Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 13 de novembre de 2015

Amics del Museu: MUSEU VIRTUAL. Fòssils del Juràssic superior (Malm)

Després d’haver vist els fòssils del Juràssic inferior (Lias) i del Juràssic mitjà (Dogger), ara toca el torn als del Juràssic superior (Malm) els quals s’allotgen a la vitrina número 32. Malgrat que en aquesta vitrina, com en l’anterior, també hi dominen els ammonits, s’observa un xic més de varietat d’organismes ja que també es poden veure belemnits, braquiòpodes, equinoïdeus i esponges. Entre els ammonits d’aquesta vitrina destaquen els de la superfamília dels perisfinctacis, un grup cosmopolita que van ser molt abundants i variats durant el Juràssic superior i Cretaci inferior.



D’aquesta superfamília es poden contemplar diversos exemplars com Arisphinctes plicatilis, Virgatosphinctes transitorius, Perisphinctes delgadoi i un exemplar de Perisphinctes veriecostatum de grans dimensions. En tots ells es pot apreciar la seva ornamentació característica consistent en unes costelles ben marcades i que solen desdoblar-se en arribar al marge dorsal.



Un altre ammonit interessant és el de l’espècie Taramelliceras trachynotum, el qual juntament amb l’Oppelia subradiata del Bajocià (Dogger), són dos haploceratacis molt freqüents en els jaciments juràssics principalment al tarragonès.


Altres ammonits en exposició en els quals també se’ls pot observar la línia de sutura són: Taramelliceras holbeini, de Kimmeridgià inferior, i Euaspidoceras hypselum de l’Oxfordià superior. Tots dos exemplars són del poble alacantí de Crevillent.

Exemplar de Taramelliceras holbeni amb la sutura destacada

Exemplar d'Euaspidoceras hypselum amb la sutura destacada

Un altre exemplar interessant és un motlle intern de l’ammomit de l’espècie Holcophylloceras mediterraneum en el qual es pot observar la línia de sutura de tipus ammonític i unes constriccions periòdiques. Aquest ammonit, juntament amb altres espècies d’ammonítids, caracteritzen els dipòsits de la mar profunda del Portlandià.

Exemplar de Holcophylloceras mediterraneum del Portlandià de Caravaca

Altres ammonítids del Malm exposats a la vitrina són Gregoryceras transversarium, Epipeltoceras bimammatum, Himalayites micracanthus del Portlandià d’Alacant, Ochetoceras caniculatum de l’Oxfordià de Fuentelespino de Moya, un motlle intern de Protetragonites quadrisulcatum del Portlandià de Loja, un petit exemplar del gènere Aspidoceras de l’Oxfordià de Valcuenca, i un bonic exemplar del gènere Ataxioceras, procedent de la localitat alemanya de Gräfenberg i donat al Museu pel Sr. José L. González Redondo.


Exemplar d'Ataxioceras sp.

En aquesta vitrina també es poden observar un parell d’exemplars d’aptiquis: Punctatychus punctactus i Laevaptychus latus. Aquesta mena de fòssils recorden les valves d’un lamel·libranqui, encara que la diferència és que no estan articulades. El fet que se’ls trobi en els mateixos nivells que els ammonits i que seu contorn coincideixi amb l’obertura d’aquests cefalòpodes, ha donat peu a que s’interpretin com uns opercles (o tapadores), o potser feien la funció de subjecció del bec corni.



Altres restes de cefalòpodes que es poden observar a la vitrina són un parell de belemnits del gènere Belemnopsis de l’Oxfordià superior de Crevillent.


Exemplar de l'Oxfordià superior de Crevillent

També es poden veure un parell de braquiòpodes entre els quals es troba un exemplar força curiós: es tracta de Pygope diphya, del Portlandià de Loja, un terebratúlid de forma triangular amb un característic forat central el qual es pensa que facilitaria els corrents d’aigua per l’interior de l’aparell filtrador (o lofòfor). Un altre braquiòpode que es pot veure en exposició és el terebratúlid Loboidothyris ingens, de l’Oxfordià de Fuentelespino de Moya, amb la seva característica comissura en dos plecs molt lleugers.

Exemplar de  Pygope diphya del Portlandià de Loja


Exemplars de  Loboidothyris ingens 
de l'Oxfordià de Fuentelespino de Moya

Uns altres expemplars interessants són un parell d’esponges: Craticularia subclathrata i Stauroderma birmensdorfense les quals caracteritzen el pis Oxfordià inferior. De les esponges només fossilitzen les seves carcasses o esquelets formats per petites peces (silícies o calcàries) anomenades espícules.


Finalment dins aquesta vitrina també es pot observar un petit equinoïdeu del gènere Plegiocidaris, de l’Oxfordià de Cuenca, de forma globular en el que hi destaquen uns grans tubercles allà on s’inserien les pues o radioles. També es poden observar unes radioles molt grosses corresponents a l’equinoïdeu Balanocidaris glandifera.



Si anem a les vitrines on s’allotja la tipoteca podrem veure un petit exemplar de l’espècie Proconulus gurreai de l’Oxfordià d’Aguilón. No podem acabar aquesta “visita” als fòssils del Juràssic superior sense acostar-nos a la vitrina on s’exposen una sèrie fòssils extrets de la pedrera alemanya de Sonlhofen, pertanyents al Portlandià. En aquesta pedrera s’extreuen unes calcàries litogràfiques del mateix tipus de la nostra “Pedra d’Alcover” (del Triàsic mitjà), les quals també es van dipositar a l’interior d’una llacuna marina d’aigües tranquil·les, relativament profundes i molt properes al continent, dins el context d’un clima subtropical.



Aquesta pedrera es va fer famosa quan d’ella es va extreure el primer exemplar d’Archaeopteryx lithographica, considerada la baula entre rèptils i aus; però en aquest jaciment també s’hi han trobat nombrosos exemplars de peixos, artròpodes i rèptils dels quals al Museu tenim alguns originals i també algunes còpies els originals de les quals estan dipositats al Jura Museum situat a la població alemanya d’Eichstätt (Baviera).



Aquí finalitza aquest petit recorregut per les faunes invertebrades del Juràssic, tant de casa nostre com de l’estranger, que s’exposen al Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada