El pol nord sideral és el punt del cosmos cap a on apunta l’eix de rotació de la Terra i que ara assenyala l’estrella polar, però no sempre ha estat així. També tenim un altre pol nord que anomenem magnètic i que és el que assenyala la brúixola i que no es correspon amb la intersecció de l’eix de rotació amb la superfície i que és el que anomenem pol nord a seques (o pol nord geogràfic). I és que el magnetisme terrestre no coincideix la seva orientació nord-sud amb l’eix de rotació i és variable, o sigui, que el pol nord magnètic no sempre està al mateix lloc.
També cal
distingir entre el pol nord geomagnètic i el pol nord magnètic (el que
assenyala la brúixola), i és que el que anomenem pol geomagnètic correspon al
que genera el gran imant dipolar que caracteritza el camp magnètic terrestre
que podria variar però seria poquíssim. El pol nord magnètic que assenyala la
brúixola és el que varia de debò. I per què ho fa? Doncs perquè respon a unes
petites variacions del camp magnètic terrestre degudes a causes que ignorem.
Entre l’any 2000 i 2019, aquest pol s’ha anat desplaçant a una velocitat d’uns
55 Km a l’any. Observacions confirmades ens informen que en anys anteriors ho
feia més a poc a poc, però ho ha fet sempre sense allunyar-se gaire el pol nord
geomagnetic i això ens dona idea dels moviments del ferro líquid en el nucli de
la Terra, a més de dir-nos que la dinàmica del camp magnètic va experimentant
canvis segons com. Per això aquesta variació fa que la situació exacta del pol
magnètic sigui impossible de preveure.
Aquí hem
d’afegir, a més, la cosa curiosa que el camp magnètic terrestre, segons ens
mostra la història de la Terra, s’inverteix de tant en tant: el pol nord passa
a ser pol sud i viceversa. Ho va descobrir el geofísic francès Bernard Brunhes
l’any 1906 tot observant colades basàltiques successives en un mateix
emplaçament. L’última inversió, segons els càlculs, es va produir fa 773.000
anys. Tot això ens diu que el mecanisme que regeix el magnetisme de la Terra és
molt complex i posa a prova les nostres limitacions per comprendre’l.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada