
Serres Marginals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada