Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimarts, 17 de juliol de 2018

Carles Manresa: SAINTE MARIE-AUX-MINES


Santa Maria de les Mines, Sainte Marie-aux-Mines, és un petit poblet situat al val d'Argent, al massís dels Vosgos i al cor de l'Alsàcia, a França. El mateix nom del poble com el de la vall on estar situat ens donen força pistes per endevinar que es tracta d'un poble miner on, principalment, s'hi explotà l'argent o plata.

Quan hom passeja per aquest bonic poble de seguida es dóna compte del passat esplendorós que va poder assolir. Autèntics palaus, avui dia molts d'ells damnificats per l'abandó i el pas del temps, cases senyorials, i cases de gent treballadora però totes elles seguint l'essència de l'arquitectura d'aquesta zona de l'Alsàcia, on la pedra i la fusta en són protagonistes absoluts.

I és en aquesta localitat, i des de 1963 on se celebra de forma ininterrompuda una important fira de minerals, fòssils i bijuteria, tan important que es pot afirmar que és la segona més important, tan sols darrere de la de Munic a Alemanya. A nivell internacional resultaria ser la tercera més important darrere de la ja mencionada de Munic i amb la de Tucson a Arizona, USA, al capdavant.


Un es pregunta com pot ser què en un lloc tant "apartat", en un poble tan petit, que no arriba als 6000 habitants, no massa ben comunicat amb infraestructures importants, es pot assolir romandre entre les tres primeres fires de minerals més importants del món? La resposta no la tinc pas, però durant els anys que he visitat la fira, ja en són sis, un percep moltes ganes per part de la gent del poble de què segueixi endavant i, sobretot, l'alcalde del llogarret, en Claude Abel, es desviu perquè tot rutlli el, millor possible. S'hi treballa molt, durant molt de temps, dit i fet la fira són -oficialment- 4 dies, però la feinada ve molts dies abans de l'inici i s'acaba molts dies després del final de la fira. I que la fa tan especial i tan estimada per tothom? Doncs la ubicació de la mateixa, en ple centre del poble, a l'aire lliure i en pavellons municipals i altres instal·lacions com en són el teatre, la piscina climatitzada, el col·legi, etc. De fet, inicialment, les primeres edicions es van realitzar al teatre i amb els anys i la demanda de nous comerciants vinguts dels quatre punts cardinals, la fira va anar creixent i creixent fins al que ha esdevingut avui dia.

Tornant als orígens i geològicament parlant, Santa Maria de les Mines es troba al massís dels Vosgos, que neix del moviment de plaques tectòniques formant un sistema d'horsts i gràbens (massissos i fosses tectòniques), separats entre ells per falles normals. La rigidesa dels materials que formen els horsts i la circulació de fluids hidrotermals rics en elements natius com la plata, afavoriren la creació de vetes mineralitzades, motiu pel qual foren explotades pels miners. Si fem un tall imaginari NW-SE de la zona a gran escala, tenim a l'esquerra el massís dels Vosgos, on es troba Santa Maria de les Mines; la fossa tectònica del Rhin: i a la dreta i ja al veí país germànic, l'altre horst, el massís que conformaria la Selva Negra.

S'ha descobert recentment que la mineria a la zona de Santa Maria té el seu origen durant l'època romana, als anys 200 a C, i no a l'edat Mitjana com es creia. La història minera a la zona doncs, és ben llarga, amb els seus alts i baixos, i on s'han extret minerals de plata, coure, arsènic i cobalt principalment. Les explotacions van estar en actiu fins ben entrar el s. XVIII. Avui en dia, hi ha mines visitables al públic, com la mina Tellure, on s'explica amb tot de detall la història minera i social de la zona i, fins i tot, es pot visitar alguna de les galeries que van ser explotades a la recerca dels preuats minerals.




Parlem ara d'allò que és la mateixa fira. Es podria dir que es pot dividir en dues grans zones. La primera i principal és la Mineral Zone. La segona, més petita, però no menys important és la Gem Zone. Com el seu nom ens indica, una estaria dedicada a minerals i fòssils, i l'altra a les gemmes, ja sigui en forma de bijuteria, pedra tallada, pedra polida, etc.

Us puc parlar de la Mineral Zone, doncs el que a mi m'agrada són els minerals i em fixo gairebé exclusivament en ells. La Mineral Zone és la que ocupa la major part de la fira i alhora es divideix en sectors entre els quals destacaria:

-Teatre -Piscina -Liceu -Parc Jules Simon –Val Expo i -Zona de carpes exteriors al carrer.





Cada una d'aquestes "zones" interactuen entre elles i es poden trobar bons minerals en el racó menys pensat i en qualsevol moment. Això fa que col·leccionistes i comerciants també interactuïn contínuament, uns per aconseguir aquell exemplar desitjat, els altres per aconseguir aquell lot al millor preu possible per després vendre en altres fires -fins i tot en la mateixa fira-.

La fira dura oficialment quatre dies. S'inicia un dijous o un divendres, els anomenats "professional days" i divendres i dissabte que corresponen als "públic days". De totes maneres és bo per aquell que vulgui algun exemplar destacat anar-hi quan abans millor, doncs la fira ja comença alguns dies abans de l'obertura oficial del dijous.

En aquesta fira es veuen molts minerals i comerciants marroquins. Això és normal a causa de la important varietat mineral que ofereix un país com Marroc, on existeix una mineria tipus "artesanal" que ha permès importants troballes. La geologia del país també ajuda, però ajuda encara més l'afany dels miners artesans a la recerca d'aquests petits tresors. El fet que el Marroc en part fou colònia francesa, també ha creat un important vincle entre els dos països, i finalment esmentar que com és una fira que es fa a finals del mes de juny, tot just abans de l'estiu calorós al Marroc, es poden veure la majoria de les "novetats" que els buscadors locals han aconseguit extreure durant l'hivern i la primavera; i per a ells, Santa Maria és un important aparador a l'hora de donar a conèixer aquelles noves espècies minerals trobades o espècies ja conegudes que apareixen amb diferents cristal·litzacions i hàbits a les trobades fins al moment, etc.




 En aquest sentit s'han pogut veure mostres molt boniques de fluorita de les mines de Taourirt, amb un color lila i cristalls de mida gran; altres fluorites, però octaèdriques associades a barita, en color lila molt profund, quasi negre, i amb creixements policristal·lins a les cares dels cristalls. Es podria dir que la fluorita, com a espècie mineral, ha estat una de les grans estrelles de la Fira, i no només amb exemplars marroquins sinó que d'arreu del món, Espanya, França, Xina, Irlanda, Itàlia, USA, Mèxic, Alemanya, Anglaterra, Rússia, etc. amb tota mena de colors, hàbits cristal·lins, qualitats i mides; i és que la fluorita, com el quars, és un mineral molt atractiu i un dels minerals més apreciats pels col·leccionistes.






En el recinte del Teatre exposen una colla de comerciants que podem considerar d'alt nivell gràcies a les exemplars que exposen que són de molt alta qualitat i, per tant, a preus assequibles per a poques butxaques. El sol fet de contemplar els minerals que s'exposen allí durant els dies de Fira, fa que sigui una bona excusa per realitzar la peregrinació fins a l'Alsàcia.




És doncs, una fira molt única, molt especial, per l'entorn, per la gent, per les converses amb amics i coneguts, pel menjar i pel beure -val la pena recordar que els vins de la zona estan reconeguts internacionalment-, pel paisatge i, sobretot, el que fa de nexe de tota aquesta corretja de transmissió...els minerals! Únics cada un d'ells, bonics, rars, de molts colors i de formes i de brillantors. Una fira que és com un sentiment. Això és el que representa Sainte Marie-aux-Mines.

Fotos:Carles Manresa

dijous, 5 de juliol de 2018

Mn. Francesc Nicolau: Estudi de la contaminació causada pels residus de les grans ciutats

Fa esborronar la quantitat de residus que es van amuntegant arreu i perjudiquen el medi ambient. Ho mostra el resultat de la indagació feta pels estudiosos del tema, segons es descriu en una ponència al II Congrés Laudato Si’ i Grans Ciutats, exposada després de tractar de la contaminació que es produeix a l’aigua i a l’aire per culpa de l’home.


Tenim que en tot el món el càlcul dona que s’arriba a centenars de milions de tones de material de rebuig per any. Concretament l’estadística diu que als Estats Units es passa dels 20 milions de tones de residus a l’any, i a Amèrica Llatina i el Carib, segons l’Organització Mundial de la Salut, se n’originen 400.000 tones diàries, mentre que a la Xina ja passen de 520.550 tones al dia. Són xifres ben calculades . Basant-se en les dades conegudes, el Banc Mundial sobre la gestió dels residus sòlids urbans (RSU) considera que actualment els habitants de les ciutats originen, de mitjana, 1,20 Kg d’escombraries per persona i dia. I afegeix, encara, que la previsió és que la xifra sigui de 1,42 Kg cap allà el 2050.

I que es fa davant d’aquest panorama? Cal recordar que la població mundial que ara és d’uns 7.000 milions, amb la meitat residint a ciutats, passarà a ser de d’uns 9.000 milions cap al 2050 amb un 70% vivint urbanament. Si es parla de solucionar el problema dels residus cal tenir en compte aquestes dades. Els residus urbans seguiran creixent. Hi ha llocs que s’han començat a sensibilitzar com per exemple a Tòquio, al Japó, però falta molt perquè tots els llocs interessats s’ocupin del problema.  I és que el problema rau en què la meitat d’aquests residus van a parar a abocadors incontrolats, tot provocant un hàbitat de vectors de malalties a més de causar una contaminació atmosfèrica important, ja que és aquí on moltes persones troben un mitjà de vida, en perjudici de la seva propia salut, en el reciclatge d’aquests residus. Es calcula que són uns 15 milions de persones els que viuen d’aquest reciclatge.


Hi ha estadístiques: al Brasil més de 250.000 persones viuen dels abocadors, a Mèxic són de 25.000 a 30.000, a Colòmbia són 41.500 famílies, a Argentina més de 20.000, a Equador són uns 3.500 els recol·lectors d’abocadors, etc. A Managua (Nicaragua) hi ha un abocador, amb el nom de La Chureca, que reb diàriament 1.300 tones de residus i on viuen 18.000 famílies en condicions deplorables. Ha acabat prestant-hi atenció l’Agència de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) per rehabilitar aquella gent, cosa que ja està en marxa.

A tot això, s’imposa una estratègia global per a la gestió dels residus sòlids de les grans ciutats, com ja demanava el papa Francesc a la Laudato Si’. Hi ha moltes coses a tenir en compte, a més de fer que es controlin els abocadors: minimitzar la generació de residus, reciclar més, modificar el consum, educar en la responsabilitat de tots... Tant de bo que els govers de les nacions en facin cas!

dimarts, 26 de juny de 2018

Mn. Francesc Nicolau: El problema de la contaminació atmosfèrica

Als tres discursos que tingueren sobre l’estat de l’aigua, des del punt de vista ecològic, a les jornades del Congrés Internacional Laudato Si’ i Grans Ciutats, van seguir tres ponències més sobre la qualitat de l’aire que es respira a les grans concentracions urbanes. Les tres exposicions fetes amb tot el rigor científic mostraren que es tracta d’un problema greu que demana també solucions per part dels governs sobretot.


El primer ponent exposà els resultats dels treballs estadistics molt detallats que es feren a la ciutat de Santiago de Xile, de quasi 7 milions d’habitants, després del primer «Plan de Prevención y Descontaminación Atmosférica» del 1998. De les 2.020 morts enregistrades el 1990 per contaminació atmosfèrica, s’ha passat ara a poc més de la meitat gràcies a les moltes mesures que s’han aplicat en aquest pla per minvar la contaminació. És un exemple que cal imitar, però encara queda molt per fer.

La segona exposició es referí a tot el món, en constant augment d’habitants urbans de manera que es preveu que cap al 2050 dues de cada tres persones viuran en ciutats. Se’ns diu que l’OMS ha publicat un informe que afirma que les morts atribuïdes a la contaminació de l’aire han arribat a 6,5 milions anuals, principalment infants i ancians. Per combatre aquesta causa cal tenir present molts factors. Cal respectar la salut del planeta, preservar la biodiversitat i millorar el medi ambient utilitzant tecnologies i combustibles nets. Encara hi ha països que inverteixen poc en estratègies de prevenció primària. No oblidem que val més prevenir que curar!


El tercer expositor parlà de l’aspecte ètic del problema. Com que el deteriorament de l’ambient és degut a l’activitat humana, és aquí on cal insistir, tal i com van fer al seu dia els pontífexs Joan XXIII amb Pacem in terris, Pau VI amb Populorum progressio, Joan Pau II amb Sollicitudo rei socialis, Benet XVI amb Caritas in veritate, i l’actual papa Francesc amb la carta Laudato Si’, on ens diu que: Ens acostem a la natura sense aquella obertura a l’estupor i a la meravella, ja que no parlem el llenguatge de la fraternitat i de la bellesa, sinó el llenguatge del dominador, del consumidor i del explotador dels recursos, incapaç de posar fre als seus interessos. La tecnologia basada en els combustibles fòssils necessita ser reemplaçada progressivament i sense demora. Cal, doncs que tots ens hi sentim compromesos també des del punt de vista ètic.

dimarts, 19 de juny de 2018

Mn. Francesc Nicolau: La importància de l'aigua en l'ecologia global

Els dies 13 al 15 de juliol de l’any 2017 es va celebrar a la ciutat brasilera de Rio de Janeiro el II Congrés Internacional Laudato Si’ i Grans Ciutats, que ha donat lloc enguany a l’aparició del llibre «Laudato Si’ i Grans Ciutats. Propostes d’una Ecologia Integral» publicat per l’editorial Catarata i gràcies a la fundació barcelonina Antoni Gaudí per a les Grans Ciutats.


Els temes tractats, prenent en compte el contingut de l’encíclica papal, van ser: aigua, aire i residus, exposats cada tema per tres ponents competents i experts. En l’esmentat llibre apareixen tots els discursos del congrés, els nou referents a aquelles tres qüestions i els altres que es tingueren, sota la direcció del cardenal emèrit Lluís Martínez Sistach, que tanta intervenció tingué en la realització de la trobada.


Com que a les exposicions que s’hi fan dels tres assumptes dits es té present el que la ciència actual hi diu i per això cal que aquests discursos siguin coneguts. Per començar avui parlarem de l’aigua que a les grans ciutats resulta ser un recurs natural limitat. Se’ns diu que l’escassetat de l’aigua afecta avui el 20% de la humanitat i que hi ha uns desequilibris enormes en la quantitat d’aigua disponible: mentre que als EEUU se’n pot consumir 580 litres diaris per persona, a Cambotja, Haití i Uganda no poden arribar als 10 litres.


I avui dia estan passant coses, a causa del canvi climàtic, que afecten el consum de l’aigua. Cal saber-les: per exemple a Bolívia han desaparegut les glaceres que s’usaven com a fonts d’aigua per a la capital La Paz, i ja tenen problemes per al seu subministrament ja que depenen ara de les precipitacions de neu que no sempre són suficients.

També ha estat per causa del canvi climàtic que actualment l’aigua de la pluja ha minvat a les àrees del Mediterrani, i també a Xina i Amèrica Central, i els models climàtics que s’elaboren ens mostren que més enllà del segle XXI també hi haurà disminucuó a Amèrica del Nord, Brasil, Xile i Sud-àfrica. I cosa ben sabuda és que, mentrestant, la neu o el gel va desapareixent de molts llocs: Alaska, Alps, Kilimanjaro, Pirineus... i de les glaceres que van escurçant-se o extingint-se. I no cal que expliquem gaires més coses que se’ns diuen en les tres ponències dites.

Davant de tot el panorama, és clar que la humanitat ha de prendre consciència i obrar amb seny perquè, com diu l’enciclíca Laudato Si’, «Déu va donar la Terra a tot el llinatge humà per al sosteniment de tots els seus membres sense excluore nio afavorir.ne cap» i, en conseqüència, cal mirar el consum de l’aigua com a cosa pública que és de tots i és responsabilitat de tots perquè arribi a tothom. No cal dir que les autoritats públiques és bo que assumeixin el control directe de la seva distribució i no pas companyies particulars, i que ho facin tenint en compte el que els experts en el tema vagin mostrant.

dimarts, 12 de juny de 2018

Jorgina Jordà: IX TAULA D'INTERCANVI DE MINERALS DE CANYELLES


Aquest passat dissabte, dia 2 de juny, s’ha celebrat la IX edició de la Taula d'Intercanvi de minerals de Canyelles. La taula va tenir lloc al mateix indret que en les darreres edicions, l’antic gimnàs municipal, un molt bon lloc que disposa de molta claror i espai suficient per que tothom pugui exposar els seus exemplars. L’esdeveniment va comptar amb representants de pràcticament tota la geografia catalana i també companys vinguts des de Castelló, Alacant i Múrcia, fet que ens va fer gaudir d’una gran diversitat de minerals.





Tampoc van faltar lupes binoculars per que tothom pogués observar microminerals, i és que el món dels micromounts compta cada vegada amb més aficionats.

D’exemplars se’n van poder veure de tots els tipus. A nivell català, com en les darreres edicions, no van faltar els clàssics quarsos ametista i ortoses de Massabé; epidotes i axinites de Casterner de les Olles; fluorites de la pedrera Berta i també d’altres localitats com Singuerlín, Ulldemolins o Sant Fost de Campsentelles; vesuvianites d'Hortsavinyà; material de la zona del Priorat com ara galenes, marcassites o atzurites, fosfats del Turó de Montcada...
També mostres d’altres d'indrets menys habituals, com les mostres amb anatasa, zircó i brookita d'Arsèguel, bilinita de Fígols, quars de Cercs, clorita pseudomòrfica de cordierita de Mont-ras i un llarg etcètera.




Cehites Ulldemolins cristalls de 3mm
A nivell espanyol moltíssima varietat de minerals. Es va veure molt material de la zona minera de La Unión-Cartagena, tant de recent extracció com de fa ja més de vint anys i ,avui en dia, difícil de trobar: guixos de la Mina San Timoteo; esfalerites del Túnel de Jose Maestre, barites, hemimorfites i romanechites de La mina Precaución; barites, quarsos i calcites de la mina Haití, etc. També de Múrcia destacar alguns exemplars de fluorapatita de la Celia on s’hi podien apreciar microcristalls de richterita. També material d’Aragó on cal destacar les pirites, barites, calcites, sideroplesites i sofres de la Cañada de Verich, que van tenir molt bona acollida; guixos de multitud de localitats com ara Fuentes de Ebro, Montalbán, Aldehuela o Villaespesa; dolomites varietat teruelita de Calomarde; o aragonites de Monterde; i un silicat força rar i interesant, com és la donbassita de Sallent de Gállego. De la zona de llevant, es van poder veure cinabris i zeunerites de Xóvar; quarsos blaus d'Altura; quarsos hematoides de Xella de molt bona mida i amb forma de pinya; i unes mostres d’hematites  del  Cabezo de la Sal, els quals,  encara que ja es coneixien, van tornar a tenir molts admiradors.


Donbassita de Sallent de Gállego

 Quars hematoide de Xella cristall 3 cm
Hematites de  Cabezo de la Sal-Pinoso 
Del nord, no podien faltar les fluorites, barites i calcites d'Astúries: dolomites d'Eugui... I de la zona sud, goethites pseudomòrfiques de pirita de Carratraca, Màlaga; hematites pseudomòrfic de pirita de Cerro de Piedra, Montellano, Sevilla; quars i fluorita de mines Gloria, Cordova; granat de Lubrin, Almeria; wulfenita de Peroamigo, El Castillo de las Guardas, Sevilla.

D'altres regions destacar piromorfita i wulfenita de Navalagamella, Madrid; galena de Jubera, La Rioja...

Per últim, cal dir que també hi havia molt bona representació de minerals de l'estranger: material del Marroc (vanadinites, malaquites, atzurites, ...), vesuvianites de Mèxic; maragdes de Boyacá, Colòmbia; sofres de Atacama, Xile; orpiment de Perú i material de França com ara unes sanidines d'Auverge, granats de Felluns i mostres de talc i pirita de les pedreres de Trimounts.


Maragda de Boyacá, Colòmbia 1 cm
Pel que fa als intercanvis, en va haver-hi per a tots els nivells, tant pels que s'iniciaven, com pels que ja buscaven minerals concrets, o els que, fins i tot, intercanviaven exemplars de la seva pròpia col·lecció.

Abans de finalitzar la taula, va tenir lloc un petit acte protocol·lari amb l’alcaldessa de Canyelles, la senyora Rosa Huguet, la regidora de cultura senyora Mª Carme Massana, el regidor de serveis municipals el senyor José Martínez, el senyor Martí Rafel vicepresident del Grup Mineralògic Català (GMC) i el senyor Josep Soldevilla aquest darrer, creador i impulsor d'aquest esdeveniment. En aquest acte, es va agrair les facilitats donades per l'ajuntament de Canyelles per a la seva celebració i es va a donar a conèixer que es reprèn el projecte de creació d’un museu mineralògic a Canyelles, que per fi, sembla que compta amb una seu estable al centre del poble. Esperem que a la següent edició de la taula ja sigui una realitat i en puguem gaudir.

D`esquerra a dreta senyor Josep Soldevilla, l’alcaldessa de Canyelles, la senyora Rosa Huguet, el senyor Martí Rafel vicepresident del Grup Mineralògic Català, la regidora de cultura senyora Mª Carme Massana i el regidor de serveis municipals el senyor José Martínez
Els companys i amics  del Grup Mineralògic Català  van assistir, donant a conèixer les activitats que hi ha al voltant del col·leccionisme de minerals i portant les seves publicacions, entre elles, el darrer número de la revista “Mineralogistes de Catalunya” i  la seva versió en castellà, “Paragénesis”, la qual destaca pel volum dels treballs realitzats i la seva elevada  qualitat.


Només resta donar les gràcies a tots els participants, fent un esment especial a l’organitzador  de la Taula, en Josep Soldevilla, que ha posat un any més les seves energies per a la realització d’aquesta magnífica trobada.

Fins  a la propera!

Fotos: Agustí Asensi

diumenge, 10 de juny de 2018

Amics del Museu: MUSEU VIRTUAL, fòssils del Cretaci superior (II)


Prosseguim el nostre repàs a les col·leccions de fòssils del Cretaci superior que es mostren a les vitrines 35, 36 i 37, i a les vitrines 1 i 2 on es guarden els holotipus dipositats al Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Les vitrines que contenen la col·lecció de fòssils del Cretaci

Els pisos del període Cretaci

Ara li toca el torn als darrers ammonits que van viure als nostres mars a finals del Cretaci  i dels quals tenim uns quants exemplars del gènere Mammites procedents de la població de Picofrentes (Sòria).




Altres ammonits que es poden veure són: un petit exemplar de l’espècie Lewesiceras paramplum, i dos exemplars del grup dels acantoceratacis, que són els ammonits més representatius del Cretaci superior en tot el món: Pseudotissotia sp. i Acanthoceras rhotomagense, d’aquest darrer es desconeix la localitat de procedència. 


Exemplar de Pseudotissotia. Observi’s la línia de sutura 
típica dels acantoceratacis

Com a representants dels ammonits heteromorfs dels Cretaci superior hi ha dos exemplars de l’espècie Turrilites costatus procedents de Rouen (França) i d’Erinyà (Pallars Jussà), aquest darrer es troba, però, molt deformat.


També es poden veure un parell de gasteròpodes, de tipus “conus”, pertanyents al gènere Acteonella, procedents del Prepirineu de Lleida, i un representant del gènere Lychnus procedent de Fortanete (Terol).




A les vitrines també s’hi poden veure una gran varietat d’equinoderms, entre els que cal distingir els equinoïdeus (o eriçons) i els crinoïdeus (o lliris de mar). Entre els representants dels equinoïdeus irregulars (de simetria lateral) estan els dels gèneres Micraster, Hemiaster, Echinocorys  i Galerites.





I entre els equinoïdeus regulars (de simetria pentagonal) hi ha ha dos exemplars pertanyents als gèneres Stenocidaris i Goniopygus.



També es poden veure una bonica col·lecció de plaques columnals del crinoïdeu articulat Austinocrinus erckerti, una espècie típica de finals del Cretaci superior de casa nostra. En una etiqueta adjunta s’explica que els crinoïdeus van ser molt importants al Paleozoic, però que al llarg del Mesozoic van anar davallant fins a l’actualitat en que només sobreviuen uns 12 gèneres.


I ara farem un repàs als cnidaris entre els que cal destacar els pertanyents al gèneres Placosmilia i Cunnolites, uns coralls individuals típics del Cretaci superior del nostre Prepirineu.



Entre els representants dels coralls constuctors d’esculls, hi ha un bell exemplar de l’espècie Pachygyra princeps del Santonià de Vilanova de Meià. També hi ha una altra petita colònia de cnidaris de l’espècie Aspidiscus cristatus del Cenomanià d’Algèria.

Exemplar de Pachygyra princeps


Els darrers exemplars que ens queden per veure són els foraminífers, organísmes unicel·lulars de closca calcària i vida bentònica o planctònica i que són capaços de col·lonitzar en tota mena d’ambients. Els dels grups dels miliòlids i rotalins que s’exposen a les vitrines del Museu són dels anomenats macroforaminífers pequè se’ls pot observar a simple vista. Entre els del grup dels miliòlids estan els de les espècies Lacazina compressa i Lacazina elongata.



Entre els macrofaminífers del grup dels rotalins estan els dels gèneres Orbitolina, Orbitoides, Lepiorbitoides i Siderolites.






Per acabar aquest repàs a les col·leccions de fòssils del Cretaci, no hem de deixar de veure els exemplars que s’exposen a les vitrines que acullen els holotipus, primers exemplars descrits de gèneres i espècies, i que serveixen de referència per classificacions i estudis peleontològics. Dins d’aquestes vitrines poden observar-se una gran varietat de fòssils de gasteròpodes, coralls, braquiòpodes, esponges...






Aquí finalitza la “visita” a les col·leccions de fòssils de l’Era Secundària o Mesozoic que s’exposen a les vitrines del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. En properes “visites” ja veurem els fòssils de l’Era Terciària o Cenozoic.