Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 2 de novembre de 2012

JORGINA JORDÀ: Presentació del llibre "L'activitat minera a Castellví de Rosanes i Martorell”


El passat divendres 26 d’octubre vam assistir a la presentació del llibre "L'activitat minera a Castellví de Rosanes i Martorell”, on s'explica la història de les explotacions mineres d’aquestes localitats, des dels seus inicis fins el seu tancament.
                

L'acte va tenir lloc al Centre Cultural de Martorell i va comptar amb la presència de l'autor Sergi Falguera, col·laborador del Museu Geològic del Seminari de Barcelona i del Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la Universitat Politècnica de Catalunya de Manresa, el Sr Lluís Esteve Regidor de l'Ajuntament de Martorell i l 'arqueòleg i membre molt actiu del CEM el Sr. Alfred Mauri.
                     
D'esquerra a dreta Sergi Falguera, Lluís Esteve i Alfred Mauri

La realització d’aquest llibre s'ha dut a terme principalment gràcies a dos motius: per una banda l'interès del CEM per l'estudi i la conservació del patrimoni històric de Martorell i per l’altra el lliurament d'una caixa guardada a les golfes d'una casa particular, per part dels seus hereus, amb molta documentació de la mina. Aquest fet ha permès que l'autor, després  de moltes hores de recerca,  primer ordenant la informació cronològicament i després ampliant-la consultant diferents arxius entre ells,  els del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, hagi elaborat aquesta publicació.
 Al final de la presentació s'ha agraït a l'Ajuntament de Martorell l’aportació realitzada per recolzar la publicació del llibre tot i els temps de crisi, la resta del finançament de l’obra ha anat a càrrec del CEM.
                    


Cal destacar que per ser un dia laborable i plujós l’acte va ser tenir un èxit d'assistència i espero que també de vendes.
Per si algú està interessat, el llibre és pot adquirir a la Papereria Estel (Av. Dr Massana, 16, de Martorell) i també a través de la Llibreria virtual del Centre d'Estudis Martorellencs que realitza enviaments a domicili. 


El llibre , en format quadern i editat pel Centre d’estudis Martorellencs (amb el suport de l’Ajuntament de Martorell), està dins la col·lecció “Quatre Ratlles. Quaderns d’estudis locals” i recull la tasca d’investigació, tant en la recerca de documentació com el treball de camp del seu autor per tal de fer una crida per la conservació de tant important patrimoni industrial i històric.


El monogràfic s’estructura en una sèrie de capítols que ens introdueixen primer al context geològic de les mines i la seva explotació preindustrial. Després fa un repàs a les diferents concessions que es van fer als descobridors els quals passaven a ser-ne propietaris del sòl i del mineral que se’n pogués extreure. Tot això va acompanyat d’una fotografia aèria de la zona on s’estableixen els límits de les tals concessions així com també els noms dels beneficiaris i el tipus de mineral que s’explotava.




Més tard vindrà l’adquisició de les concessions per part de la “Compañía Minera Martorellense” i l’inici de l’explotació moderna d’aquestes mines a partir de l’any 1903. Al monogràfic hi apareixen els estatuts fundacionals d’aquesta companyia, les bases per a la constitució d’un sindicat miner, diferents esquemes de la planta i l’alçat de les instal·lacions i una de les poques fotografies que se’n conserva d’aquestes.




Després el llibre tracta de com es va aturar l’explotació l’any 1909 i de com es va reemprendre l’activitat l’any 1916 per part d’una altra companyia: la “Compañía Minera Verge de Montserrat” la qual fou l’encarregada de perforar el túnel anomenat “socavón San Eusebio”. Després vindran els entrebancs de la Guerra Civil compensats per les millors produccions assolides els anys 40, tot això completat amb una sèrie de taules sobre la composició del consell administratiu, la producció i rendiment entre els anys 1926 a 1954, el nombre de treballadors i la seva categoria i fotografies del “socavón” als anys 20 i a l’actualitat per a fer-ne una comparació.




Finalment es tracta del descens de la productivitat per l’esgotament de les reserves i del tancament definitiu de la mina poc després de les inundacions de l’any 1962 amb fotografies de l’estat en que van quedar les instal·lacions després dels aiguats.


Per a acabar l’autor fa un repàs, així com també un glossari, de les instal·lacins que resten i l’estat en que es troben tot demanant que es documentin adequadament i es preservin per a les futures generacions com a un bé històric de primera categoria.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada