El 23
d’octubre de 1999, els Amics del Museu varen visitar el Museu del Guix de
Vilobí. Com d’això ja feia molts anys i, donat que alguns dels membres de la
nostra associació -i que també pertanyen al Grup Mineralògic Català- el 28
d’octubre de 2013 habien visitat el Museu de Geologia de Vilobí, tingueren la
iniciativa que els Amics del Museu repetissin aquella sortida de fa quasi
quinze anys. La sortida del Grup Mineralògic Català els habia estat tan grata
que van fer una ressenya al nostre bloc (si la voleu tornar a veure, cliqueu aquí).
Per això, el passat dissabte 26 d’abril, ens vam reunir els Amics del Museu al
capdamunt d’aquest bonic i tranquil poble del Penedès, situat al nord de
Vilafranca, al peu d’un turó des del qual es tenen magnífiques vistes dels
camps de vinyes i de la serra de Montserrat.
Els
assistents vam entrar al museu ubicat en un petit, però molt ben aprofitat,
espai precedit d’un jardinet on les ginestes en flor ens regalaren amb la seva
delicada aroma i on el Sr. Josep Rovira, el seu fundador i conservador, ens va
explicar el difícil que és muntar, mantenir i ampliar un espai d’exposició avui
dia i en aquest país.
Tot seguit
vam entrar al seu interior on, al rebedor, s’hi exposen una sèrie de mapes
geològics, de la regió, de Catalunya, i fins i tot un de Bèlgica. A mà dreta es
troba la sala on s’hi mostren diferents maquetes d’antics forns de guix i on
se’ns va explicar que el guix (sulfat de calci hidratat) cal coure’l per
deshidratar-lo, però no del tot, ja que
d’aquesta manera, un cop pulveritzat, es converteix en un material apte per a
la construcció. A la mateixa sala també es pot veure una col·lecció de fotos
antigues relacionades amb l’explotació del guix.
Acte seguit
vam passar a l’esquerra del rebedor on es troben les sales d’exposició dels
minerals i fòssils de la col·lecció del Sr. Rovira. A la primera de les sales
s’hi mostren les diferents varietats del guix (romboide, fibrós, laminar,
massiu, estalagtitic, roses del desert, macles en “punta de fletxa”...),
trobats a Vilobí i d’altres llocs de la península i de l’estranger.
També hi
havia guixos acompanyats dels més variats materials (sofre, teruelita,
aragonita o calcita, pirita o marcassita, atzurita o malaquita, celestina,
calcedònia, siderita, quars, argila...) per la qual cosa el guix adquireix
tonalitats ben diferents (negre, vermell, grogós...) També hi havia exemplars
d’anhidrita i alabastre. A la mateixa sala es podia contemplar una maqueta
inacabada de la geologia dels voltants de Vilobí realitzada per Carles Martín Closas. A
la sala contigua s’hi podia contemplar una notable col·lecció de minerals i
fòssils d’orígens molt diversos.
Abans de
dinar encara vam tenir temps de visitar les diferents pedreres on s’hi havia
explotat aquests guixos d’edat miocena, el quals afloren, com una illa, entre
la resta de materials miocens i quaternaris que reomplen la fossa del Penedès,
degut a la perllongació cap al NE del bloc de Bonastre, el qual és un horst elevat enmig d’aquesta fossa.
Les pedreres
que vam visitar s’emmarquen dins l’àrea de Les Guixeres de Dalt, i formen part
de l’espai singular i protegit de “els Pèlags”, ja que al peu de la major part
dels fronts d’explotació presumblement aflora el nivell freàtic (hi ha que diu
que son acumulacions d’aigua de les pluges) de manera que s’han format unes
basses molt interessants per a l’observació d’aus pròpies d’ambients d’aiguamoll.
En la gran
massa d’evaporites acumulades (uns 60 metres de potència) els professors Ortí i
Pueyo, en una publicació de 1978, distingiren quatre nivells: un primer nivell
format per alabastre, seguit per nivells d’agregats cristal·lins i nivells de
cristalls lenticulars i, finalment , un nivell de gipsarenites (litologies
granulars de guix, amb partículas entre 2 i 1/16 de mm de diàmetre) on hi
destaquen morfologies causades per la removilització d’aquests materials
evaporítics preexistents com és el cas dels ripples
(ondulacions com petites dunes).
Fent un tall esquemàtic de les pedreres
A les
pedreres vam poder observar de prop els estrats de guix, petits plecs causats
per l’augment de volum que suposa la hidratació de nivells d’anhidrita (sulfat
càlcic anhidre) i transformar-se en guix (sulfat càlcic hidratat), falles
reomplertes de grans cristalls secundaris de guix, i també un vistós nivell
d’agregats de guixos radials.
Capes de guix
Guix secundari
Petits plecs
Agregats radials
En aquestes
pedreres també vam poder observar algunes plantes ben florides tals com l’arç
blanc (Crataegus monogyna) que en
castellà s’anomena espino albar i que
no s’ha de confondre amb l’arce
castellà (que seria el nostre auró), l’estepa negra (Cistus monspeliensis) de flors blanques, i l’estepa blanca (Cistus albidus) de grans flors rosades.
Estepa negra
Estepa blanca
Al capdamunt
de les pedreres vam poder observar un nivell de calcarenites bioclàstiques i
d’aspecte nodulós, en les que es distingien, entre d’altres, fragments
d’equínids i pinces de crancs.
Aspecte de les calcarenites
Bioclastes presents a les calcarenites
Com tot això
del guix obre molt la gana, després de tan interessants observacions vam anar
baixant cap al centre del poble on teníem reservat el dinar, però abans encara
ens vam aturar en una petita pedrera envoltada de cases i camps de vinyes. Allà
vam preguntar al Sr. Rovira perquè, en un lloc de geologia tan atractiva, no hi
havia cap plafó explicatiu. La causa: l’incivisme... tots els plafons, i part
del mobiliari, jauen al fons de les basses! Així no anirem enlloc.
El suport de fusta està, però el plafó ha desaparegut!
Després del
tradicional dinar de germanor, ens vam acomiadar amb el desitg de retrobar-nos
ben aviat.
Podeu obtenir
més informació d’aquesta zona consultant el text corresponent a la Geozona 341
(Guixeres de Vilobí del Penedès) clicant aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada