Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimecres, 27 d’abril de 2016

Roberto Espinola: SORTIDA GEOLÒGICA A LA CONCA DE TREMP (II)

Continua de Conca de Tremp (I)

Parada 1. Coll de Comiols. (UTM x: 341895 y: 4657676 ETRS89)
Venint d’Artesa de Segre, en arribar al Coll de Comiols es té una magnífica panoràmica del sector est de la Conca de Tremp, que ens permet observar les principals unitats estructurals de la conca i fins i tot, al nord, part dels relleus del Pirineu axial.

Fig 1.1:Vista de la Conca de Tremp des del Coll de Comiols

En aquest sentit s’observa:

·         Les estructures anticlinals de Bóixols-Sant Corneli que determinen el front d’encavalcament del Mantell de Bóixols i per tant, el límit nord de la Conca de Tremp. Aquestes estructures formen la Serra de Carreu.

·         Les serres d’Orcau, Nerets i Santa Engràcia, formades pels materials de la Fm. Gresos d’Areny.

·         La plana de Tremp ocupada pels materials rogencs en fàcies garumniana. Aquest conjunt de materials es troben situats estratigràficament entre els gresos de la Fm. Areny i els sediments marins ilerdians.

·         Relleus formats per materials en fàcies marina a l’oest de la conca (zona del Coll de Montllobar i Fígols de Tremp).

·         Les serres de Gurp, Pessonada, Collegats i Roc de Benavent, formats per conglomerats sintectònics d’edat Eocè superior i Oligocè.

·         Flanc nord de la Serra del Montsec, en especial la cinglera major (formada per calcàries amb rudistes d’edat Campanià, Cretaci superior) i part de les serres de Campaneta i de Llimiana, formades per calcàries amb alveolines d’edat ilerdiana (Eocè inferior).


A la figura es presenta una síntesi de les principals unitats estratigràfiques de la Conca de Tremp.

Fig.1.2: Síntesis de les principals unitats estratigràfiques de la Conca de Tremp


Parada 2. Garumnià gris (UTM x:342484 y:4661745 ETRS89)

Aquest tram de materials està integrat per un conjunt de sediments de color gris i composició dominant lutítica, tot i que també hi ha passades de gresos, calcàries i especialment de nivells de carbó (lignit). Un bon aflorament d’aquesta unitat el podem trobar al talús de la carretera C-1412b, al seu pas per la localitat de Biscarri.

Fig 2.1: Aflorament de garumnià gris a la carretera C-1412b a Biscarri

Fig.2.2: Aflorament de garumnià gris a la carretera C-1412b a Biscarri

Aquests materials s’interpreta que es van dipositar en un ambient molt proper a la línia de costa: supramareal i plana fangosa. En aquestes zones de forma local es produïa entollament d’aigües dolces i salobres amb la sedimentació de calcàries amb fauna d’aigües dolces a salobroses, com les carofícies (algues verdes) i els ostràcodes.

Fig.2.3: Restes de fauna fossilitzada, per exemple, caròfits

En altres zones es produí l’acumulació de restes vegetals que van donar lloc a la formació de torberes, posteriorment transformades en lignit. Aquests materials han estat objecte d’explotació en Suterranya, Barcedana i Biscarri a la Conca de Tremp, a les Masies de Coll de Nargó a la vall del Segre, a la zona de Fígols de les Mines, Saldes i Vallcebre al Berguedà. A vegades aquestes capes de carbó presenten nivells rics en pirita, que un cop oxidades, generen una tonalitat groguenca característica que serveix com a recurs a camp per identificar les capes de carbó.

Fig. 2.4: Explotacions de lignit del garumnià gris a la zona de Vallcebre

Al sostre d’algunes d’aquetes capes de calcàries en freqüent trobar icnites de dinosaure mal preservades en general, així com fragments de closques d’ou de dinosaures i restes òssies, tal com es pot observar a les zones d’Isona, Orcau, Barranc de la Posa, Moror, Areny i Fígols de les Mines. Aquest fet determina una edat Maastrichtià (Cretaci superior).
El sostre del Garumnià gris ve marcat per l’aparició de les típiques fàcies rogenques i morades que caracteritzen el Garumnià roig continental.

Fig.2.5: Exemplars de Corbicula laletana procedents de la localitat d’Isona. 
Web de l’Associació Ilerdenca de Paleontologia

Altres tipus de fòssils que es poden trobar en aquests materials són, per exemple, les acumulacions del bivalve Corbicula laletana que poden formar lumaquel·les. Aquests dipòsits es formen per rentat del fang que hi ha entre les closques durant els períodes d’ascens del nivell del mar. A vegades s’observa que les closques presenten evidències d’orientació, fet que s’interpreta com a conseqüència del seu retraballament per corrents. També es poden trobar capes riques en ostres (però no és gaire freqüent). També es poden trobar restes d’organismes marins com els rudistes (hippurites), coralls i altres, fet que s’interpreten com a dipòsits de tempestes, les quals van arrossegar aquests organismes terra endins.

Fig.2.6Lumaquel·la de Corbicula laleana utilitzada 
com a carreu d’obra en un edifici de la localitat d’Isona

Parada 3. Torrent de la Posa (UTM x:341390 y:4666230 ETRS89)

En aquesta parada tindrem l’oportunitat d’observar detalladament els materials de la Fm. Gresos d’Areny, les seves estructures sedimentàries i un seguit d’aspectes geomorfològics que sobre aquests materials es desenvolupen.

A finals del Cretaci superior a l’àmbit pirinenc es produeix una regressió generalitzada, és a dir, una retirada del mar, cap a l’oest. Aquesta retirada del mar generà un registre estratigràfic que mostra una evolució des de materials de plataforma marina, passant per dipòsits deltaics i finalment sediments continentals de naturalesa fluvial en règim meandriforme.

A la zona de Tremp durant aquest temps s’estableix un ambient sedimentari de transició entre ambients marins i continental. Concretament, es desenvolupa un sistema de deltes que dipositen un gran volum de gresos, que actualment integren la Fm. Gresos d’Areny (per la localitat d’Arén o Areny a Osca). D’altra banda, és molt recomanable visitar el museu de dinosaures d’aquesta localitat www.dinosauriosdearen.es

A la zona d’Isona, els dipòsits de la Formació d’Areny corresponen a sediments de deltes dominats per les marees (estuaris), amb formes d’estratificació submareal i intramareal (base de la formació). Cap al sostre de la formació dominen les capes dipositades en ambients continentals, especialment per avingudes fluvials i torrentades.

Per sobre de la Formació Areny apareix el Garumnià gris, format principalment per argiles grisenques sobre les quals s’ha excavat gran part del barranc de la Posa. Aquests materials es van dipositar en una zona intramareal molt proximal i en un ambient suprameral amb àrees de maresma i pantanosa dominades per sedimentació fangosa. Aquests materials presenten un contingut paleontològic molt variat. Des de fòssils netament marins (Hippurites castroi i coralls) a salabrosos (gasteròpodes i el bivalve Corbicula laletana) fins a continentals entre els que hi ressalten sobretot els ous, les icnites i les restes òssies de dinosaures.

Figs.3.1 i 3.2Laminacions encreuades de baix angle i gran escala
en els materials de la Fm. Gresos d’Areny



Si ens endinsem una mica aigües amunt pel torrent de la Posa, ens trobarem amb un seguit de gorgues desenvolupades sobre aquests materials (gresos d’Areny).

Fig.3.3: Gorgues desenvolupades en els gresos de la Fm. Areny

Figs.3.4, 3.5 i 3.6: Gorgues desenvolupades en els gresos de la Fm. Areny.
A l’ hivern, quan les aigües entollades es gelen, el paratge té una bellesa singular


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada