Si anem des de Tàrrega cap a Balaguer de bon matí, i sense boira, a l’alçada de Bellcaire d’Urgell criden l’atenció uns cingles que es tenyeixen de rosa amb els primers raigs de sol: son els cingles del Mont-roig, i cap allà que anem per a descobrir la naturalesa dels materials que donen tan màgic efecte.
El Mont-roig és un relleu destacat, de direcció E-W, dins del mantell de les Serres Marginals, limitat al nord i a l’oest per una importat falla que el posa en contacte amb el diapir de Les Avellanes, i al sud amb els escarpats relleus dels voltants de Sant Llorenç de Montgai, dels quals també en parlarem properament. Cap a l'est enllaça amb la Serra Carbonera
Al Mont-roig ens hi acostarem de dues maneres diferents: una a peu des de Sant Llorenç de Montgai, i que serà l’objectiu d’aquesta primera part, i una altra en cotxe des de Vilanova de la Sal. Per això per a fer aquest primer itinerari anirem de nou en direcció a Camarasa, però abans d’arribar al poble prendrem la carretera que, a mà esquerra, es desvia cap a Sant Llorenç de Montgai tot creuant el riu Segre, aquí retingut pel pantà de Sant Llorenç, pel Pont d’Escalera. Val la pena aturar-se un moment sobre aquest pont per a contemplar tan magnífic paisatge....
Continuem en cotxe per la carretera uns metres en direcció a Sant Llorenç de Montgai fins que trobem una pista a mà dreta per on ens desviem. Anem per aquesta pista uns metres fins que trobem una altra cruïlla amb una altra pista. En aquest punt deixem els cotxes en un eixamplament i farem la resta de l’itinerari a peu. Davant nostre, pel nord, se’ns desplega la magnífica muralla del Mont-roig.
Sortim de 250m d’alçada i continuem a peu per una pista en mal estat que s’enfila seguint el curs del barranc del Pla de Fugues fins al coll d’Orenga. Anant per aquesta pista ja trobem les argiles i guixos de la fàcies Keuper que formen la base encavalcant del Mont-roig. Entre aquests materials s’intercalen cossos d’ofites, unes roques subvolcàniques que es distingeixen pel seu color verdós d’aspecte pigallat i per la seva major resistència a l’erosió.
Arribant al coll ja apareixen uns guixos molt blancs i d’aspecte alabastrí pertanyents al Juràssic inferior (Lias). Aquests guixos son els mateixos que afloren a l’altra banda del riu Segre i que vam observar al barranc del Canudell tot pujant cap a la Serra Carbonera.
Des del coll d’Orenga (450m) ja ens encarem a la muralla del Mont-roig tot pujant per un corriol per on anem travessant tots els materials del Juràssic que afloren a la seva base: els guixos, les calcàries i les dolomies del Lias i, finalment, les dolomies negres del Dogger.
Pel camí, després de les dolomies negres del Juràssic ja trobem unes sorres molt blanques pertanyents al Santonià (Cretaci superior) i, un cop més, observem la llacuna estratigràfica present en aquest mantell de les Serres Marginals.
En aquest punt surt un corriol a mà dreta (opcional), molt desdibuixat i difícil, que mena a la famosa cova del Tabac. Aquest corriol aprofita aquest canvi de litologia per a discórrer just per sota dels grans cingles formats per les calcarenites del Campanià. Pel camí anem trobant restes de fòssils del Cretaci superior: rudistes, cefalòpodes, i uns braquiòpodes del grup dels rinconèl·lides, força vistosos i classificats com Viarhynchia n. gen. cerdanyolae (Bataller, 1947), espècie dedicada a l’anterior director del MGSB Lluís Via. També gaudim de dilatades vistes cap a la vall del Segre, amb la Muntanya de Sant Salvador sempre present.
Així arribem a la gran boca triangular de la cova del Tabac en la qual Lluís Marià Vidal hi va fer excavacions a finals del s.XIX i on va trobar elements diversos del neolític i d’èpoques posteriors, constatant així la llarga ocupació de la cova. També al 1978 es van descobrir unes pintures rupestres que van ser restaurades al 2017. Actualment s’hi fan noves excavacions i per aquesta raó l’accés a la cova està tancat amb una reixa.
Per continuar l’itinerari proposat, però, ens cal retornar pel mateix corriol fins al camí principal que hem deixat i que remunta la cinglera per una ampla canal fins al pas anomenat Portell de l’Extrem (800m), on assolim la carena principal del Mont-roig.
Fins aquí hem
observat la sèrie sedimentària mesozoica en successió cronoestratigràfica
normal: el Triàsic superior (Keuper), el Juràssic inferior i mitjà (Lias i
Dogger), i el Cretaci superior (Santonià i Campanià). Ens trobem al flanc sud
d’un sinclinal lax i orientat E-W, amb un nucli on afloren els materials del
finicretaci (fàcies garumniana) penjats a mig aire del vessant nord de la
serra.
Arribats a aquest punt podem retornar pel mateix camí o bé recórrer la carena a dreta o esquerra sense cap dificultat remarcable. Si anem en direcció a llevant, no gaire lluny tenim el vèrtex de l’Extrem, i si anem en direcció a ponent podem assolir el vèrtex de la Pala del Coll de Porta. Si ens decidim per aquest darrer recorregut haurem de seguir la carena força estona, tot fent suaus pujades i baixades i a frec del paorós estimball que tenim a mà esquerra. El recorregut, però, paga la pena...
Així arribem al capdamunt de la Pala del Coll de Porta (898m) situada. com el seu nom indica, just sobre el Coll de Porta que divideix el Mont-roig en dues meitats. Des d’aquí tenim enlairades vistes de l’altre meitat de la serra del Mont-roig, la qual visitarem en el següent itinerari, i que té el seu punt culminant en la Pala Alta (950m). També, sota nostre, podem observar una petita explotació de bauxites. Aquestes, igual que les bauxites de Serra Boada i Sant Mamet, es troben en l’espai que ocupa la llacuna estratigràfica que abasta la part alta del Juràssic superior, tot el Cretaci inferior i part del Cretaci superior, i tenen el seu origen en el rebliment d’antigues cavitats càrstiques.
Deixem,
doncs, el Mont-roig enrere (de moment) i retornem a la pista on hem deixat el
cotxe pel mateix camí d’anada, i pel següent itinerari haurem d’anar de nou a Vilanova
de la Sal, on ja hi vam estar visitant les seves salines de muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada