Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 27 d’abril de 2018

Amics del Museu: PAISATGES GEOLÒGICS DE CATALUNYA

L’exposició Paisatges Geològics de Catalunya. Una mirada fotogràfica a la geologia catalana, de l’autor Jordi Lluís Pi, desprès de recòrrer  diverses ciutats i pobles de Catalunya, arriba a Barcelona, concretament a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya on s’hi estarà fins el 15 de juny d’enguany. De la seva estada a la Casa de Cultura de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat ja se’n va fer una ressenya en aquest blog que si voleu veure, cliqueu aquí.


A la Sala d’Actes de l’Institut, i davant una nodrida presència de públic, es va iniciar l’acte d’inauguració de l’exposició amb uns breus parlaments per part del director de l’Institut, el Dr. Antoni Roca, i del Sr. Jordi Pinyol, l’organitzador de l’exposició, qui ens va assenyalar que la major part dels paisatges fotografiats són espais d’Interès Geològic i que molts d’ells, malgrat d’estar protegits, són entropitzats per pur desconeixement de la seva importància didàctica.

La Sala d'Actes de l'ICGC

Es dóna el cas que la data de la inauguració es va fer coincidir amb el Dia de la Terra, que es va celebrar el passat diumenge 22 d’abril; també hi va haver felicitacions per la recent atorgació de Tremp i les seves rodalies com a segon Geoparc de Catalunya, encara que també es van recordar les dues malaurades victimes mortals de l’esllavissada de Castell de Mur.

El Sr.Jordi Pinyol en un moment de la seva intervenció

Seguidament va tenir la paraula el Sr. Jordi Lluís Pi, autor de les 50 imatges que es mostren a l’exposició qui ens va explicar com ell, sense ser geòleg, es va sentir atret per  l’especial i variada bellesa dels nostres paisatges, i que després va tenir la idea de fer-ne una exposició assessorada per l’expert geòleg Isaac Camps, que és qui ha fet els comentaris de les fotos. El mateix Jordi Lluís Pi ens va delectar amb algunes imatges inèdites i que potser formaran part d’una segona edició dels Paisatges Geològics de Catalunya.

El parlament del fotògraf Jordi Lluís Pi

Per finalitzar els parlaments, l’Isaac Camps també fa una breu intervenció en la qual ens convida a visitar certs indrets poc coneguts del nostre ric patrimoni geològic, on poden observar-se curioses estructures, i per conèixer-les ens remet al seu blog.

El geòleg Isaac Camps en un moment de la seva intervenció

En acabat es va obsequiar a les persones que han fet possible aquesta exposició fotogràfica amb uns exemplars de l’Atles Geològic de Catalunya, i acte seguit vam entrar tots plegats a la sala d’exposicions on, a l’entrada, s’obsequiava als visitants amb uns quants mapes, mostra de les variades disciplines que tracten a l’ICGC, i també hi havia un exemplar de l’atles per a fullejar-lo.



Després ens vam dedicar a voltar per l’amplia sala, tot contemplant la bellesa d’algunes imatges, complementades amb unes pantalles on, a través d’unes fitxes amb una foto i les coordenades, es podia ubicar cada foto amb el seu contex dins el Mapa Geològic de Catalunya.






També se les podia situar en un gran plafó del citat mapa geològic on es relacionaven les imatges i el punt on s’havia pres la fotografia. Finalment cadescú va poder participar en un concurs on s’escollirà les tres millors imatges, i el guanyador s’endurà un exemplar de l’Atles Geològic de Catalunya... jo no m‘ho perdo!

dimarts, 17 d’abril de 2018

Jorgina Jordà: COL·LECCIÓ LLUÍS DAUNIS


A les darreres fires que he assistit, he observat, que cada vegada més es poden trobar minerals de col·leccions particulars que per diverses raons s'han posat a la venda.



Per la seva extensió i qualitat, a més de les anècdotes que hi ha al darrera de cada exemplar, una de les que més m'ha cridat l'atenció ha estat l’antiga col·lecció del senyor Lluís Daunis,

En primer terme, caldria destacar que el senyor Lluís Daunis va arribar a reunir una col·lecció molt important, tot i no venir del món de la mineralogia. Sens dubte aquesta col·lecció fructificà gràcies a la seva altra afició: l'excursionisme i la natura, que el van portar a descobrir i recol·lectar una bona part dels seus minerals. També hi va influir el fet de coincidir amb altres grans aficionats i col·leccionistes de la seva època com els senyors Joaquim Folch i Josep Cervelló entre d'altres.

Malauradament, en Lluís Daunis va morir jove, però la seva família, va continuar durant molts anys prenent-ne cura i inclús augmentant la seva col·lecció de minerals.

Recentment, s’ha pogut gaudir d’alguns dels seus minerals a les fires, dels quals convé destacar-ne alguns:

Començaré per una barita d'Osor amb una cristal·lització molt diferent a la morfologia característica d’aquesta localitat. També destacable un exemplar de quars, albita, microclina i grossulària de Vidreres; alguna mostra d’ortosa de mida XXL procedent de Viladrau; calcita amb calcopirita de Gualba que a més de ser de molt bona mida té una recristal·lització que la fa diferent d'altres de la mateixa localitat; quars amb limonita de Llavorsí (el destacable en aquest exemplar és aquesta poc freqüent associació, a més de la seva gran mida); aragonita d'un indret molt conegut almenys pels aficionats de més edat i excursionistes, com és la Vall de Núria; calcita i un mineral molt menys citat en aquesta localitat com és la kaolinita amb òpal de Can Palomeres, Malgrat de Mar que va donar lloc a un interessant debat amb unes antigues mostres del mateix indret etiquetades com a beidellita...

Barita d'Osor




Calcita  amb calcopirita de Gualba






Per acabar aquest petit repàs d'alguns minerals catalans, no voldria oblidar-me de ressenyar una fluorita amb quars de Sant Marçal, espectacular i que si no fos per la matriu, tan característica, no hagués sabut reconèixer.

Fluorita amb quars de Sant Marçal
També hi havia un asbest de Goian, A Corunha, Galícia, que va portar la seva feina, per la similitud del nom amb el de la coneguda localitat de Goian, Pontevedra, però que va tenir un final feliç perquè va permetre conèixer finalment d'on són aquests característics asbests. A destacar també una espectacular mostra de goethita de l'Arboleda.


Asbest de Goian


Goethita l'Arboleda
Així que ja ho veieu, cada mineral, per si sol, a més de poder estar en moltes vitrines, tenia una petita història.


Només em resta donar-li les gràcies al senyor Jordi Fabre per la seva amabilitat en explicar-me totes aquestes anècdotes i facilitar-nos fer fotos als minerals, sense ell aquesta ressenya no hagués estat possible.

Fotos: Agusti Asensi

divendres, 13 d’abril de 2018

Amics del Museu: VISITA A L'EXPOSICIÓ "LA BELLESA DE L'UNIVERS"

No hi havia inexistència ni existència, aleshores. / No existia l’atmosfera ni el cel que està més enllà. / Què estava ocult? On? Protegit per quí? / Hi havia aigua insondablement profunda allà? // No hi havia mort ni immortalitat, aleshores. / Cap senyal diferenciava la nit del dia. / Un de sol respirava sense alè pel seu propi poder. / Més enllà d’això, no existia res. // 

Al començament l’obscuritat amagava l’obscuritat. / Tot era aigua indiferenciada. / Embolcallat en el buit, esdevenint, / aquest u va sorgir pel poder de l’escalfor. // El desig baixa sobre això al començament, / esdevenint la primera llavor del pensament. / Els savis, buscant en el cor amb intel·ligència, / van trobar el nexe entre existència i inexistència. //

El seu lligam va estendre’s a través. / Hi havia un sota? Hi havia un sobre? / Hi havia procreadors, hi havia potències. / A sota energia, al damunt impuls. // Qui sap realment? Qui pot proclamar aquí / d’on prové, d’on és aquesta creació? / Els deus van venir després. / Qui sap, aleshores, d’on va sorgir? // Aquesta creació, d’on va sorgir? / Potser va ser produïda o potser no. / Aquell que vigila des del cel més alt, / només ell ho sap. O potser no ho sap. 
(Rig Veda (Himne de la Creació) Traducció d’Eulàlia Bosch).

Aquest és l’himne de benvinguda a l’exposició “La bellesa de l’univers” que fins al dia 10 de juny es pot veure al CosmoCaixa de Barcelona.



“La bellesa de l’univers” és el títol general d’aquesta exposició que conjumina art i ciència tot expresant la visió del cosmos de dos reconeguts artistes: la catalana Eugènia Balcells, qui ens presenta la mostra “Anys Llum”; i el fotògraf i cineasta nord-americà Michael Benson, qui ens mostrarà la increïble diversitat del nostre sistema solar a l’exposició “Altres Mons”, un excel·lent complement als dos cicles de conferències de Mn. Francesc Nicolau, Noves troballes i més estudis del sistema solar, dels quals acabem de publicar-ne tots els resums en aquest blog.


La primera exposició, “Anys Llum”, ens reb una projecció esfèrica del nostre univers en expansió envoltat de la més absoluta foscor, com si el contemplessim des del “no-espai”, des del “no-temps”, mentre s’escolta de fons un so inquietant compost pel músic Brian Eno. Sort que a l’entrada hi ha un vigilant que t’avisa de que vagis en compte! Tot seguit ja s’entra a la primera sala on es despleguen les obres de l’artista Eugènia Balcells, entre les quals hi destaca l’Homenatge als elements, un gran plafó on s’hi representen els elements de la taula periòdica segons els seus espectres únics. El plafó es complementa amb un bell escrit de caire poètic del científic David Jou.





Aquests espectres també es projecten sobre una paret i nosaltres ens hi podem interposar de manera que quedem del tot integrats a l’obra. També hi ha un seguit de barres d’al·lumini, de diferents llargaries, penjades d’una barra i que sonen en ser colpejades.



A l’exposició també es pot veure un petit audiovisual, fet des del grup de telescopis Isaac Newton del Roque de los Muchachos a l’illa de Gran Canaria, en el qual l’Eugènia Balcells entrevista al seu germà, l’astrònom Marc Balcells, sobre les característiques i dimensions del nostre univers. Seguidament ja entrem a l’àmbit de l’exposició “Altres Mons” de Michael Benson.



Aquest prestigiós fotògraf fa un repàs a aspectes sorprenents del nostre sistema solar gràcies al material aportat per les diverses sondes i naus espacials New Horizons, Rosetta, Cassini, Galileu, Voyager, Messenger, Mariner, Viking, el rover Curiosity… aparells que, gràcies a les xerrades de Mn. Nicolau, ja ens són prou coneguts. Posteriorment les imatges han estat seleccionades i processades digitalment per l’autor per donar-los-hi més espectacularitat.


Petjades del vehicle Curiosity Rover a Mart (febrer 2014)

Fobos (objecte fosc a la dreta), petit satèl·lit de Mart,
sobre el gran cràter Herschel (Viking Orbiter 1, setembre 1977)

L’exposició, encara que diàfana, manté uns certs apartats on s’hi exposen imatges d’un tema comú. Així estan els espais dedicats al Sol, a Júpiter, a Venus, a Mart, als asteroides… A cada apartat hi ha un plafó horitzontal que ens informa del tema general i, després, cada imatge va acompanyada de la corresponent informació (en català, castellà i anglès) sobre el motiu de la fotografia i quan i per quina sonda va ser presa la imatge.




Dins aquests apartats no hi podia faltar un espai dedicat al nostre planeta Terra, on la informació l’aporten la gran quantitat de satèl·lits que ens orbiten, i també hi ha un espai per a la Lluna el nostre satèl·lit natural on la seva famosa “cara oculta” ja no ho és gens d’oculta.



El planeta més fotogènic, però, segueix éssent Saturn el qual, amb els seus anells i satèl·lits, ha estat durant molts anys l’objectiu màxim de la sonda Cassini fins que el setembre de l’any passat se la va fer caure contra aquest planeta.

Saturn projectant la seva ombra sobre els anells, que al seu torn
reflecteixen la seva llum sobre el costat nocturn del planeta (Cassini, octubre 2013)

En primer terme Rea, el segon satèl·lit més gran de Saturn,
amb el seu veí Dione sota el perfil dels anells de Saturn (Cassini, gener 2011)

Aparador de la botiga

Al voltant d’aquesta exposició s’han previst tot un conjunt d’activitats paral·leles i relacionades: xerrades, tallers, taula rodona, sessions al planetari, visites comentades… I com sempre, a la botiga del museu hi ha tot un ventall de productes dedicats al tema d’aquesta exposició, per si hem de fer (o fer-nos) un regal ben original.

dimecres, 11 d’abril de 2018

Mn. Francesc Nicolau: PROJECTES DE TELESCOPIS PER OBTENIR MÉS INFORMACIÓ DELS ASTRES


Cinquena xerrada del segon cicle de conferències sobre els tema Noves troballes i més estudis del sistema solar (II), que va pronunciar Mn. Francesc Nicolau el dia 22 de març del 2018 a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona. Si voleu veure el resum de la quarta conferència, cliqueu aquí.

El satèl·lit Gaia és europeu. El 2012 és va quasi acabar el projecte i es va posar en òrbita a finals de 2013. Era per catalogar estrelles. A l’any 2018 es donarien els resultats. Prèviament a aquest satèl·lit s’havia enviat  l’Hyparcos, el qual va precisar la distància de moltes estrelles. Gaia ha superat en 100 vegades a aquell i calcularia la posició de més de mil milions d’estrelles 2,1% (es creia en aquell moment que la Galàxia en tenia cent mil milions). També captaria 100 milions de galàxies i 20.000 exoplanetes, 500.000 quàsars, 200.000 asteroides del Sistema solar. Cap el desembre de 2018 s’esperaven els resultats, però sembla que s’allargarà una mica, si bé ja hi ha algunes realitzacions.


Uns 450 tècnics han seguit tot el procés (20 d’ells són de Barcelona) i ha costat 460 milions d’euros. De moment, s’ha avançat que s’havia trobat la brillantor de 1.142 milions d’estrelles (i pel que s’ha vist no és ni l’1% de la Via Làctia, que ara es creu formada per dos-cents mil milions d’estrelles).  Havent trobat les distàncies entre estrelles, es poden saber les formes de la Galàxia.


El projecte Copèrnic, el qual tambè és europeu, és per obtenir un coneixement  més gran de l’entorn del nostre planeta. Ha proporcionat uns 50.000 llocs de treball i enviarà un total de 13 satèl·lits a l’espai, dels quals ja s’han posat en òrbita cinc, des del 2014. Uns controlaran el canvi climàtic, altres emergències naturals, l’atmosfera en detall, etc. Fins cap el 2030, s’aniran enviant. L’1 ha mirat el que li passa al gel de l’Àrtic, on s’ha produït una pujada d’uns 2ºC de temperatura i ha baixat molt el nivell de gel: a determinats pobles costaners d’Amèrica del Nord ha pujat el nivell de l’oceà.


Els americans no estan inactius. Han posat en òrbita la sonda SMAP, la qual controla els nuvols atmosfèrics des d’una alçada de 985 km i a la volta a la Terra en 96 minuts. La seva antena gira a 18 revolucions per minut. Amb les dades seves es coneixerà com la humitat i el Sol afecten a la Terra, les seves influències en el coneixement del clima, les collites, etc.


El Cheops és un altre satèl·lit americà, amb col·laboració europea, que s’està construïnt per examinar exoplanetes amb uns aparells molt sofisticats. Estudiarà els ja coneguts amb un més gran detall, sobretot els que s’assemblin més a la Terra. El 2012 es varen fer 26 propostes de com havia de ser i finalment va guanyar el concurs una empresa espanyola i suïssa. No és gaire gros i no ha estat costós (50 milions d’euros). De molts exoplanetes es coneix la seva òrbita, però no el seu diàmetre ni la seva natura.



En quant a projectes terrestres hi ha tres grans telescopis, dos americans i un d’europeu. Si als telescopis terrestres es fan de gran amplitud, llavors no tenen quasi problemes de nitidesa. Les seves pantalles receptores són de més de 30 metres (l’europeu de 39,3 m). S’acoplen diferents miralls. El TMT es volia instal·lar a Hawai, però problemes burocràtics ho han impedit. Finalment s’ha ubicat a Canàries amb una pèrdua mínima de claredat; té una vida de 65 anys, amb un pressupost de 1.400 milions de dòlars. El Magallanes és Europeu i format per set grans miralls amb un a cada costat i un al centre.  El E-ELT s’instal·larà a Xile i ja s’ha començat a construir.

Si voleu veure el reportatge que es va projectar a la conferència, cliqueu aquí. I si voleu anar al resum de la primera conferència, cliqueu aquí.