Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimecres, 19 de setembre de 2012

Amics del Museu: VISITA AL MUSEU DE LES MINES DE CERCS


A mitjans d’agost, com cada any, vam anar al barri de Sants durant la seva Festa Major per tal de gaudir dels seus carrers guarnits. El carrer que més ens va agradar va ser la Plaça la Farga, que enguany s’havien inspirat en les mines de carbó de Cercs i així d’aquesta manera feien un homenatge a tots els miners del món. La recreació estava feta amb tant d’encert que van ser guardonats amb el primer premi del concurs de guarniment de carrers… i no és el primer cop que el guanyen.





Aquesta passejada ens va donar la idea de revisitar les autèntiques mines ja que feia molts anys que no hi anàvem, i això ho vam fer el passat 8 de setembre.


Ben aviat ens trobem davant l’edifici que acull el museu i que havia format part de l’antiga colònia minera de Sant Corneli. A l’exterior ja es poden veure vagonetes, màquines elèctriques i l’excavadora autèntica que més aviat es va fer servir per a obres públiques a principis del segle XX.




Un cop dins del museu vam poder visitar lliurement els dos grups de sales d’exposició. En el primer grup es fa un repàs dels 150 d’història de l’explotació des dels seus inicis, a mitjans segle XIX, fins al seu tancament l’any 1991. Al llarg d’aquest temps les mines han viscut moments d’expansió i modernització així com també revoltes socials i accidents catastròfics, tot això explicat mitjançant plafons, fotografies de l’època i vitrines on s’hi exposen materials diversos que ens acosten a la vida quotidiana d’una comunitat aïllada que depenia totalment de l’empresa minera.







El segon grup de sales és més tècnic i fa especial incís al context geològic, als treballs topogràfics i als sondeigs previs a l’explotació, i també s’explica les característiques del carbó que s’extreia (el lignit) així com també els treballs de transport intern, rentat i classificació d’aquest carbó abans de ser transportat definitivament als llocs on havia de ser consumit: els lignits del Berguedà van servir sobretot com a combustible domèstic i industrial, per a obtenir llum (del gas de carbó) i a partir de 1929 per a fabricar electricitat a la polèmica central tèrmica de Cercs, la qual va tancar les seves portes l’any 2011.










La visita al museu es complementa amb un audiovisual i amb la recreació d’una vivenda de miners de l’any 1944.






Una cosa que ens va cridar l’atenció va ser el sistema de climatització de la sala de projeccions a partir de l’energia geotèrmica, una energia neta i que s’hauria de tenir en compte.



Finalment fem un “viatge al cor de la Terra” amb un trenet que s’endinsa uns 500 m a la galeria principal de la mina “Sant Romà”.



Durant el trajecte de tornada a peu, una amable guia ens va anar explicant, mitjançant recreacions, les diferents formes d’extracció des dels seus inicis amb pic i pala i nul·les mesures de seguretat fins als darrers temps amb la mina totalment mecanitzada.



Malgrat les modernes mesures de seguretat i de detecció del grisú (un gas molt inflamable que es forma per fermentació en ambients pantanosos) no es va poder evitar una greu explosió a la mina “Consolación”, amb el resultat de 30 miners morts, l’any 1975.

La guia ens va explicar que en aquesta zona de Cercs i Fígols les explotacions eren en forma de galeries perquè aquí els estrats es troben quasi horitzontals i que en total es van excavar uns 750 Km de galeries on van arribar a treballar fins 3.000 miners als anys 50; en canvi les explotacions de Fumanya i Coll de Pradell eren en forma de pous i pedreres perquè allà els estrats es troben quasi verticals, això és degut al fet que els materials finicretacis, on es troben interestratificades les capes de carbó, dibuixen un sinclinal asimètric.



Aquests materials representen un ambient de transició entre les calcàries marines del Cretaci superior (Mesozoic) i els sediments continentals i lacustres (estanys i pantans) del Cretaci terminal-Paleocè (Cenozoic), on es troba el famós límit K-T i on van quedar impreses les petxades dels darrers dinosaures.

Després de dinar ens hauria agradat anar a Fumanya per veure aquestes petxades de dinosaures que es troben damunt una capa de margues i que han estat relacionades amb el sauropode Titanosaurus del qual ja vam poder veure ous, nius i altres restes a Coll de Nargó (veure entrada: “Coll de Nargó, els darrers dinosaures” abril’12), però les pèssimes condicions meteorològiques ens ho van impedir… un altre dia serà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada