Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dilluns, 14 de gener de 2019

Amics del Museu: BATALLERIA 26


Donem la benvinguda a aquest any 2019 amb la publicació del número 26 de la nostra revista paleontològica Batalleria que edita el Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona.

Foto portada: Liostrea pasiphae (Coquand, 1865) de l’Aptià

En aquesta nova revista apareixen publicats 6 articles, a més les Notas breves paleontològicas i de la Crònica del Museu en la qual es fa un resum d’un any, entre el novembre del 2017 al novembre del 2018, de les activitats del Museu, l’estat de les col·leccions, les relacions amb altres institucions i investigadors, les millores a la biblioteca i del material del museu. També es citen les referències al Museu en altres publicacions i es fan unes notes necrològiques dedicades al botànic John J. Lavranos (qui va donar alguns exemplars de la fauna d’Ediacara al Museu), al president de l’Associació d’Amics del Museu, Sr. Antoni Riera i Bagué, i al professor Giorgio Pilleri, estudiós dels sirenis.

El primer dels treballs, signat per Antonio Abad i Sebastián Calzada, és una autobiografia dedicada a en Ramon Mañé i Vilà, qui fou un membre molt actiu del Museu i que va morir el gener del 2018, ara fa just un any.

El segon article, escrit en anglès per Pedro Adserà, es descriuen unes sorrenques de l’Eocè superior de la conca d’Ainsa-Jaca on hi apareixen gran quantitat d’Skolithos linearis, galeries cilíndriques verticals considerades la vivenda d’alguns animals, com cucs o crustàcis, que donen idea del paleoambient.

En el tercer treball, signat per Sebastián Calzada, es descriuen dues espècies del lamel·libranqui del gènere Lima procedents del Cretaci superior del nord d’Espanya, i en ell es proposa una nova espècie.


En el següent article, el mateix  Sebastián Calzada, juntament amb Juan Corbacho i Eduvigis Moreno, recorden la història de l’ostrèid del gènere Liostrea i la sinonímia de l’espècie Ostrea pasiphae descrita a l’Aptià de la província de Terol.

En el cinquè article, l’autor José Francisco Carrasco confirma la presència de l’equinoïdeu Rhabdobrissus fabianii  en l’Eocè dels sistemes deltàics de Sant Llorenç del Munt i Montserrat.

El mateix autor signa el darrer article on recorda la història d’anomenar els animals, plantes  i fòssils segons l’acord signat l’any 1905 a les Regles Internacionales de la Nomenclature Zoologique, equivamnt a l’actual Código de Nomenclatura Zoològica, i la introducció dels moderns mitjans electrònics.

El Dr.Sebastián Calzada i la Sra Eduvigis Moreno són el director i la co-directora respectivament d’aquesta revista, i a més l’Eduvigis és l’encarregada de la seva maquetació i disseny, i ha estat realitzada gràcies al treball desinteressat dels seus col·laboradors i de l’equip editorial. l’Associació d’Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona i els Serveis de Museus de la Direcció Cultural de la Generalitat de Catalunya han fet donació d’una subvenció per a la seva edició.

dilluns, 7 de gener de 2019

Mn. Francesc Nicolau: LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA I ELS LLUMS LED


Dels llums tipus LED ja ne’m parlat en altres ocasions. Es tracta de certs diodes emissors de llum que l’americà Nick Holonyak, l’any 1962, va començar a aplicar en la construcció de làmpades útils. Molt més tard, però, els japonesos Isamu Akasaki, Hiroshi Amano i Shuji Nakamura, van trobar la manera de produir llum blava a un LED (acròstic de l’anglès Light Emitting Diode) i per això van ser mereixedors del Premi Nobel de Física de l’any 2014. Aquest sistema avantatja els fluorescents ordinaris en dos aspectes: amb només un 15% de consum d’electricitat, i una durada de 25.000 hores enfront de les 8.000 del fluorescent. Per això l’ús del LED s’anat estenent.


Ara bé, cal fer notar que no tot són flors i violes com se sol dir. A les ciutats l’augment de la il·luminació, que en molts llocs és gràcies als leds, ja reb un nom entre els ecologistes: contaminació lluminosa i un estudi publicat a la revista Science constata que tant la brillantor  com la part il·luminada creix a raó d’un 2,2% cada any. Una desena part de la superfície dels continents ja es troba il·luminada artificialment, cosa que fa també que poc es pugui veure del cel estrellat.

Evitar la contaminació lluminosa no sols ho demanen els astrònoms sinó també la vida salvatge animal ja que cada vegada hi ha més proves del seu impacte i ja s’ha vist que existeix un risc significatiu de tenir càncer de mama o de pròstata en persones exposades a un índex més gran de llum blava de tipus LED. Què cal dir a tot això?

És ben clar que el problema no és dels leds sinó de l’ús que se’n faci. Ara sabem que hi ha maneres d’aconseguir que no emetin la nociva llum blava aplicant-hi capes de fòsfor, i ja hi ha municipis com el de Saldes que han optat pel led groc en la meitat del seu enllumenat públic. També certes indústries comencen a apostar pels leds amb poca component blava. Tant de bo que tots els interessats per aquest tema facin el que hi pertoca fer!