Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 23 d’agost de 2012

Mn. Francesc Nicolau: EL CALENDARI I LA MESURA DEL TEMPS (VII)


Per què la data de la Pasqua oscil·la al llarg dels anys?

Una de les tradicions més venerables que conservem de la primitiva Església cristiana és la celebració de la gran festa de la Pasqua en el diumenge següent a la primera lluna plena que hi ha després de l’equinocci de primavera (que ara és el 21 de març). Per què es va determinar fer-ho així? 

Fragment de “la Resurrecció de Crist” del Greco, 1605-10

Per respecte al calendari jueu, que era com dir també per respecte a l’església mare de Jerusalem que ho feia d’aquesta manera. I ho feia així perquè el calendari jueu feia els mesos de l’any seguint la lluna, és a dir que el dia de la lluna nova coincidia amb el primer dia del mes, i com que Jesús va morir el 14 del mes Nissan dels Hebreus quan va ressuscitar era lluna plena, i en això els cristians hi veien un símbol bonic, però al mateix temps era el primer dia de la setmana i també es va voler respectar que sempre se celebrés la Pasqua de Resurrecció en diumenge, i es va determinar, doncs, que fos al diumenge següent a la primera lluna plena de primavera (com correspon en el mes de Nissan). Aquest diumenge pot ser des del 22 de març fins al 25 d’abril, segons caigui aquesta lluna.

L'emperador Constantí

A l’any 325 de la nostra era (o sigui el 1078 a.u.c.), quan ja s’havia establert la pau de Constantí amb el cessament de persecucions contra els cristians, es va celebrar el primer concili ecumènic de tota l’Església a la ciutat de Nicea. S’hi condemnà la doctrina arriana com herética i també es tractaren altres qüestions i una d’elles va ser el dia de la celebració de la Pasqua. Calia seguir la venerable tradició que hem dit, però hi havia l’interrogant de quin era el mes que inaugurava la primavera. Com vam dir a l’apartat quatre d’aquesta història en el calendari julià (establert per August) es fixà que la primavera començava el 25 de març i era veritat aleshores, però no a l’any 325. Què havia passat? Després de gairebé quatre segles l’equinocci primaveral s’havia endarrerit d’uns 4 dies perquè el càlcul de Sosígenes es va fer a partir d’una duració de l’any de 365,25 dies i la realitat és que l’any dura 365,2422 dies, o sigui unes 78 mil·lèsimes menys, cosa que fa que cada 128 anys s’endarrereixi pràcticament un dia (ja que el producte de 0,0078 per 128 dóna 0,9984).

En el concili es féu notar que l’equinocci de primavera a l’any 325 era el 21 de març. Què fer? Doncs decidir que en endavant es comptés el dia de Pasqua a partir d’aquest dia, o sigui el primer diumenge que seguís a la lluna plena de després del 21 de març. I a tots els còmputs de calendari en el món cristià es féu constar que es tinguéss en compte que calia fer-ho així.
De moment hi hagué consens i des d’aleshores es tingué en compte el decret conciliar. I fins i tot l’imperi romà, com tot el món cristià, acceptà que l’entrada de la primavera s’havia de celebrar el dia senyalat pel concili. Però els lectors ja hauran pensat de seguida: i què va passar més tard si cada 128 anys l’equinocci de primavera segueix retardant-se un dia? Ja es veu que amb el temps s’havia de fer un altre arranjament. Peò haurem d’esperar més de dotze segles. Ja en parlarem.

Si voleu veure el capítol següent, cliqueu aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada