Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 9 d’agost de 2012

Mn.Francesc Nicolau: EL CALENDARI I LA MESURA DEL TEMPS (V)


Els dies del mes segons el calendari romà

Els romans no dividien en setmanes. Cada mes tenia una divisió en tres parts que no tenia res a veure amb les setmanals. La nostra setmana ens ve de la manera de comptar eltemps per part dels jueus, no dels romans. L’Esglèsia va ser qui la introduí aviat al món cristià, però sense oblidar la manera romana de comptar els dies del mes, que també es mantingué fins fa poc en els llibres de la litúrgia.


Segons un costum antiquíssim, a Roma es dividia el mes en tres etapes senyalades per tres dies que tenien nom: el primer s’anomenava Kalendae (calendes), el segon les Nonae (nones) i el tercer les Idus. No sabem amb certesa d’on ve el mot Kalendae, però s’ha relacionat, sense fonament segur, amb el verb grec Kalein, que significa “anomenar” o “cridar”, perquè l’anunci del primer dia del mes que feien els pontifices era una crida. Sigui el que es vulgui de la seva etimologia tenim que se’n deriva el nostre mot “calendari”, que també existeix en altres llengües llatines.

La primera part del mes anava de les calendes a les nones. El dia de nones era el nostre 7è dia del mes en els mesos que primitivament eren de 31 dies, o sigui (com recordareu del que deiem de l’any de 10 mesos) el març, el maig, el quintilis (juliol) i octubre, mentre que era el 5è dia en els altres mesos de l’any.

Curiosament això es mantingué sempre igual encara que canviés la quantitat de dies del mes, com si s’haguessin oblidat els romans que si en aquells quatre mesos el dia de nones era més endarrerit era a causa de ser mesos més llargs. Pel que fa a l’etimologia el mot Nonae sí que sembla segur que ve de l’adjectiu ordinal nonus, a, um (novè), ja que corresponia al novè dia abans de les idus d’aquell mes, que també eren més tard als mesos de març, maig, juliol i octubre, o sigui al 15è, mentre a la resta dels mesos eren al dia 13è. En quant al mot idus és probable que estigui emparentat amb l’arrel vid que conté la idea de divisió (com el verb llatí di-videre) perquè les idus dividien el mes en dues parts i s’hauria perdut la v inicial. Així ho hem trobat, però no és del tot segur.

Potser ja haureu observat una cosa: l’etimologia Nonae pràcticament segura vol dir dia novè però del 5 al 13, i del 7 al 15, no van 9 dies sinó 8. Ho haureu observat bé, però és que els romans mesuraven les distàncies temporals comptant-hi els extrems. Per això, per exemple, del 13 de març en deien el III ante idus (el tercer abans de les idus) que eren el 15; del 14 en deien pridie ante idus (el dia abans de les idus) i semblantment per als altres dies del mes: el 2 de març era VI ante Nonas (o sigui el 7), el 3 de març era el V ante Nonas, … i el 30 era III ante Kalendas Aprilis i el 31 era el pridie Kalendas Aprilis.

Aquesta manera de calcular el temps incloent-hi els extrems encara ha quedat en alguna expressió entre nosaltres, com quan diem “d’aquí vuit dies” per significar el mateix dia de la setmana següent, i tothom sap que en realitat només hi ha la diferència de set dies. I també quan es diu dels tres dies que el cos de Crist estigué al sepulcre quan en realitat no van arribar a dos, però sí podem dir tres si comptem els dos extrems.

Potser us heu fet la pregunta: per què els romans designaven amb un plural femení (calendes, nones i idus) els dies senyalats del mes? És una pregunta que jo també me l’he feta i no he trobat la resposta en cap dels llocs consultats i per tant no us en puc dir res més, llevat… fins la setmana que ve!

Si voleu veure el capítol següent, cliqueu aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada