Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 26 d’abril de 2019

Amics del Museu: Crònica d'una sortida geològica pels voltants de Berga


El primer diumenge d’abril ens reunim quasi una vintena d’entusiastes de la geologia per a participar en una de les sortides geològiques organitzades pels companys d’ItinerarisGeològics. El punt de trobada és l’aparcament del càmping Berga Resort, situat als afores de Berga, ja que en aquesta sortida es tracta d’observar la naturalesa del contacte entre el Pirineu i la conca de l’Ebre en aquest sector.

Vista de la Serra de Queralt, front meridional del Pirineu

Com que avui fa molt de fred (es veu neu als Rasos de Peguera), al bar del càmping ens apinyem tots al voltant d’una taula, i en Roberto Espínola, el guia d’aquesta sortida i consoci dels Amics del Museu, ens dona la primera explicació del dia.
Alguns dels presents ja són uns incondicionals d’aquestes sortides, però d’altres és el primer cop que venim; per això després de les degudes presentacions, en Roberto, armat amb material molt didàctic, ens dona una sèrie d’explicacions bàsiques sobre tectònica per tal que poguem entendre el què veurem després al camp.

En Roberto ens dona una sèrie d’explicacions bàsiques

Observant l’encavalcament de Vallfogona,
 la base del mantell del Cadí

Acte seguit marxem amb els cotxes cap a la carretera BV-4241 (de Berga a Sant Llorenç de Morunys) on fem les primeres parades d’aquesta sortida en les quals observem l’anomenat encavalcament de Vallfogona, accident tectònic de primer ordre (res greu, però) que posa en contacte el Pirineu amb la conca de l’Ebre. Al llarg d’aquestes parades se’ns introdueix en els dificils conceptes de falla encavalcant i mantell de corriment, tot mostrant-nos la diferència entre autòcton i al·lòcton.

Observant uns bonics ripples

En Roberto també ens introdueix en el concepte de discordança, tot mostrant-nos un sinclinal penjat molt camuflat, però que, amb el seu guiatge, tots acabem veient-lo, per la qual cosa després tot són ohhhh! i ahhhh!... També ens ensenya que no hem de refiar-nos de les aparences, ja que de lluny alguns estrats semblen horitzontals, però d’aprop es veu que estan en posició vertical.

Alguns materials estan tant deformants que semblen pissarres

Per tal de no perdre’ns cap detall, tots ens afanyem a prendre notes i a fer còpies dels esbósos que en Roberto dibuixa en una pissarra, cosa que en realitat no fa cap falta ja que tots tenim un excel·lent dossier, elaborat a partir dels estudis i la cartografia del també geòleg Albert Martínez, amb explicacions, fotos, mapes i esquemes de tota mena.

Observant d’aprop el front meridional del Pirineu

En Roberto ens dibuixa senzills i aclaridors esbósos 
de la complicada geologia d’aquest sector

El dia és magnífic i el paisatge és preciós, però en aquest sector de geologia tan enrevessada, i malgrat tota la informació que posseïm, de vegades ens sentim una mica perduts... llavors en Roberto, amb la paciència d’una sant, ens ho explica una i mil vegades si fa falta, i tot això malgrat les condicions poc aclaridores d’alguns afloraments... i és que a la naturalesa no existeixen els “afloraments a la carta”!

Observant les margues de la Fm. Vallfogona

Un cop hem vist la base del mantell del Cadí, ens desplacem cap al coll de Vilaformiu des d’on prenem un sender que s’enfila a l’Agulla superior de Mercadal. Al llarg del camí, en Josep, el botànic del grup, aprofita per mostrar-nos les flors de la primavera, que són moltes i molt variades, com la punxenta argelaga (Genista scorpius), l’olorós almesquí (Narcissus assoanus), la petita prímula (Primula veris), l’herba fetgera (Hepatica nobilis)... mentre en Roberto ens mostra com les calcàries del Cretaci superior, que afloren al vessant sud de la serra de la Figuerassa, dibuixen un plec “de llibre” que li serveix per explicar-nos el concepte de vergència. 

Almesquí

Prímula

Observant un espectacular plec 
al vessant solei de la serra de la Figuerassa

Des del capdamunt d'un turonet, situat just sota l’Agulla superior de Mercadal, tenim una bona vista de la serra de Queralt i del santuari que la corona. Aquí fem una altra parada per a observar com els dits conglomerats de Queralt dibuixen un bell exemple de discordança progressiva. En Roberto ens explica que això és degut a que aquests materials es dipositaven al mateix temps que s’aixecava el Pirineu. Abans d’abandonar aquest punt, però, aprofitem per a fer-nos la foto de grup per a tenir-ne un bon record.

Vistosa discordància progressiva a la serra de Queralt

Fotogrup

El dia, que ha començat molt blau, s’està tapant per moments i a la veïna serra de Picancel ja es veuen caure cortines de pluja, tot i així decidim provar sort i pujar a la serra de la Figuerassa per veure si podem fer el “picnic” del dinar al seu mirador. Però quan pugem amb els cotxes per la pista, aviat ens veiem sorpresos per la gran quantitat de neu que cobreix el seu vessant nord.

Arribant al mirador de la Figuerassa

Uns pobres narcisos tan sorpresos com nosaltres
 de veure's rodejats per la neu

Observant el paisatge des del mirador

Des del mirador fem un ràpid cop d’ull al paisatge carregat de complexes estructures tectòniques i, com que ja estan caient flocs de neu, decidim cercar un altre lloc per a fer el dinar... i sort en tenim que al bar del càmping Fontfreda ens cedeixen, molt amablement, un lloc vora del foc mentre a fora està plovent a bots i a barrals. 

Vora el foc, en Josep ens explica mil coses sobre el marxívol

Com si d’un petit miracle es tractés, just quan acabem de dinar deixa de ploure i podem continuar la sortida. Ara anem en direcció al Santuari de Queralt, però abans fem una parada al Monument als Enginyers situat sobre un munt de roques a un costat de la carrerera des d’on tornem a observar el vessant sud de la serra de la Figuerassa i les llunyanes Agulles de Mercadal.

Assenyalant el coll de Vilaformiu 
entre la Figuerassa i les Agulles de Mercadal

Església del Santuari de la Mare de Déu de Queralt

Tot seguit continuem fins l’aparcament del santuari de la Mare de Déu de Queralt des d’on pugem cap a la plaça on s’asseu l’edifici d’estil barroc i on es venera una imatge gòtica de Santa Maria. Pels voltants del Santuari hi ha diversos miradors encarats cap al sud des d’on observem com el nucli de Berga i els camps de conreu s’estenen als nostres peus; també veiem, de manara enlairada, les primeres parades que hem fet a la sortida. Des d’aquí sembla que estem “surfejant” la cresta d’una onada petificada.

Observant la conca de l’Ebre des del Santuari de Queralt

Observant uns conglonerats amb grans còdols

Aspecte d’un dels còdols

A tocar de la capella dedicada a Sant Ignasi fem la darrera observació del dia: es tracta d’uns conglomerats que exhibeixen uns grans còdols, alguns dels quals contenen uns foraminifers molt importants anomenats alveolines, i això vol dir que es necessita una gran energia per a moure’ls.

 En aquest mirador privilegiat rebem un resum de la sortida... 

...mentre observem la neu que ha cobert el Montseny

Al darrer mirador, i mentre guaitem la neu que cobreix el llunyà Montseny, en Roberto ens fa un extens resum de la sortida i tot el què en ella hem pogut veure i dilucidar. I malgrat els dubtes, i algunes preguntes que s’han quedat al tinter, ara sabem un xic més sobre la naturalesa del contacte entre el Pirineu i la conca de l’Ebre en aquest sector. Així, i sota el vol majestuós d’un aufrany, en Roberto dona per acabada aquesta interessant sortida geològica pels voltants de Berga. Fins a la propera... i com diu en Roberto: ens veiem al camp!

2 comentaris:

  1. Fantàstica crònica de la sortida!
    Gràcies Isabel, fins aviat.

    Lluïsa

    ResponSuprimeix
  2. Una zona molt interessant, que mostra el contacte geològic entre la Pre-Pirineu i la Depressió Central Catalana.

    ResponSuprimeix