És important
per a la ciència l’observació de galàxies molt llunyanes perquè mostren com era
l’univers primigeni amb galàxies més petites i irregulars. Les galàxies actuals
mostren amb les seves estructures el·líptiques o espiralades una evolució
posterior, fruit d’haver-se anat ajuntant i ordenant la forma gràcies a les
forces gravitatòries.
Això ja s’havia començat a comprovar amb l’observació
astronòmica, perquè a mesura que es van descobrint galàxies més llunyanes,
situades a molts milions d’anys llum de distància, es veu com abunden les que
són irregulars i petites, ja que les veiem com eren fa aquests milions d’anys. Fins
fa poc no se’n coneixien pas gaires de més enllà de 3.000 milions d’anys llum
i, com sabeu, l’edat de l’univers és d’uns 13.800 milions d’anys. Però ara tot
això ha canviat.
El telescopi espacial Hubble
Amb els
telescopis posats en òrbita, com el Hubble i l’Spitzer, ja s’ha anat
aconseguint ampliar la visió perquè ens han pogut donar imatges de galàxies
molt més allunyades. Ara bé, s’hi ha d’afegir una novetat important com la que
ens explica, en un article publicat a la revista Investigación y Ciencia, el Dr. Dan Coe, cap del projecte RELICS (sigles
de Reionization Lensing Cluster Survey).
Aquest investigador ens explica com s’han arribat a observar galàxies de
gairebé 13.300 milions d’anys de distància, o sigui, de quan l’univers tenia
només un 3,5% de l’edat actual. Com ha estat possible?
L'astrònom Dan Coe, cap del projecte RELICS
Doncs ha
estat fruit del citat projecte RELICS durant el qual s’ha tingut en compte
aquell efecte predit per Einstein de la influència de la gravetat sobre la
llum. Encara que poquíssim, un raig lluminós és incorbat per una gravetat
intensa i aquest incorbament pot fer el mateix que fa una lupa. Però, on es pot
trobar una gravetat tan intensa que faci de lupa per observar galàxies
llunyanes? Doncs en els cúmuls de galàxies.
L'objecte còsmic SPTO615-JD, el més llunyà detectat
I així, d’aquesta
manera, el telescopi espacial Hubble ha detectat una lluminositat que té forma
de galàxia irregular (anomenada SPTO615-JD) que s’ha vist, per la classe
rogenca de llum que s’hi capta que aquesta en va sortir quan l’univers només
tenia uns 500 milions d’anys. És potser l’objecte còsmic més llunyà conegut.
Només hi ha dues troballes que podrien trobar-se un xic més lluny, però encara
no són tan segures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada