Aquesta sonda
va ser llançada a l’espai el passat mes d’agost des del cap Canaveral i té la
missió d’estudiar el Sol des d’una distància que arribarà a ser de només 6,2
milions de quilòmetres (1/24 de la distància Terra-Sol), o sigui, ja dins
l’anomenada corona solar. Per ara sembla que tot va bé. El 23 de setembre ens
enviava fotos del cel estrellat i el 3 d’octubre ja arribava a posar-se en
òrbita de Venus. Aquest planeta farà que s’acceleri més la seva velocitat que
ha d’arribar a 700.000 Km/h quan sobrevolarà el Sol, velocitat que no ha
aconseguit mai cap altra nau, i acabarà submergint-se en la corona solar l’any
2025.
Se li ha
posat el nom de Parker en honor del
científic Eugene Parker, que al 1958 va descobrir que el vent solar és un flux
de partícules amb càrrega elèctrica que surt del Sol en totes direccions i que
a la Terra provoca les aurores boreals i, de vegades, danys als satèl·lits
artificials. I és que un dels objectius d’aquesta sonda és estudiar aquest vent
solar. Després de 60 anys del descobriment de Parker encara no se sap com
s’origina ni com adquireixen la gran velocitat que tenen les partícules que el
componen, ja que surten disparades del Sol a milions de quilòmetres per hora.
Segur que us
haureu plantejat la pregunta de com podrà ressistir aquest artefacte la calor
del Sol si s’hi posa tan a prop. La cosa ha estat ben plantejada i sembla que
també ben resolta ja que s’ha construit un escut tèrmic, més aïllant que el de
qualsevol nau anterior, fet d’un aliatge en el que intervé el metall niobi, que
resistirà l’escalfor de 1.370ºC que haurà d’aguantar. A més de l’estudi del
vent solar, també es vol esbrinar què hi passa a la corona solar que arriba a
una temperatura molt més alta que la que té la mateixa superfície del Sol. Passa
com si en allunyar-se d’un foc se sentís més la seva escalfor. Una cosa ben
estranya.
Encara que la
missió d’aquesta sonda no es realitzarà del tot fins al 2025, ja ens començarà
a dir alguna cosa aquest mes de desembre, que serà quan es trobi a 24 milions
de quilòmetres de l’astre, és a dir. Més a prop del que hagi arribat mai
qualsevol altra sonda. Ja ens mostrarà coses... esperem-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada