Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dissabte, 29 de juliol del 2023

Mn. Francesc Nicolau: Una vacuna contra el càncer de pàncrees?

Hi ha més d’un centenar de càncers catalogats. Aquesta malaltia no és única i cada tipus de càncer té les seves característiques. No existeix un tractament comú per a tots els càncers i uns són més mortals que d’altres. Sabeu quin és el més mortal de tots? Doncs el càncer de pàncrees. Les estadístiques ens diuen que dels que són víctimes d’aquesta malaltia només en sobreviuen un 12%. No és un càncer gaire freqüent, però a Espanya se n’enregistraren més de 9.000 casos l’any 2020, quantitat ben respectable, per això trobar una vacuna contra aquest càncer és doncs una notícia important.

L'investigador Vinod Balachandran

El passat mes de maig la revista Nature va publicar un article, signat per Vinod Balachandran, que explicava el resultat de les investigacions fetes pel seu equip del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York sobre la possibilitat de poder fer una vacuna que preservés del càncer de pàncrees. Què havia dut a terme aquest equip? Partint de la molècula que va permetre les immunitzacions contra la Covid-19, combinaren una vacuna a base d’ARNm (àcid ribonucleic missatger) que aplicaren a setze pacients amb un resultat positiu en vuit dels casos que al cap de divuit mesos n o van patir cap recaiguda, en canvi en els vuit casos restants la vacuna no va provocar cap mena de reacció i van recaure en la malaltia. Vol dir això que la vacuna obtinguda té certa eficàcia i, si bé no és de resultat total, es veu prometedora.

L'equip d'investigadors del Memorial Sloan Kettering Cancer Center

Cal tenir present que el càncer de pàncrees és un tumor que entra en la classificació dels “tumors freds” que, en terminologia mèdica, vol dir que el sistema immunològic és incapaç de detectar i per això aquest no respon. Així que és important que la vacuna tingui la capacitat de detectar-lo per combatre’l. La vacuna, doncs, no fa més que excitar el sistema immunològic. Com que divuit mesos sense recaigudes és un temps prou respectable, cal donar importància a la troballa.

Per això Balachandran explica que esperen començar ben aviat una segona fase de proves més detallades i amb més pacients per aclarir l’efectivitat real de la vacuna. I això és el que espera la comunitat científica mundial començant per Ignacio Melero, expert en immunoteràpia de la Clínica Universidad de Navarra, i també l’Ana Fernández-Montes, portaveu de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica que hi veu una «aproximació molt esperançadora». Així nosaltres també diem que ens plaurà que continuïn les investigacions ja que tot progrés en el bé de la salut humana s’ha de considerar molt lloable.

dimecres, 19 de juliol del 2023

Amics del Museu: PRESENTACIÓ LLIBRE

El company i col·laborador d’aquest museu, Joan Barrull, convida a tothom qui vulgui a l’acte de presentació del llibre del qual n’és autor, juntament amb Isabel Mate, Comportamiento social de los mamíferos. L’acte que tindrà lloc a la llibreria Oryx del carrer Balmes de Barcelona el proper dimecres dia 26 a les 18.30h. Us hi esperem! 


En Joan Barrull a l'acte de presentació del llibre

Signant exemplars juntament amb Isabel Mate

dijous, 6 de juliol del 2023

Mn. Francesc Nicolau: La variabilitat del pol nord magnètic

El pol nord sideral és el punt del cosmos cap a on apunta l’eix de rotació de la Terra i que ara assenyala l’estrella polar, però no sempre ha estat així. També tenim un altre pol nord que anomenem magnètic i que és el que assenyala la brúixola i que no es correspon amb la intersecció de l’eix de rotació amb la superfície i que és el que anomenem pol nord a seques (o pol nord geogràfic). I és que el magnetisme terrestre no coincideix la seva orientació nord-sud amb l’eix de rotació i és variable, o sigui, que el pol nord magnètic no sempre està al mateix lloc.

La brúixola assenyala el pol nord magnètic

També cal distingir entre el pol nord geomagnètic i el pol nord magnètic (el que assenyala la brúixola), i és que el que anomenem pol geomagnètic correspon al que genera el gran imant dipolar que caracteritza el camp magnètic terrestre que podria variar però seria poquíssim. El pol nord magnètic que assenyala la brúixola és el que varia de debò. I per què ho fa? Doncs perquè respon a unes petites variacions del camp magnètic terrestre degudes a causes que ignorem. Entre l’any 2000 i 2019, aquest pol s’ha anat desplaçant a una velocitat d’uns 55 Km a l’any. Observacions confirmades ens informen que en anys anteriors ho feia més a poc a poc, però ho ha fet sempre sense allunyar-se gaire el pol nord geomagnetic i això ens dona idea dels moviments del ferro líquid en el nucli de la Terra, a més de dir-nos que la dinàmica del camp magnètic va experimentant canvis segons com. Per això aquesta variació fa que la situació exacta del pol magnètic sigui impossible de preveure.

El geofísic francès Bernard Brunhes

Memorial del centenari del descobriment 
de la inversió del magnetisme terrestre

Aquí hem d’afegir, a més, la cosa curiosa que el camp magnètic terrestre, segons ens mostra la història de la Terra, s’inverteix de tant en tant: el pol nord passa a ser pol sud i viceversa. Ho va descobrir el geofísic francès Bernard Brunhes l’any 1906 tot observant colades basàltiques successives en un mateix emplaçament. L’última inversió, segons els càlculs, es va produir fa 773.000 anys. Tot això ens diu que el mecanisme que regeix el magnetisme de la Terra és molt complex i posa a prova les nostres limitacions per comprendre’l.