Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dissabte, 17 de novembre de 2018

Jorgina Jordà: EXPOMINER 2018


Aquest passat cap de setmana s'ha celebrat als recintes de la Fira de Barcelona una nova edició del saló Internacional de minerals, fòssils i joieria Expominer. La primera impressió, només entrar, ha estat la notable pèrdua d'expositors respecte els darrers anys. No obstant això, la fira no m'ha defraudat ja que hi havia molta varietat de minerals per escollir.

Fluorapatita Chas de Tavares Portugal

Començaré per uns minerals del nord de la península que em van agradar força: calcopirita i quars de les mines de San Finx, La Corunya i material de bona qualitat d’Astúries: tetraedrita de la mina Coriellu, Llerandi, quiastolita polida de Boal i atzurita amb fluorita de la cantera Llamas, Duyos.

Calcopirita i quars mines de San Finx

Tetraedrita mina Coriellu, Llerandi

Atzurita Llamas,Duyos

També destacar algunes mostres de quars rosat de Palmaces de Jadraque, Guadalajara, barita de la mina Haití, Llanos de Beal, Cartagena, Múrcia extreta fa un parell d'anys i alguns exemplars emblemàtics d’anglesita i galena de molt bona mida de La Carolina, Jaén.

Quars rosat Palmaces de Jadraque, Guadalajara




Anglesita La Carolina, Jaén

Com l'any anterior bon material de la mina Stari Trg de la clàssica localitat de Trepca, Kosovo: galena, calcopirita, pirita, esfalerita, pirrotita, rodocrosita, calcita... i unes espectaculars mostres de boulangerita.

Boulangerita Trepca, Kosovo

Abundant material, molt acolorit i estètic, de la Índia: heulandita, fluorapofil·lita, okenita, prehnita, però entre el que s'havia de saber escollir; brucita groga de Pakistan i calcedònia de Sulawesi, Indonesia.

Fluorapofil·lita  Jalgaon, Índia

Minerals d'indrets, força llunyans com uns lots amb mostres de Madagascar: ortoclasa de Benono, manandonita de la Vall de Manandona (localitat tipus), rhodizita d’Andoabatokely, cistalls de ferrotantalita de Mahaiza, almandines de Vorondolo, etc.

Ortoclasa Benono

Rhodizita d’Andoabatokely

Bona representació de material de Colòmbia a més de les clàssiques i sempre vistoses maragdes: siderita amb quars de Coscuez, dolomita blava, fluorapatita rosa i un bon assortit de minerals de terres rares: parisita, monazita, etc.


També cridaven l'atenció alguns exemplars com una estefanita d'Alberoda, Schlema-Hartenstein, Erzgebirge, Alemanya, un bon exemplar de franklinita de la seva localitat tipus, Franklin, New Jersey, USA; o una inesita ben acolorida de la mina Hale Creek, Califòrnia, USA.

Franklinita Franklin, New Jersey, USA


Pel que fa a novetats hi havia les recentment vingudes de Munic; selenopolibasita (rara sulfosal d'argent i seleni), acantita, miargirita i aguilarita de la mina San José, Ocotlán, Oaxaca, Mèxic; quars amb calcita, barita i actinolita (combinació molt curiosa) de la mina Bouismas, Bou Azzer, Tazenakht, Marroc; esfalerita per primera vegada trobada la de mina Bou Nahas Oumjrane, Alnif, Tarhbalt, Marroc; unes magnífiques fluorites amb quars i barita de la mina Four de Cluzel, Peyrebrune a Tarn, Occitania, França, extretes per nous buscadors ara fa poc...

Aguilarita  Mina San José Ocotlán Mèxic

Quars amb calcita Bou Azzer, Tazenakht, Marroc

Barita i actinolita Bou Azzer, Tazenakht, Marroc

Esfalerita Bou Nahas Oumjrane,Tarhbalt, Marroc

Fluorita Four de Cluzel, Peyrebrune a Tarn, França

Com en les darreres fires es van poder veure minerals d'antigues col·leccions, entre elles, una part de la d'en Jordi Astivill Solà i també d’Andrés Jiménez Chelly, on es podien trobar exemplars que ja no són fàcils d’aconseguir, per mida i antiguitat.



Pels amants del mineral català destacar alguns exemplars de fluorita amb calcita de Gualba; galena de bona mida de la mina Regia, Bellmunt del Priorat i moltes capses amb molt bona representació de jaciments clàssics com la mina Berta, les mines de Rocabruna, la mina Atrevida i quarsos fumats i ametistes amb microclina de la Pedrera Massabé i del Montnegre.

Galena mina Regia, Bellmunt del Priorat 
Com cada any, paral·lelament es van realitzar altres activitats i exposicions, com l'organitzada per CosmoCaixa, Rosell Minerals i el GMC “Explora: el col·leccionisme de minerals”. L’objectiu d’aquesta iniciativa és acostar al gran públic el variat món del col·leccionisme de minerals, explicant alguns dels punts més destacables d’aqueta afició: com començar a col·leccionar minerals, com aconseguir-los, la seva neteja, conservació i catalogació, incidint també en el vessant científic i educatiu.


Només em resta donar les gràcies a tots els que m'han comentat i explicat els minerals més destacats d'aquesta nova edició d'Expominer i... fins a la propera!.

Fotos:Agustí Asensi

dijous, 15 de novembre de 2018

Amics del Museu: Presentació de l'Institut Català d'Espeleologia i Ciències del Karst (ICEK)


El passat 8 de novembre, en el marc de Les nits deSarawak es va fer, després de molts mesos de preparació, la presentació oficial de l’Institut Català d’Espeleologia i Ciències del Karst (ICEK) per part de la seva coordinadora general, la Sra Montserrat Ubach, i pel seu director científic el Dr. Josep M. Mata-Perelló.


A l’acte hi van assistir diversos experts de les àrees de les ciències que acull aquesta entitat com són: espeleòlegs, biòlegs, geòlegs, arqueòlegs, historiadors… ja que l’ICEK neix no sols amb l’objectiu d’impulsar l’espeleologia científica, sinó que també vol aglutinar totes aquelles persones i institucions que contemplen la natura com un bé patrimonial que cal valorar, protegir i conservar; per això l’ICEK està obert a tothom qui vulgui col·laborar a promoure l’estudi del karst, i de tot allò que es mou al seu voltant, amb finalitats educatives, didàctiques i divulgatives.

Per tal de donar a conèixer els seus treballs, l’ICEK ha posat en marxa un blog (cliqueu aquí si el voleu consultar) i que a partir d’avui el trobareu al nostre apartat de “links”. Aquest blog funciona a base de posts on es fa un resum de l’article publicat, que hom pot consultar i descarregar en format pdf.

En el mateix acte el Dr. Josep M. Mata-Perelló va parlar de la Xarxa Ibèrica d’Espais Geominers (www.patrimonigeominer.eu), una iniciativa que pretén coordinar els diferents parcs geològics i miners, així com també els diversos museus miners, geològics i paleontolòigics existents a l’àmbit de la Península Ibèrica, per tal de valorar, protegir i divulgar el nostre ric patrimoni geològic i miner. Darrerament a aquesta xarxa també s’hi han afegit parcs nacionals, parcs naturals i reserves de la biosfera, però s’exclouen aquells territoris que ja estan dins de la xarxa de Geoparcs que promou la UNESCO. L’acte es va cloure amb un vistós refrigeri, al voltant del qual es van encetar animades converses.

No cal dir que el Museu Geològic del Seminari és una de les moltes institucions col·laboradores d’ambdós projectes, i des d’aquí volem felicitar i donar a conèixer aquestes dues noves entitats.

divendres, 9 de novembre de 2018

Mn. Francesc Nicolau: La vida de les estrelles es va coneixent millor


Cinquena xerrada del primer cicle de conferències, sobre el tema Descobriments recents a l’univers de les galàxies (I), que va pronunciar Mn. Francesc Nicolau el dia 25 d’octubre del 2018 a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona.

Segons Aristòtil tots els astres eren incorruptibles. El 1860 Julius Mayer va afirmar que l’energia de les estrelles provindria de la caiguda dels meteorits al seu damunt. Per a Hermann von Helmholtz l’energia es produiria per la contracció de les estrelles. Aquestes explicacions no s'ajustaven a la realitat, és clar.


Però com poden néixer les estrelles? Per a Joseph Lockyer, les estrelles s’han d’haver format a partir d’un gas que es va “condensar” fins a formar-les. Johannes Hartmann va estudiar el gas interestel·lar i va afirmar que hi havia unes 20 partícules de diferent natura per centímetre cúbic, si bé aquesta afirmació ja l’havia pensada Lockyer abans que ell quan va efectuar l’espectroscopia del Sol i va comprovar que estava format majoritàriament per hidrogen (H), però també hi havia línies espectrals d’un gas desconegut i que el denominà heli (He). Aquest provindria de les partícules alfa neutres, o sia, que han perdut la ionització. Ara sabem que l’He també existeix a la Terra.


Henry Russell confirma el diagrama de Hertzsprung que relaciona la brillantor amb la temperatura de les estrelles (ja esmentat en passades conferències). En resulta una mena de lletra “S” majúscula allargassada la qual va des de les gegantes blaves (d’alta brillantor i temperatura) fins a les nanes vermelles (de baixa brillantor i temperatura) passant per tota una sèrie de games intermèdies i que es denomina “seqüència principal”. Aquesta és la “teoria del lliscament”. Però hi ha estrelles que són excepcions i de les quals no hi ha tipus intermedis amb la seqüència principal com són les gegants vermelles, d’alta brillantor i baixa temperatura o les nanes blanques, de baixa brillantor i d’alta temperatura. Russell suposava que en la fase inicial de les estrelles eren gegants roges, blaves, grogues i acaben en nanes roges. Aquesta teoria del lliscament actualment no s’admet.


Otto Struve féu un estudi molt detallat de l’hidrogen present al gas interestel·lar, i que arriba al 90 % de la seva composició, seguit de l’heli, fabricat a partir de l’hidrogen i que, per tant, procedeix de les estrelles. L’1% que queda són de la resta dels elements coneguts, però en quantitats minses. Serien restes d’estrelles mortes i es formaren a partir de reaccions nuclears, segons es diu ara.


A partir de 1930, Arthur Eddington ja ho va afirmar que tot venia de reaccions nuclears de l’hidrogen, amb formació d’heli, el qual combinat amb H o amb un altre He, originava beril·li, carboni, oxigen, fins al ferro, i prou. El nostre Sol forma un nucli de ferro a partir de les reaccions de fusió nuclear.

El Sol té uns 4.500 milions d’anys i l’Univers uns 13.600. Cal concloure que el Sol seria una estrella de segona o de tercera generació. Quan es va formar el Sol, no solament tenia H, sinó també d’altres elements i que també hi ha a la Terra (més enllà del ferro). Chushiro Hayashi, el 1950, desbancà finalment la teoria del lliscament, confirmant les reaccions nuclears a les estrelles.


Quan neix una estrella ja és un tipus dels que hi ha dins de la seqüència principal. I que passa després? Quan el núvol còsmic es va agrupant, les reaccions comencen a tenir lloc; si les reaccions són molt violentes, la vida de l’estrella serà curta. Totes les estrelles es converteixen en una gegant vermella, en la qual la pressió de radiació expansiva supera a la força gravitatòria, la qual la contrau. Aquesta expansió-constrenyiment té lloc a totes les estrelles, inclòs el Sol. Totes les cefeides tenen mides 4 i 5 vegades la del Sol i aquest vaivé està comprovat. Però un moment donat s’expandiran a gegant vermella (aquesta fase no és el començament que suposava Russell, sinó el final). Després, el que passarà, dependrà de la massa:

1)    Estrelles fins a 1,5 vegades el Sòl. Després de gegant vermella, hi ha una contracció, amb una expansió posterior i de la qual en restarà una nana blanca. Aquestes tenen una massa molt compacte. Finalment, quedarà completament opaca, al cap de molt de temps.
2)    Entre 1,5 i 4 vegades el Sòl. La fase final és arribar a una estrella neutrònica, en la qual els àtoms es fan neutres. La densitat pot arribar a un milió de tones per centímetre cúbic. El xoc de dues estrelles neutròniques pot origina elements pesants
3)    Més de 4 vegades el Sòl, es convertirà en un forat negre. Els elements pesants fins a l’urani, s’originen a l’explosió de la supernova.

NOTA: Si voleu veure el reportatge que es va projectar a la conferència, cliqueu aquí. Si voleu anar a la primera conferència d’aquest cicle, cliqueu aquí.