Cartell de l'exposició
Entrada a l'exposició
D’un temps
ençà, i gràcies a la molta informació apareguda al respecte, la mecànica quàntica
no ens és del tot desconeguda, però entendre-la ja és una altra qüestió. Així,
després de creuar la porta d’entrada de l’exposició, ens endinsem en un ambient
de foscor tan misteriós com la matèria obscura que diuen que ens envolta, i per
això ens sentim un xic perduts. Les parets semblen pissarres plenes de càlculs,
fórmules i frases d’eminents científics. Entre les frases, però, n'hi ha una que ens tranquil·litza una mica.
L’exposició
s’estructura en diversos espais on s’hi exposen 10 projectes artístics
(assessorats i supervisats per científics de diverses institucions) i una sèrie
d’explicacions científiques, amb plafons en tres idiomes (català, castellà i
anglès), audiovisuals, i materials de tota mena; i el primer que trobem és un
espai d’introducció a la mecànica quàntica, la física de l’invisible, amb un
plafó metàl·lic que costa un xic de llegir i un audiovisual on es pot veure el
treball dels científics del CERN.
El conjunt de
l’exposició explora aspectes de la física quàntica com són la superposició, els
estats quàntics, l’entrallaçament, l’aletorietat, la indeterminació... i en
cadescun dels àmbits s’hi exposa un projecte artístic i unes quantes
explicacions científiques.
Pantalla tàctil on es recrea la detecció d'algunes
partícules subatòmiques, com el famós bosó de Higgs
Cada element va acompanyat d’un plafó explicatiu en tres idiomes
Alguns científics de renom ens acosten al món quàntic
La major part
dels projectes artístics són molt visuals (alguns en 3D), amb pantalles de gran
format, so quadrifònic, bombardeigs d’imatges... coses a les que ja hi estem
força acostumats. Algunes de les obres són difícils d’entrendre’n el mecanisme,
sort que els vigilants de la sala estan amatents a donar-nos un cop de mà. També, a
voltes, està tan fosc que ens costa orientar-nos.
Pantalla on es projecta (en 3D) l’obra Xoc Còsmic de Lea Porsager
Una de les
obres, de nom Cascada, és la més
espectacular al nostre entendre... sembla una gran aranya penjada del sostre i
el moviment constant del fluid pel seu interior és gairebé hipnòtic.
L’obra Cascada del coreà Yunchul Kim
Plafó explicatiu de l’obra Cascada
Entre el
material científic exposat, hi ha elements històrics com una banya de neutrins,
llibretes de notes o la càmera del telescopi Magic (I), acompanyats de
pel·lícules de l’època. També hi ha un gran plafó cronològic, que va des de
l’eqüació de Planck del 1901 fins els darrers avenços d’enguany.
Les “entranyes” de la càmera del telescopi Magic (I)
Plafó cronològic
Els darrers
plafons estan dedicats a mostrar-nos com la mecànica quàntica és ja un fet
quotidià: ressonàncies magnètiques, rellotges atòmics, làsers, cèl·lules
fotovoltaiques, localitzadors GPS, els ordenadors del present... i del futur. L’exposició
es complementa amb tota una sèrie de projeccions, debats, visites guiades,
tallers per a escoles...
La quotidianitat de la mecànica quàntica
L’exposició
s’acaba amb una frase d’Isaac Newton que ens fa reflexionar sobre el què encara
ens queda per descobrir... afortunadament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada