Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 4 d’octubre de 2012

Amics del Museu: VISITA A LES MINES DE PLOM DE CASTELLVÍ DE ROSANES I MARTORELL


Dins del marc de les “Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya”, el darrer dia de setembre es va programar una visita guiada a les instal·lacions superiors de les antigues mines de plom de Castellví de Rosanes, més conegudes amb el nom de “la Martorellense”, ara que es cumpleixen 50 de l’inici de la seva decadència i posterior tancament degut als aiguats del 1962.


Aquesta visita va ser una continuació de l’exposició fotogràfica que es va poder veure al museu de l’Enrajolada de Martorell fins el passat mes d’agost, i també volia ser un anunci de la presentació, el 26 d’octubre, d’un llibre monogràfic sobre la història d’aquestes mines.
La sortida la van organitzar el Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) amb la col·laboració dels Museus i l’Ajuntament de Martorell, i fou conduïda pel nostre consoci Sergi Falguera i l’historiador Alfred Mauri.



El punt de reunió va ser la plaça de l’esglèsia. Allà ens van entregar un tríptic amb l’esquema de l’itinerari i diverses explicacions sobre el patrimoni miner (amb planta i secció de les instal·lacions), el seu entorn geològic, així com també la reproducció de l’única fotografia que es conserva de l’explotació, que es troba a l’arxiu del CEM, i que ens va ser molt útil a l’hora d’interpretar el que en queda de la mina.


Poc després de les deu vam enfilar cap a la Serra de L’Ataix pels carrers de Mercadal i Muntanya fins situar-nos just sota l’autopista; a partir d’aquí vam començar a pujar per una pista molt costeruda la qual es correspon amb l’antic camí ral a Corbera. Als pocs metres vam fer la primera parada de la jornada per tal d’observar de prop els materials on es troben les mineralitzacions: es tracta d’unes pissarres grises, un xic llustroses, producte de la intensa deformació i posterior metamorfisme de roques sedimentàries de tipus argilós. Aquest procés va tenir lloc durant l’orogènia Herciniana (fa entre 326 i 306 milions d’anys) la qual va concloure amb la reunió de tots els continents en un de sol: la Pangea.


Ens trobem damunt la falla que posa en contacte l’extrem nordoriental del massís de Garraf amb la fossa del Vallès-Penedès, la qual s’estén als nostres peus reblerta, en aquest sector, amb argiles, sorrenques i conglomerats d’un roig intens (pertanyents al Miocè inferior), i que es veien a l’alçada del polígon industrial de Martorell, a l’altra banda del riu Llobregat, esglaonats per a evitar esllavissades.

Després de passar a frec de l’emblemàtica Roca Dreta, un monòlit conglomeràtic caigut del cingle superior, ens vam aturar davant uns forats amb volta de maó practicats a la muntanya.

Foto: Agustí Asensi

Els guies ens explicaren que eren antigues mines d’aigua i que algunes d’elles es poden recórrer alguns metres pels seu interior. Aquestes mines es troben just sota el contacte de les pissarres paleozoiques i els conglomerats de la base del Triàsic (fàcies Buntsandstein) els quals vam poder contemplar a l’altra banda del barranc amb curioses formes d’erosió provocades principalment pel vent. D’aquests materials ja en vam parlar en aquest bloc (Veure: Triàsic (I): Buntsandstein”; maig’12).

Foto: Agustí Asensi

Trobar aquests brolladors d’aigua aquí no és casualitat ja que l’aigua de pluja circula lliurement a través dels conglomerats superiors perquè són molt porosos, en canvi quan l’aigua arriba a les pissarres, que són molt impermeables, queda aturada en part i té tendència a sortir per fonts naturals (Font del Gilet) o per mines artificials.

Més amunt ens vam parar damunt una roca molt diferent de les que havíem vist fins ara. Es tracta d’un dic de pòrfir, una roca hipabissal d’aspecte pigallat degut a la presència de grans cristalls dins d’una matriu microcristal·lina conseqüència d’un refredament en dos temps: un molt lent (formació de cristalls grans) i un altre posterior molt més ràpid (formació de cristalls microscòpics)

pòrfir

L’origen d’aquesta roca s’explica per l’ascens de grans masses de magma fos, procedents del mantell superior, fet que es va produir immediatament després de l’orogènia Herciniana. D’aquestes cambres magmàtiques seguien pujant roques foses a través de les esquerdes del terreny fins prop de la superfície junt amb fluids hidrotermals que haurien donat lloc als filons de quars i a les mineralitzacions de ferro, bari i plom. Aquest darrer fou l’objecte de l’explotació a les mines. Actualment, però, hi ha d’altres teories que expliquen aquestes mineralitzacions.



Els filons de quars són els que proporcionen la matèria de la qual estan fets la majoria de còdols i petits grans de sorra dels conglometrats i arenisques de la fàcies Buntsandstein, com a conseqüència del rodament d’aquests fragments de quars.


aspecte dels conglomerats a la Serra de l'Ataix

La intrusió del magma també va causar l’aparició de minerals foscos damunt la superfície llustrosa de les pissarres, convertint-se aquestes en “pissarres pigallades” degut a l’anomenat “metamorfisme de contacte” a causa de la calor del magma fos. Més a prop de la intrusió, les pissarres esdevenen corneanes d’aspecte massiu i molt brillants.




Quan vàrem arribar a l’indret dels Quatre Camins, vam fer una aturada per descansar i fer un mos sota l’ombra dels pins ja que, malgrat que el dia era fresquet, el sol escalfava de valent.
En acabat vam reemprendre la marxa vers el SW per una pista que baixava suaument pel vessant solei de la Serra de l’Ataix. De lluny ja podíem veure la xemeneia de la mina sobresortint d’entre els arbres.

Foto: Agustí Asensi

Un pal indicador ens va mostrar el punt on ens havíem de desviar per a accedir a les mines on, sota d’un arc de maó en perfectes condicions, ens van donar tota mena d’explicacions sobre les mines: els seus orígens, situació geogràfica, períodes d’explotació, les diferents concessions, els edificis i el perquè del seu relatiu bon estat de conservació, etc.


El que s’explotava era la galena (sulfur de plom, PbS), mineral molt pesant de color gris brillant que apareix generalment en forma massiva ocupant esquerdes dins la roca encaixant. A aquest lloc se l’anomenava “l’argentera” degut a que junt amb la galena apareixien ínfims rastres de plata.

Galena de la Mina Berta (el Papiol)

Galena de "la Martorellense". Observeu el seu hàbit cúbic Foto:A.Asensi

Acte seguit vam fer un passeig per l’interior d’alló que en queda de les instal·lacions començant pel pou mestre, actualment tapat amb una llosa, de 250 metres de fondària que comunicava sis nivells de galeries. A l’interior de l’edifici principal es troben uns dipòsits subterranis que podrien ser l’ubicació de les calderes; també estava la sala de màquines, les conduccions subterrànies d’evacuació dels fums procedents de les dues màquines de vapor que permetien d’extreure el mineral així com també l’aigua que inundava les galeries.

Situació del pou mestre. Foto: A.Asensi

Entrada a l'edifici principal

L'interior de l'edifici. Foto: A.Asensi

Detall d'una arcada. Foto: A.Asensi

Aquestes aigües eren emmagatzemades en grans dipòsits i utilitzades per al rentat del mineral. També vam veure la xemeneia que se sosté perfectament sencera.i que recorda un xic l’estil en què està construïda la fàbrica “Casaramona” de Barcelona, seu de l’actual “CaixaForum”, i que era un estil que estava molt de moda a principis del segle XX per a les construccions industrials.

La xemeneia. Foto. A.Asensi

Dipòsits d'emmagatzematge de l'aigua extreta de les galeries

canonada de conducció de l'aigua del dipòsit als rentadors

canaló ceràmic. Foto:A.Asensi

Escala d'accés als rentadors.Foto:A.Asensi

Panoràmica de les instal·lacions. Foto:A.Asensi

També ens van explicar que, més tard, per a evitar que s’inundessin les galeries es va construir un túnel, de prop d’un quilòmetre, que travessa la serra i que va permetre tant l’evacuació de l’aigua com del mineral a peu pla per una bocamina, anomenada “socavón San Eusebio”, ubicada a l’indret de Can Pasteller de Martorell.

Després de totes aquestes explicacions tan interessants i profitoses, vam anar tornant a Martorell pel mateix camí d’anada.

NOTA: per a més informació sobre el “socavón San Eusebio” consulteu l’espeleobloc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada