Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimarts, 1 d’octubre de 2013

Mn. Francesc Nicolau: LA SONDA ESPACIAL "VOYAGER I"

El 25 d’agost d’enguany als diaris va aparèixer la notícia que la sonda Voyager I acabava  d’abandonar el sistema solar.

Segurament els més interessats en el tema dels viatges a l’espai recordareu que fa 35 anys la NASA va enviar dues naus bessones, la Voyager I i la Voyager II a explorar el sistema solar. Això va ser exactament el dia 5 de setembre de 1977. Els dos artefactes van complir la seva missió amb tota fidelitat segons se’ls havia programat. 



Detall del disc fonogràfic de coure recobert d’or, amb un missatge dissenyat per Carl Sagan. Conté, a més, una selecció de música, fotografies del planeta Terra i dels seus habitants, així com també sons naturals i tecnològics

El 1979 les sondes ja enviaven unes fotos magnífiques del planeta Júpiter des de gran proximitat; la Voyager I al març, i la Voyager II al setembre. Continuant el viatge la primera passà a prop de Saturn el novembre del 1980 i, després de fotografiar-lo, s’endinsà cap a les profunditats de l’espai, mentre que la segona, que també prengué fotos d’aquest planeta, s’orientà cap als planetes Urà i Neptú i entre 1986 i 1990 va anar enviant més imatges d’aquests astres. Les fotografies preses per les dues naus van arribar a milers i es consideren d’un valor incalculable.

El planeta Júpiter

Recreació de la sonda Voyager I acostant-se a Saturn

La Voyager I estava programada per sortir del sistema solar amb la missió d’esbrinar com és el final del domini del Sol (també la Voyager II acabarà deixant el nostre sistema però ho farà més tard). Com ja debeu saber, s’anomena heliosfera el conjunt de l’espai que comprèn tota aquella regió entorn del Sol que té una densitat d’energia del vent solar superior a la del medi interestel·lar. El seu límit s’anomena heliopausa, que és la gran esfera que ens rodeja caracteritzada per tenir igual energia de vent solar que el medi interestel·lar.

El 15 de desembre de 2005, la Voyager I ja es trobava en el punt en què la velocitat del vent solar disminuia bruscament i es començaven a sentir els efectes del vent interestel·lar, però l’energia de les partícules emeses pel Sol mostrava que encara no s’havia passat del seu domini. El 25 d’agost de 2012 hi va haver una altra sorpresa: quan era a la distància de 122 ua (ua=unitat astrofísica equivalent a la distància entre el Sol i la Terra), o sigui a uns 18.000 milions de quilòmetres, va detectar un canvi sobtat d’intensitat dels raigs còsmics, els que vénen de l’exterior… ja sóm prop de l’heliopausa, però la nau encara no havia abandonat el sistema solar ja que feia falta observar un canvi en la direcció del camp magnètic per a confirmar-ho cosa que va succeir el passat 25 d’agost.

Alimentada per l’electricitat que li proporciona la radioactivitat d’una càrrega de plutoni 238 sabem que la Voyager I té vida fins al 2025 ( i la Voyager II fins al 2020) i que un cop completada la seva missió d’investigar l’heliosfera encara ens pugui comunicar més coses encara que hem de recordar que, a la velocitat que va, que és de 61.155 Km/h , trigarà uns 70.000 anys a arribar a les envistes de l’estrella més propera…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada