Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 12 de maig de 2016

Roberto Espinola: SORTIDA GEOLÒGICA A LA CONCA DE TREMP (IV)


Parada 7. Estanys de Basturs (UTM x:336366 y:4667572 ETRS89)

Des de la parada anterior s’ha de retornar a la carretera que connecta Isona i Tremp i dirigir-nos cap aquesta darrera localitat. Posteriorment, agafem el trencall en direcció a Basturs. Abans d’arribar al poble surten les indicacions que porten als coneguts estanys de Basturs. 

Figura 7.1: Vista aèria dels estanys de Basturs i localització en el mapa topogràfic.
Font web de l’ Institut Cartogràfic de Catalunya

Figura 7.2: Vista de l’estany gran de Basturs
en un moment amb el nivell de l’aigua força baix

Les formes arrodonides dels estanys recorden les morfologies associades al col·lapse de dolines en els sistemes càrstics i possiblement el seu origen sigui aquest. D’altra banda, cal destacar que el sistema d’estanys de Basturs actualment està reduït a la mínima expressió, ja que en el passat tota la zona planera situada entre Conques i Basturs estava ocupada per un gran llac. Un altre aspecte d’interès és la presència de vistosos afloraments de travertins (figura 7.3). Aquests dipòsits es van formar en llacs semblants als estanys actuals i poden arribar a tenir 20 metres de potència.

Figura 7.3. Travertins perforats pels nius d’una colònia d’abellerols

Els travertins són roques carbonatades formades a partir de la precipitació del carbonat càlcic que l’aigua subterrània porta en dissolució en forma de bicarbonat de calci. La reacció que controla el sistema és la següent:

CaCO3 (s) + 2H2O + 2CO2 (g) = Ca(HCO3)2 (aq)

El bicarbonat de calci Ca(HCO3)2 és altament soluble en aigua i facilita la dissolució de la roca calcària. Quan l’aigua subterrània carregada en bicarbonat de calci aflora en superfície perd el CO2 i la reacció es desplaça cap a l’esquerra. Aquest fet determina la formació de calcita, la qual precipita al voltant de la matèria vegetal que hi ha a l’entorn de la surgència de l’aigua. Aquest procés acabarà formant els travertins o toves calcàries. L’elevada porositat de la roca està originada per la desaparició de les restes vegetals sobre les quals es va dipositar la calcita. Per tota la zona de Conques, hi trobem dipòsits de travertí del mateix origen, evidenciant la presència d'estanys fòssils més antics.

Si considerem el funcionament hidrogeològic general de la Conca de Tremp, els estanys de Basturs corresponen a punts de descàrrega de l'aqüífer desenvolupat sobre els materials de la Fm. Gresos d’Areny, els quals es troben confinats pels  materials garumnians que afloren al llarg de la major part de la Plana de Tremp. La comunicació entre l'aqüífer confinat i la superfície es produeix mitjançant un sistema de falles. El nivell de l'aigua a l'estany gran correspon al nivell piezomètric de tot el sistema aqüífer. Al fons de l'estany hi precipita carbonat càlcic formant dipòsits de travertí. 

 Figura 7.4. Esquema hidrogeològic simplificat de la Conca de Tremp

Figura 7.5. Tall hidrogeològic simplificat de la Conca de Tremp

Si ens fixem detalladament en el tall de la figura 7.5, podrem veure que a cap al centre de la conca el nivell piezomètric del sistema aqüífer (línia vermella) està situat per sobre de la superfície del terreny. Aquest fet determina que sigui possible l’existència de pous surgents en aquesta zona de la conca, tal com queda testimoniat pel pou artesià de la localitat de Conques. L’aigua dels estanys de Basturs té el seu origen a les aigües subterrànies del sistema aqüífer connectat amb la superfície per un sistema de falles.

El mapa hidrogeològic mostra l'altitud de les isopeces, progressivament més deprimides cap al centre de la conca i cap a la Noguera Pallaresa, fet que determina  la direcció del fluix d’aigua subterrània. El tall hidrogeològic mostra també les zones de recàrrega i de descàrrega:

·         La recàrrega es produeix per infiltració directa de l'aigua de pluja caiguda sobre les roques que afloren al sud (Montsec i Comiols), nord (Sant Corneli i Carreu) i est (Serra de la Conca) de la conca de Tremp.

·         La descàrrega es produeix per les vies següents:

o   Natural difusa: rius d'Abella, Conques i Noguera Pallaresa.
o   Natural puntual: fonts del sud del Montsec (Figuera, Edra, Freda) i de la Conca (font de la Sarga) i dolines de Basturs.
o   Artificial: la major part dels pobles de la Conca exploten l'aigua de les arenites excavant pous.

Figura 7.6. En Marc Tudela explicant la hidrogeologia dels Estanys de Basturs

Un altre aspecte a considerar és l‘abundant vida que es desenvolupa a l’entorn dels estanys. A la figura 7.7 es mostra un exemple de les diferents espècies animals que habiten a la zona. 

Figura 7.7. Diferents espècies que habiten a la zona dels estanys de Basturs

Parada 8. Icnites d’Orcau (UTM x:333942 y:4669993 ETRS89)

A la localitat d’Orcau afloren unes espectaculars icnites de dinosaures sauròpodes en una paret força inclinada a la banda est del poble. L’accés al jaciment es realitza per una pista ben assenyalada situada a l’entrada del poble. 

Figura 8.1. Vista del jaciment d’icnites d’Orcau

A la figura 8.2 s’observen unes d’aquestes icnites en detall. Destaca la seva morfologia arrodonida i l’absència de les empremtes dels dits. Aquestes característiques apunten a què els autors de les petjades van ser grans dinosaures sauròpodes. 

Figura 8.2. Detall de les petjades del jaciment d’Orcau

També s’observen abundants restes d’activitat biològica en els sediments i intercalacions de nivells del Garumnià gris. S’interpreta que aquests sediments es van formar en una zona de lagoon amb més o menys influència salobre. En aquest jaciment s’han descrit dos nous gèneres de dinoicnites: Ornithopodichnites magna i Orcauichnites garumniensis. L’aflorament està situat a la part alta de la Fm. Gresos d’Areny, d’edat Maastrichtià (Cretaci Superior).

Poc abans d’arribar a l’aflorament de les icnites, la pista travessa uns nivells de gresos, a la superfície dels quals s’hi troben unes estructures que recorden ous de dinosaure, tal i com s’observa a les figures 8.3 i 8.4. No obstant això, l’absència de la closca i la grandària d’algunes de les estructures ens fa rebutjar aquesta hipòtesi. 

Figura 8.3. Estructures que recorden ous de dinosaure a Orcau

 Figura 8.4. Estructures que recorden ous de dinosaure a Orcau

Poc abans d’arribar al poble d’Orcau, la carretera travessa els materials del garumnià roig, on s’ha desenvolupat un interessant sistema de xaragalls. 

Figura 8.5. Xaragalls en els materials del Garumnià roig. 
En segon terme es veu l’anticlinal d’Abella de la Conca

Figura 8.6. Xaragalls en els materials del Garumnià roig

En aquests materials s’hi poden trobar estructures sedimentàries tractives, com el ripples (figura 8.7) i evidències de processos edàfics (figura 8.8). 

Figura 8.7. Ripples en els materials del Garumnià roig

Figura 8.8. Evidències de processos edàfics en els materials del Garumnià roig

Parada 9. Contacte Garumnià-Ilerdià (UTM x:323005, y:4669166 ETRS89)

Entre els quilòmetres 22 i 21 de la carretera de Tremp al Coll de Montllobar i el Pont de Montanyana, es pot observar el trànsit entre els materials rogencs de la Formació Tremp (Garumnià) i els sediments marins blavosos corresponents a la transgressió ilerdiana. El conjunt materials marins situats estratigràficament per sobre de la Fm. Tremp (Garumnià) situats aproximadament entre la Població de Claret i el Coll de Montllobar conformen l’estratotip de l’Ilerdià. 

Figura 9.1. Contacte Garumnià i Ilerdià

El contacte es pot observar de forma clara a peu de carretera atès el canvi sobtat de coloració del terreny. Així, passem dels colors rogencs i morats dels materials garumnians als tons blavosos de les argiles i gresos ilerdians.

Aquest pas entre les dues formacions està caracteritzat per uns sediments llimosos de color marró a negre, que contenen restes vegetals i que estan caracteritzats per dipòsits de maresma. La transició és gradual on alternen dipòsits de platja fangosa i dipòsits de maresma i llacunes. També podem veure petites intercalacions de dipòsits de plana al·luvial. Aquesta transició comporta al mateix temps, canvis en el registre fòssil, veient-se estrats calcarenítics marins amb alveolínids, orbitolínids, briozous, mol·luscs i coralls, amb altres sediments com llims i argiles continentals on es poden trobar mol·luscs, dasicladàcies i caròfits.

Parada 10. Collada de les Cargolines (UTM x:322026, y:4669548 ETRS89)

A l’alçada del quilòmetre 20,5 de la carretera de Tremp al Coll de Montllobar i el Pont de Montanyana hi ha un aflorament singular que està senyalitzat amb un panel informatiu. Es tracta d’un petit turó format per argiles blavoses ilerdianes amb passades de gresos molt bioturbats que presenten una quantitat molt elevada d’un gasteròpode fòssil particular, Turritella dixoni. Aquest aflorament rep el nom de Collada de les Cargolines. 

Figura 10.1. Collada de les Cargolines

Figura 10.2. Acumulació de turritela trempina (Turritella dixoni)

A l’alçada del poble de Fígols de Tremp hi ha magnífics afloraments dels materials ilerdians (veure figures 10.3 i 10.4). A la figura 10.3 es mostra un aflorament de lutites blavoses i gresos al talús de la carretera, interpretat com a dipòsits de prodelta o badia fangosa (mud flat) segons l’Espai d’interès Geològic de la Generalitat de Catalunya núm. 123 “Estratotip de l’Ilerdià”. Aquestes capes, en la seva part inferior i mitja, presenten abundants Nummulites (en general N. Globulus) però en la seva part superior els microfòssils no són tan presents i en poca proporció es poden trobar macrofòssils dels gèneres Turritella, Cardita, Natica, Velates i equinoderms.

Figura 10.3. Zona coneguda com lo Tossal;

Figura 10.4. Argiles i gresos ilerdians a Fígols de Tremp

A la figura 10.5 es mostren les vistes dorsal i ventral d’un bivalve (Pseudomiltha sp.? Lucina sp.?) trobat a la zona de lo Tossal i a la figura 10.6 es mostra una estructura no identificada present en gresos a la zona de Fígols de Tremp. 

Figura 10.5. Bivalve trobat a la zona de lo Tossa

Figura 10.6. Estructura no identificada trobada en gresos a la zona de Fígols de Tremp

A les figures 10.7 i 10.8 es mostren d’altres fòssils trobats a la zona de Fígols de Tremp.

Figura 10.7. Mostra de mà amb Teredolites sp. trobat a la zona de lo Tossal

Figura 10.8. D’esquerra a dreta: exemplars de bivalve, dos gasteròpodes (auricula sp.?)
i un gasteròpode tipus Cerítid, i ostrèids (Turkostrea multicostata) trobats a la zona de Fígols de Tremp)

Parada 11. Coll de Montllobar (UTM x:318078, y:4669166 ETRS89)

Seguint la carretera des del Poble de Fígols de Tremp fins al Coll de Montllobar anirem observant que de forma progressiva els materials argilosos blavosos seran substituïts per passades de gresos i conglomerats cada cop més potents, de caràcter continental. 

 Figura 11.1. Carretera de Fígols de Tremp al Coll de Montllobar.
 S’observa la progressiva substitució de les margues i argiles blavoses per materials 
sorrencs i conglomeràtics continentals, segons una seqüència gra i estratocreixent

També podem observar clarament com els conglomerats sintectònics de la Serra de Gurb (Oligocè) fossilitzen els materials ilerdians i el Garumnià. 

 Figura 11.2. Discordança angular entre els conglomerats de la Serra de Gurp i l’Ilerdià

Des del Coll de Montllobar es té una magnífica vista de la Conca de Tremp (figura 11.3) i del Congost de Mont-rebei (figura 11.4). 

 Figura 11.3. Vista de la Conca de Tremp des del coll de Montllobar

 Figura11.4. Vista del Congost de Mont-rebei i del poble de Castissent des del coll de Montllobar


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada