El passat divendres 26 d’octubre vam assistir a la
presentació del llibre "L'activitat minera a Castellví de Rosanes i
Martorell”, on s'explica la història de les explotacions mineres d’aquestes
localitats, des dels seus inicis fins el seu tancament.
L'acte va tenir lloc al Centre Cultural de Martorell i va
comptar amb la presència de l'autor Sergi Falguera, col·laborador del Museu Geològic
del Seminari de Barcelona i del Departament d'Enginyeria Minera i Recursos
Naturals de la Universitat Politècnica de Catalunya de Manresa, el Sr Lluís
Esteve Regidor de l'Ajuntament de Martorell i l 'arqueòleg i membre molt actiu
del CEM el Sr. Alfred Mauri.
D'esquerra a dreta Sergi Falguera, Lluís Esteve i Alfred Mauri
La realització d’aquest llibre s'ha dut a terme
principalment gràcies a dos motius: per una banda l'interès del CEM per l'estudi
i la conservació del patrimoni històric de Martorell i per l’altra el
lliurament d'una caixa guardada a les golfes d'una casa particular, per part
dels seus hereus, amb molta documentació de la mina. Aquest fet ha permès que
l'autor, després de moltes hores de
recerca, primer ordenant la informació cronològicament
i després ampliant-la consultant diferents arxius entre ells, els del Museu Geològic del Seminari de
Barcelona, hagi elaborat aquesta publicació.
Al final de la
presentació s'ha agraït a l'Ajuntament de Martorell l’aportació realitzada per recolzar
la publicació del llibre tot i els temps de crisi, la resta del finançament de
l’obra ha anat a càrrec del CEM.
Cal destacar que per ser un dia laborable i plujós l’acte va
ser tenir un èxit d'assistència i espero que també de vendes.
Per si algú està interessat, el llibre és pot adquirir a la
Papereria Estel (Av. Dr Massana, 16, de Martorell) i també a través de la
Llibreria virtual del Centre d'Estudis Martorellencs que realitza enviaments a domicili.
El llibre , en
format quadern i editat pel Centre d’estudis Martorellencs (amb el suport de
l’Ajuntament de Martorell), està dins la col·lecció “Quatre Ratlles. Quaderns
d’estudis locals” i recull la tasca d’investigació, tant en la recerca de
documentació com el treball de camp del seu autor per tal de fer una crida per
la conservació de tant important patrimoni industrial i històric.
El monogràfic
s’estructura en una sèrie de capítols que ens introdueixen primer al context
geològic de les mines i la seva explotació preindustrial. Després fa un repàs a
les diferents concessions que es van fer als descobridors els quals passaven a
ser-ne propietaris del sòl i del mineral que se’n pogués extreure. Tot això va
acompanyat d’una fotografia aèria de la zona on s’estableixen els límits de les
tals concessions així com també els noms dels beneficiaris i el tipus de
mineral que s’explotava.
Més tard
vindrà l’adquisició de les concessions per part de la “Compañía Minera
Martorellense” i l’inici de l’explotació moderna d’aquestes mines a partir de
l’any 1903. Al monogràfic hi apareixen els estatuts fundacionals d’aquesta
companyia, les bases per a la constitució d’un sindicat miner, diferents
esquemes de la planta i l’alçat de les instal·lacions i una de les poques
fotografies que se’n conserva d’aquestes.
Després el
llibre tracta de com es va aturar l’explotació l’any 1909 i de com es va
reemprendre l’activitat l’any 1916 per part d’una altra companyia: la “Compañía
Minera Verge de Montserrat” la qual fou l’encarregada de perforar el túnel
anomenat “socavón San Eusebio”. Després vindran els entrebancs de la Guerra
Civil compensats per les millors produccions assolides els anys 40, tot això
completat amb una sèrie de taules sobre la composició del consell
administratiu, la producció i rendiment entre els anys 1926 a 1954, el nombre
de treballadors i la seva categoria i fotografies del “socavón” als anys 20 i a l’actualitat per a fer-ne una comparació.
Finalment es
tracta del descens de la productivitat per l’esgotament de les reserves i del
tancament definitiu de la mina poc després de les inundacions de l’any 1962 amb
fotografies de l’estat en que van quedar les instal·lacions després dels
aiguats.
Per a acabar
l’autor fa un repàs, així com també un glossari, de les instal·lacins que
resten i l’estat en que es troben tot demanant que es documentin adequadament i
es preservin per a les futures generacions com a un bé històric de primera
categoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada