A mitjans
d’agost, com cada any, vam anar al barri de Sants durant la seva Festa Major
per tal de gaudir dels seus carrers guarnits. El carrer que més ens va agradar
va ser la Plaça la Farga, que enguany s’havien inspirat en les mines de carbó
de Cercs i així d’aquesta manera feien un homenatge a tots els miners del món.
La recreació estava feta amb tant d’encert que van ser guardonats amb el primer
premi del concurs de guarniment de carrers… i no és el primer cop que el
guanyen.
Aquesta
passejada ens va donar la idea de re-visitar les autèntiques mines ja que feia
molts anys que no hi anàvem, i això ho vam fer el passat 8 de setembre.
Ben aviat ens
trobem davant l’edifici que acull el museu i que havia format part de l’antiga
colònia minera de Sant Corneli. A l’exterior ja es poden veure vagonetes,
màquines elèctriques i l’excavadora autèntica que més aviat es va fer servir
per a obres públiques a principis del segle XX.
Un cop dins
del museu vam poder visitar lliurement els dos grups de sales d’exposició. En el
primer grup es fa un repàs dels 150 d’història de l’explotació des dels seus
inicis, a mitjans segle XIX, fins al seu tancament l’any 1991. Al llarg
d’aquest temps les mines han viscut moments d’expansió i modernització així com
també revoltes socials i accidents catastròfics, tot això explicat mitjançant
plafons, fotografies de l’època i vitrines on s’hi exposen materials diversos
que ens acosten a la vida quotidiana d’una comunitat aïllada que depenia
totalment de l’empresa minera.
El segon grup
de sales és més tècnic i fa especial incís al context geològic, als treballs
topogràfics i als sondeigs previs a l’explotació, i també s’explica les
característiques del carbó que s’extreia (el lignit) així com també els
treballs de transport intern, rentat i classificació d’aquest carbó abans de
ser transportat definitivament als llocs on havia de ser consumit: els lignits
del Berguedà van servir sobretot com a combustible domèstic i industrial, per a
obtenir llum (del gas de carbó) i a partir de 1929 per a fabricar electricitat
a la polèmica central tèrmica de Cercs, la qual va tancar les seves portes
l’any 2011.
La visita al
museu es complementa amb un audiovisual i amb la recreació d’un habitatge de
miners de l’any 1944.
Una cosa que
ens va cridar l’atenció va ser el sistema de climatització de la sala de
projeccions a partir de l’energia geotèrmica, una energia neta i que s’hauria
de tenir en compte.
Finalment fem
un “viatge al cor de la Terra” amb un trenet que s’endinsa uns 500 m a la
galeria principal de la mina “Sant Romà”.
Durant el
trajecte de tornada a peu, una amable guia ens va anar explicant, mitjançant
recreacions, les diferents formes d’extracció des dels seus inicis amb pic i
pala i nul·les mesures de seguretat fins als darrers temps amb la mina
totalment mecanitzada.
Malgrat les
modernes mesures de seguretat i de detecció del grisú (un gas molt inflamable
que es forma per fermentació en ambients pantanosos) no es va poder evitar una
greu explosió a la mina “Consolación”, amb el resultat de 30 miners morts,
l’any 1975.
La guia ens
va explicar que en aquesta zona de Cercs i Fígols les explotacions eren en
forma de galeries perquè aquí els estrats es troben quasi horitzontals i que en
total es van excavar uns 750 Km de galeries on van arribar a treballar fins
3.000 miners als anys 50; en canvi les explotacions de Fumanya i Coll de
Pradell eren en forma de pous i pedreres perquè allà els estrats es troben
quasi verticals, això és degut al fet que els materials finicretacis, on es troben
interestratificades les capes de carbó, dibuixen un sinclinal asimètric.
Aquests
materials representen un ambient de transició entre les calcàries marines del
Cretaci superior (Mesozoic) i els sediments continentals i lacustres (estanys i
pantans) del Cretaci terminal-Paleocè (Cenozoic), on es troba el famós límit
K-T i on van quedar impreses les petjades dels darrers dinosaures.
Després de
dinar ens hauria agradat anar a Fumanya per veure aquestes petjades de
dinosaures que es troben damunt una capa de margues i que han estat
relacionades amb el sauròpode Titanosaurus
del qual ja vam poder veure ous, nius i altres restes a Coll de Nargó (veure
entrada: Coll de Nargó, els darrers dinosaures ), però les pèssimes
condicions meteorològiques ens ho van impedir… un altre dia serà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada