Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimecres, 12 de setembre de 2012

Mn.Francesc Nicolau: EL CALENDARI I LA MESURA DEL TEMPS (i X)


Ara segueix mantenint-se el calendari gregorià

El calendari promulgat el 1582 pel papa Gregori XIII només va ser acceptat de moment pels estats d’Itàlia, Espanya i Portugal, però paulatinament també per molts altres: el 1583 pels Països Baixos, el 1584 pels catòlics de Suïssa i d’Alemanya, el 1586 per Polònia i el 1587 per Hongria. N’ni hagué que l’adoptaren més tard: Anglaterra no acceptà la reforma fins l’any 1752. Els alemanys protestants ho feren el 1778, per ordre de Frederic II el Gran.



El Japó també va determinar fer servir el calendari gregorià el 1873. A Rússia s’adoptà el 1917, després de la revolució comunista que enderrocà el tsar; revolució que, per cert, s’anomenà “d’octubre” però que va ser ja al nostre novembre, perquè aleshores els russos ja tenien 13 dies de retard respecte al calendari gregorià. Hi hagué altres països que encara trigaren més a fer seu el nou còmput: Grècia no l’acceptà fins al 1923 i Turquia fins al 1927.

Els que encara no l’han acceptat en la seva litúrgia són els cristians ortodoxos separats de Roma que segueixen amb el calendari julià, i com que tampoc han suprimit els bixestos 1700, 1800 i 1900, ara ja porten 13 dies de diferència amb nosaltres i per celebrar la Pasqua segueixen Nicea igual, però per a ells resulta que és encara el dia 8 de març el nostre 21, i per això no la celebren de fet el mateix dia i de vegades amb més d’un mes de diferència (quan la primera lluna plena primaveral s’escau entre els nostres 21 de març i el 3 d’abril).

El fet d’haver trigat 170 anys la Gran Bretanya a acceptar el nou calendari ha donat lloc a unes anècdotes curioses: el Dia del Llibre que celebrem el dia de sant Jordi es diu que ve per celebrar la mort, en tal dia de l’any 1616, de dos literats famosos: Miguel de Cervantes i William Shakespeare, i és cert que tots dos moriren el dia de sant Jordi de dit any, però no el mateix dia, perquè a Anglaterra aleshores se celebrava Sant Jordi deu dies més tard.

Miguel de Cervantes (1547-1616)

William Shakespeare (1564-1616)

També es diu que l’anglès Newton va nèixer el mateix dia de la mort de Galileu que va ser el 25 de desembre del 1642, i no és veritat. Sí que és veritat que va nèixer el dia de Nadal de 1642, però a Anglaterra, quan a Itàlia ja era el 4 de gener de 1643, o sigui deu dies després de la mort del científic italià.


 Isaac Newton (1642-1727)

Galileu Galilei (1564-1642)

Avui dia el seguiment del calendari gregorià és pràcticament d’ús universal perquè els països musulmans, Israel, la Xina i altres amb calendari propi el tenen també en compte constantment per a les comunicacions internacionals que demanen uniformitat en la mesura del temps. I això malgrat les incongruències que encara té, com és començar l’any en una data astronòmicament més important, com seria, posem per cas, el solstici d’hivern, que ara és al 21 de desembre; o el fet de tenir un mes, el febrer, tan diferent dels altres. S’han proposat calendaris nous, com, per exemple, el que instaurà la revolució francesa (i que es derogà al temps de Napoleó) o uns altres proposats modernament que fins al moment present no han tingut èxit. Sembla, doncs, que el “nostre” calendari catòlic té ara com ara bona salut. No hi sabriem dir res més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada