Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Amics del Museu: SORTIDA DELS AMICS A LA PLANA DE VIC

Dissabte 19 d’octubre. Un cop més ens apleguem un bon nombre d’Amics del Museu per a prendre part a la sortida de tardor. A tal efecte ens reunim tots al restaurant de “les 4 Carreteres”, tradicional punt de trobada quan fem una visita per aquestes contrades. Fa dos anys ja vam estar pels voltants de Santa Cecília de Voltregà observant les margues de la Formació Vespella i el tipus de relleu que provocava la seva erosió. Si voleu tornar a veure la ressenya d’aquella sortida, cliqueu aquí.

Avui els organitzadors ens mostraran la sèrie eocena a partir del seu sòcol paleozoic i per això ens desplacem fins a la presa del pantà de Sau, al cor del parc natural de les Guilleries-Collsacabra.

La primera parada al pantà de Sau. (Foto: Agustí Asensi)

Aquesta presa està bastida damunt unes roques duríssimes: es tracta dels granitoides, roques formades com a conseqüència de l’emplaçament, a l’interior de l’escorça continental a finals del Paleozoic, de grans masses de magma fos. El refredament lent d’aquest magma va donar lloc a la formació d’una roca ígnia (o plutònica) on tots els cristalls dels seus minerals principals (quars, feldspat i mica) tenen una mida molt similar, o sigui que són heteromètrics, i són tan grossos que es veuen a ull nu.

Els granitoides classifcats com a leucogranits de gra groller

Les roques ígnies es distingeixen de les sedimentàries perquè no presenten estrats i els plans que s’observen són unes esquerdes de descompressió, anomenades diàclasis, i també petites falles.


Observant els granitoides (Foto: Agustí Asensi)

Aquestes roques ígnies s’anomenen generalment granitoides perquè per a conèixer si es tracta de granodiorites, granits, tonalites, sienites… només es pot saber amb precisió a través d’una anàlisi microscòpica  o a través d’una anàlisi química amb un espectròmetre de masses. A simple vista, però, es pot veure que aquests granitoides tenen poques miques i que els seu feldspat és l’ortosa, el qual els dóna aquesta tonalitat rosada.


També observem com aquests granitoides estan tallats per un dic de pòrfir, una roca grisosa on s’observen uns grans cristalls (fenocristalls) dins una massa microcristal·lina i això és degut a un refredament en dues fases: una de lenta (on es formen els fenocristalls) i una altra de més sobtada (on els cristalls no tenen temps per a crèixer). Aquesta mena de roques també les vam veure a la sortida de Collserola del gener passat. Si voleu tornar a veure la ressenya, cliqueu aquí.

El contacte entre els granitoides i el dic de pòrfir

Aspecte dels pòrfirs

Aquesta roca és tant dura que va fer falta molta dinamita per a trencar-la en l’època de la construcció de la presa, i els forats deixats per les barrines. Els plans de les diàclasis representen punts de debilitat de la roca, els quals són aprofitats per les plantes per a poder-hi arrelar. També se’ns explica que durant la construcció d’aquesta presa, als anys 40 del segle passat, els enginyers van tenir molts problemes d’inundacions i despreniments degut al fet que la direcció de les diàclasis, transversals a la vall, no facilitaven gens l’extracció dels blocs de roca.

Restes de les barrines al dic de pòrfir

El matafoc (Sempervivum tectorum) aprofitant els forats deixats per les barrines

Prop del contacte entre els granitoides i el dic de pòrfir, es pot veure un fragment aïllat de granitoide arrencat per la massa pòrfirica durant el seu ascens. A aquests fragments aïllats de l’encaixant se’ls anomena enclaus.

Detall de l'enclau (Foto: Agustí Asensi)

En aquest sector, damunt el sòcol paleozoic, es troben directament les argiles i gresos del Paleocè-Eocè inferior. Aquest contacte es veu molt bé quan el nivell del pantà està molt baix tal i com va passar l’any 2008.

Aspecte de la base del Cenozoic (Fm Mediona) foto obtinguda el 24 de febrer del 2008

Aquest lapse de temps, o hiatus, sense registre sedimentari se l’anomena llacuna estratigràfica o disconformitat ja que aquí afecta a tots els materials del Mesozoic i això és un interval de temps geològic molt significatiu. Recordeu que no massa lluny d’aquí, sota els Cingles de Bertí, encara es pot veure el Triàsic tot i que està incomplet (si voleu veure la ressenya dels Cingles de Bertí, cliqueu aquí).


La sèrie eocena consta d’un tram inicial de caràcter continental i colors rojos, format per argiles, gresos i conglomerats seguit d’un tram marí, format per calcàries i margues blaves, el qual dóna fe d’un enfonsament de la conca sedimentària durant l’Eocè mitjà i superior. A finals de l’Eocè i durant l’Oligocè, però, s’hi tornen a dipositar sediments continentals vermells.


Per a observar de més a prop la part inferior d’aquests materials marins, ens traslladem a l’entrada del poble de Folgueroles sota el poblat ibèric del Casol de Puigcastellet. Pujant per la carretera anem veient les argiles, gresos i conglomerats que formen l’impressionant cingle de Els Munts. Després de creuar el coll de Sarneda per un túnel, ja comencem a veure sediments cada cop més marins dins els quals es troba el petit tascó de margues blaves de la Formació Banyoles (o Coll de Malla) del Lutecià, situades sota els gresos de la Formació Folgueroles.

Aspecte de les margues de la Fm. Banyoles (o Coll de Malla)

Aquestes margues revelen la seva naturalesa marina quan t’hi acostes i observes la seva fauna on es troben fragments d’uns lamel·libranquis els quals podrien tractar-se de Chlamys infumata i Pholadomya, també hi ha fragments de l’ostrea Cubitrostrea plicata; també es troben troços de l’equinoderm Coelopleurus isabelae i dels gastròpodes dels gèneres Voluta, Turritella, i uns tubs troncocònics allargats pertanyents al gènere Eufistulana.

Fragment de Chlamys infumata

El gastròpode del gènere Turritella

Aquests materials són els mateixos que ja vam veure la primavera de l’any 2012 al coll de Malla, a tocar del santuari del Far, però aquí on sóm avui la potència d’aquestes margues es troba molt reduïda degut al fet que ens trobem prop de l’antiga línia de costa eocena i per tant les fàcies i les potències varien notablement. Si voleu tornar a veure la ressenya del Coll de Malla, cliqueu aquí.

Després del clàssic dinar de germanor en un restaurant de Sentfores, anem a fer la darrera parada a l’indret anomenat Els Esbornacs, situat als afores de la població de Santa Eulàlia de Riuprimer on afloren les “margues” de la Formació Vespella (del Bartonià), les quals són més modernes que les que hem vist a prop de Folgueroles. Aquestes “margues” configuren un paisatge espectacular en forma de xaragalls, també anomenats Bad Lands (=terres dolentes), ja que aquests materials s’alteren i s’erosionen amb molta facilitat de manera que les plantes no poden arrelar-hi als seus abruptes vessants. Malgrat l’aspecte massiu d’aquestes “margues”, una canvi de coloració o de textura en denota l’estratificació.

Observant les "margues" de la Fm. Vespella

Aquí se’ns explica l’origen de les margues, que són roques formades a partir de fangs calcaris amb un tant per cent d’argila (entre el 35 i el 65%), però els materials que observem aquí no són autèntiques margues ja que es tracta d’una roca formada a partir de lutites calcàries amb menys d’un 35% d’argila.

Pujant als turons (Foto:Agustí Asensi)

També ens comenten que els sediments continentals tenen normalment coloracions rogenques degut al fet que es dipositen en ambients oxidants, mentre que les margues tenen, generalment, coloracions gris-blavoses perquè s’han sedimentat en ambients marins reductors (sense oxígen) com ho testimonien la presència de pirites limonititzades.

Nòduls de pirita limonititzada

Aquestes “margues” es van dipositar sobre una plataforma marina poc profunda i de manera tranquil·la i en elles podem observar fragments d’esponges, encara que també s’hi han trobat restes de peixos, i d’aquesta troballa se’n va fer un article a la revista Batalleria (F. Farrés & J. Altimiras; El género Cylindracanthus en el Eoceno de Vic (Barcelona); Batalleria núm.13; pàg 37- 46;  Barcelona 2007).

Fragments d'esponges

Malgrat el seu aspecte terrós, les margues són roques compactes però que s’alteren amb facilitat quan entren en contacte amb l’atmosfera i això es pot observar en les canals on la terra ja ha estat arrossegada.

Aspecte de la roca compacta sota la terra

També podem observar unes formacions molt curioses: es tracta d‘unes petites torres formades per l’arrossegament de la terra al voltant de pedretes, fragments de fòssils o nòduls de limonita que protegeixen la terra que tenen a sota. A aquestes formacions, quan són més grosses, se les anomena dames coiffées i són molt freqüents en sediments de tipus glacial o en graves de piemont, o sigui, sediments poc consolidats.

Mini dames coiffées

Per finalitzar, també podem observar unes esquerdes omplertes pel mineral anomenat celestina (sulfat d’estronci) i que es va formar per diagènesi, això és, com a conseqüència de reaccions químiques entre els minerals de la roca preexistent i el medi ambient que l’envoltava. Aquí, però, la celestina és massiva, encara que, en ocasions, s’hi han pogut trobar alguns cristalls individualitzats.

Esquerda farcida de celestina

Amb les darreres llums del dia il·luminant la Plana de Vic, ens acomiadem tot desitjant retrobar-nos en una propera ocasió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada