Va ser la
notícia científica més rellevant d’aquesta passada primavera perquè els mitjans
de comunicació li van donar molt de relleu: l’observació astronòmica d’una cosa
que ja era tinguda per certa i que, a més, per primer cop se n’obtenia una
fotografia d’aquest tipus d’astres. Va
ser la confirmació de l’existència dels dits “forats negres”.
La seva història
és ben interessant i comença el 1783 quan l’anglès John Michell es plantejà la
qüestió de la possibilitat de l’existència d’una estrella que fos tan enorme (o
massiva) que, per tenir una velocitat de fuga superior als 300.000 Km/s, no
pogués emetre llum. Recordeu que per “velocitat de fuga” s’entén la velocitat
que li cal a un objecte per poder escapar de la seva gravetat; la “velocitat de
fuga” de la Terra és de 11,2 Km/s i la del Sol 618 Km/s.
Però fins al
1916 no es tornà a parlar d’aquesta qüestió, quan Karl Schwarzschild planteja
la mida del radi que hauria de tenir un astre d’aquesta mena, i li surt de 20 Km
per una massa 7 vegades superior a la del Sol, cosa que no es veu possible. El
1939, amb consideracions relativistes, Robert Oppenheimer i Hartland Snyder
publiquen que una estrella de més de 3,5 masses solars ha d’acabar
col·lapsant-se gravitacionalment i arribar a tenir una densitat altíssima, o
sigui, esdevenir el que ara en diem un forat negre (en angès black hole, nom donat per John Wheeler
el 1968). Ara bé: és possible un col·lapse tan fort d’una estrella? Consideracions
relativistes duien que sí, però no els podem observar perquè no emeten llum.
Ara bé, l’estudi de la constitució de les
galàxies (sobretot després de la descoberta dels quàsars, que són nuclis molt
actius de galàxies molt llunyanes) ha arribat a la conclusió que totes les
galàxies han de tenir en el seu nucli un gran forat negre. Els càlculs ho
demostren, cosa que ens ofereix una altra realitat important des del punt de
vista astronòmic: concretament, la nostra galàxia l’ha de tenir també, i és de
4,3 milions de vegades la massa del Sol.
La galàxia M87
La galàxia M87 té un forat negre molt més gran, de 6.500 milions de masses solars, que no
es podia “veure” però sí es podia observar el que passa al seu entorn i això és
el que ha fet el consorci Event Horizon Telescope (EHT), que ha fet servir vuit
telescopis de 4 continents (a Espanya el de Sierra Nevada), i ha aconseguit la
imatge que va publicar la premsa dels voltants del forat negre nuclear de la
M87, que es troba a 55 milions d’anys llum de nosatres.
No és,
pròpiament, la foto del forat negre (invisible, es clar) però sí del que passa
al seu entorn: gas còsmic i estrelles que giren a velocitats altíssimes per la
gran gravetat que els afecta, i que acaben essent engolides per aquella enorme
massa. Tal i com ja estava previst pels càlculs que se n’havien fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada