Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 14 de març del 2025

Mn. Francesc Nicolau: La biòloga Emmanuelle Charpentier i el codi de la vida

Emmanuelle Charpentier, Premi Nobel de Química 2020 juntament amb Jennifer Doudna, i recentment investida Doctora Honoris Causa per la Universitat Pompeu Fabra, entre molts altres guardons que ha rebut al llarg de la seva vida d’investigadora, va néixer en un poblet prop de París a finals del 1968 i des de petita va sentir la necessitat d’aprendre coses del funcionament dels éssers vius i va acabar estudiant biologia, especialitzant-se en l’estudi dels bacteris i altres microorganismes. Es va centrar en el bacteri Streptococcus pyogenes, capaç de causar infeccions molt greus amb resistència als antibiòtics.

Emmanuelle Charpentier (dreta) i Jennifer Doudna (esquerra) 
rebent el Premi Nobel de Química l'any 2020

Ara és directora de la Unitat de Recerca de Patògens de l’Institut Max Plank d’Alemanya i la seva tasca, amb la col·laboració de la nord-americana Jennifer Doudna, ja ha aconseguit descobertes molt importants, i gràcies al sistema CRISPR va descobrir com atacar l’ADN dels bacteris, cosa importantíssima i que s’aplica amb èxit.

La denominació CRISPR és l’acrònim del nom anglès que, traduït, seria: “Repeticions Palindròmiques Curtes Agrupades i Regularment Espaiades”. És una família de seqüències d’ADN que el 1987 un equip investigador japonès va descobrir i que el 1990 es va veure que podia tenir una acció introduint-se en el genoma, cosa que es demostrà el 2000 i el microbiòleg alacantí Francis Mojica va batejar amb el nom de CRISPR que hem dit.

I Crarpentier va identificar una molècula que té un paper clau en l’acció del CRISPR i ho explicava al 2011 en un article a la revista Nature, amb la col·laboració de Doudna, on manifestava com es podia usar com a eina genètica. Aquesta molècula s’ha anomenat Cas9 i tenim, doncs, que el CRISPR-Cas9 fa possible reescriure el codi de la vida de manera més fàcil i precisa i això obre moltes perspectives, sobretot per tractar malalties genètiques.

El 2019 es fundà la companyia CRISPR Therapeutics que tracta pacients amb el trastorn sanguini anomenat beta talassèmia, i on un científic xinès ha modificat tres embrions per fer-los immunes a la malaltia del VIH. Estem segurs que seguiran més aplicacions...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada