Ara que és
estiu i fa calor, ve de gust fer-se un bany a les fresquetes i transparents aigües
de la Costa Brava. Hi ha un indret, però, en el qual s’hi pot fer alguna cosa
més: Des de l’any 2015, al tram del Camí de Ronda entre la platja de Sant Pol i
la cala de Sa Conca (a s’Agaró), hi ha instal·lats 14 plafons de caire geològic
per iniciativa de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i desenvolupat pel
Centre de Geologia i Cartografia Ambiental de la Universitat de Girona, amb la
col·laboració del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Balcó sobre la platja de Sant Pol, punt d’inici de l’itinerari
En aquests
plafons, molt didàctics, s’hi expliquen l’origen i l’aspecte dels diferents
tipus de granitoides que conformen aquesta part de la costa catalana; a més també
ressalten d’altres elements geològics com són les falles, els dics, les
inclusions i les morfologies que donen lloc. També hi ha plafons amb curiositats
culturals i històriques. Aquest tram del Camí de Ronda rep la consideració de
museu a cel obert.
Diferents tipus de granitoides: els grisos que afloren
i els rosats amb els quals s’ha construït el mur
Abans
d’arribar al punt d’inici de l’itinerari, però, podem donar un cop d’ull a les
dunes protegides que hi ha al darrera de la platja de Sant Pol. Una sèrie de
plafons explicatius ens informen de la flora i la fauna característica
d’aquests ambients sorrencs on hi destaquen les boniques flors del lliri de mar
(Pancratium maritimum), una planta de
la família de les amaril·làcies i parentes dels narcisos.
LLiris de mar
Les
explicacions dels plafons estan en català i castellà (un codi QR permet l’accés
als idiomes francès i anglès) i estan numerats i situats dins un esquema
general de l’itinerari. En ells podem trobar el perquè dels diferents colors i
textures dels granitoides, i d’altres roques associades, així com les
explicacions de com es formen les diferents cales a favor de les fractures, que
són punts de debilitat de la roca.
Exemple de plafó informatiu
Els megacristalls (o fenocristalls) de feldspat són ben visibles
La cala del Barco oberta entre dues
falles per l’acció erosiva del mar
Pel camí
podem admirar la primera casa residencial que es va construir l’any 1924 en
aquesta urbanització: la coneguda com la Senya Blanca, d’estil noucentista i
obra de l’arquitecte gironí Rafel Masó. Els seus murs estan construïts amb una
pedra anomenada travertí, extreta de
les pedreres del Pla de l’Estany. La blancor de les parets servia de referència
als pescadors de la zona i d’aquí ve el seu nom.
Arribem a la Senya Blanca
La tramuntana té efectes sobre
el creixement d’alguns arbres del passeig
Arribant a la
cala Padrosa, un plafó ens informa, a més d’altres coses, de la presència d’un
autèntic menhir trobat a la Punta de Sa Conca i traslladat aquí com motiu
ornamental de l’escala d’accés a la cala.
Plafó de la cala Pedrosa
Situació actual del menhir
Plafó que parla dels lampròfirs
El plafó
següent ens informa sobre l’aspecte i l’origen dels dics d’una roca negra molt
vistosa: es tracta dels lampròfirs, una roca subvolcànica relacionada amb el
trencament del supercontinent Pangea. En el plafó també se'ns planteja un
repte: podrem distingir els dos dics de lampròfir que es creuen? Per això
baixem, amb molt de compte, a comprovar-ho.
De lluny costa distingir els dics...
...però d’aprop es veu com el dic orientat E-W talla el dic
orientat N-S i, per tant, és més “modern”
També podem veure diverses inclusions de diorties
També podem
veure com a les roques pelades hi prospera el fonoll marí (Crithmum maritimum) una planta carnosa i comestible de la família
de les umbilíferes, i parenta de les pastanagues, que extreu l’aigua de les
gotetes que li arribem pel vent, les boires i la brisa marina.
Fonoll marí
A les
envistes de la gran cala de Sa Conca, ja a Platja d’Aro, es troba el darrer
plafó d’aquest particular itinerari geològic que es pot fer qualsevol època de
l’any, però que a l’estiu té l’al·licient d’un bany a les nombroses caletes que la retallada
costa ens ofereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada