En anteriors
“visites” al Museu vam poder veure els fòssils corresponents als períodes del Carbonífer superior i Permià, que s’exhibeixen a la vitrina 26 i part de la vitrina
27, i també vam veure els fòssils del Triàsic que es mostren a les
vitrines 27, 28 i 29. Totes aquestes vitrines estan situades a la part dreta de
la sala d’exposició.
Vitrines on s'allotgen els fòssils del Juràssic
Els fòssils
que s’exposen al Museu pertanyents al següent període, el Juràssic, es troben dins
les vitrines 30, 31 i 32. Així a la vitrina 30 es mostren fòssils del Juràssic
inferior (o Lias), a la vitrina 31 estan els fòssils del Juràssic mitjà (o Dogger) i a la vitrina 32 es poden observar els del Juràssic superior (o Malm).
També hi ha una vitrina, la número 53, que es troba situada a l’extrem esquerre
i de manera lateral, on s’hi exposen diversos exemplars originals (i també
algunes còpies) de fòssils extrets de la famosa pedrera de Solnhofen (Baviera,
Alemanya) del Juràssic superior.
Espai on es troben els exemplars de la pedrera de Solnhofen
També s’ha
d’esmentar que en les dues vitrines que allotgen la tipoteca, situades a
l’angle esquerre de la sala d’exposició i amb els números 1 i 2, es poden també
observar nombrosos exemplars de fòssils d’aquesta època.
Vitrines que allotgen la tipoteca
Dins la
vitrina dedicada al Juràssic inferior (Lias), es poden observar els clàssics ammonits
del gènere Hildoceras, característics
del pis geològic Toarcià inferior, en els quals hi destaca un conjunt de
costelles, a la meitat externa de la conquilla, i un pronunciat solc
longitudinal a la meitat del flanc. La meitat interna de la cara és llisa o amb
una ornamentació poc marcada.
Exemplar d'Hildoceras levisoni del Toarcià d'Albarracin
Altres
ammonits del Lias són els de l’espècie Amaltheus
margaritatus que es caracteritzen per tenir unes costelles ondulades i una
quilla en forma de cresta.
Amaltheus margaritatus del Domerià de Camarassa
En aquesta
vitrina també es poden observar altres restes de cefalòpodes com són els
belemnits, paraula que prové del grec belemnon
que significa projectil. Els belemnits s’han interpretat com l’esquelet
intern d’un animal semblant a un calamar, ja que en el seu interior es pot
observar un fragmocon que faria la funció dels dipòsits camerals en amonoïdeus
i nautiloïdeus.
A la vitrina
dedicada al Lias, però, el que hi destaquen són els braquiòpodes, uns animals marins
filtradors amb un esquelet extern format per dues valves articulades anomenades
valva dorsal (o braquial) i valva ventral (o peduncular). Viuen generalment
ancorats al fons del mar gràcies a un peu carnós o a unes espines que surten de
la valva ventral. També n'hi ha que estan directament cimentats al
substrat. De braquiòpodes se’n troben
des dels inicis del Paleozoic i fins a l’actualitat, encara que a partir de les
extincions del Devonià i del Permià estan en clara regressió a favor dels
mol·luscs lamelibranquis més ben adaptats. Al Juràssic inferior (Lias) es
troben principalment braquiòpodes de les famílies dels rinconèl·lides i
terebratul·lides i, encara, alguns de les famílies dels espirifèrides.
Del conjunt
de braquiòpodes del Lias cal distingir els de l’espècie Lobothyris punctata, uns terebratúlides molt abundants a l’Europa
submergida per aquesta època. Altres terebratúlides són Aulacothyris resupinata i Aulacothyris
iberica. També estan Plesiothyris
verneulli, Telosthyris jauberti i
Terebratula davidsoni.
Dins la
família dels rinconèl·lides cal distigir els de l’espècie Homoeorhynchia cynocephala amb la seva ornamentació característica
a base de grans costelles radials i la seva sutura frontal en un zig-zag molt
pronunciat.
Altres de la
mateixa família, i presents a l’exposició, són Homoeorhynchia meridionalis, Stolmorhynchia
bauchardi, Quadratirhynchia attenuata
i Homoeorhynchia batalleri, dedicada
al Dr. Bataller qui fou director del MGSB als anys 30 del passat segle.
També es
poden observar braquiòpodes de la família dels espirifèrides com són dos bells
exemplars de les espècies Dispiriferina
oxyptera i Liospiriferina rostrata.
També dins del grup dels
mol·luscs tenim alguns representants de la classe dels bivalves com són Pseudopecten
aequivalvis, Pholadomya reticulata,
Lima punctata, Gryphaea calceola i Chlamys
textoria. Del grup dels equinoderms només hi ha algunes tiges dels
crinoïdeus del gènere Isocrinus.
Finalment cal
esmentar que dins la tipoteca també hi ha diversos exemplars corresponents al
Lias com són els neotipus de braquiòpodes Terebratula
jauberti (var. depressa), Rhynchonella
batalleri i Soaresirhynchia flamandi,
del Toarcià d’Alfara (Tarragona). Altres braquiòpodes del Lias, que també són
neotipus, són Soaresirhynchia rustica,
del Toarcià de Cirujeda, i Rhynchonella dumbletonensis (var. attenuata) del Domerià de Terol.
També es
poden observar el bivalve Pachymya
carrascoi del Pliensbachià d’Obón, i l’equinoïdeu Geocoma magna, una ofiura del Toarcià d’Alfara (Tarragona).
Si voleu veure els fòssils del Juràssic mitjà (Dogger), cliqueu aquí.
Si voleu veure els fòssils del Juràssic mitjà (Dogger), cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada