És Itàlia el
país de la descoberta, i l’antiguitat del fòssil és d’uns 198 milions d’anys
(Juràssic inferior). La seva troballa anticipa d’uns 25 milions d’anys
l’aparició dels grans dinosaures depredadors més antics que es coneixien fins
ara.
S’ha vist que
era de grans dimensions i devia pesar una tona aproximadament ja que el seu cos
feia 8 metres de llargada. Se li a posat el nom de Saltriovenator zanellai, nom que li ve de tractar-se d’un
depredador (venator és un mot llatí
que vol dir caçador) trobat a la població de Saltrio (a uns 80 Km al nord de
Milà), i zanellai pel seu descobridor
que es diu Angelo Zanella i que és un ciutadà aficionat als fòssils.
Cristiano Dal Sasso (esquerra) amb Angelo Zanella
El
paleontòleg del Museu d’Història Natural de Milà, Cristiano Dal Sasso, és qui
ha dirigit la investigació dels ossos trobats per Zanella fins arribar a les
conclusions que s’han publicat recentment. Entre altres coses ens diu que «En
aquesta època del Juràssic inferior hi havia pocs carnívors, i la majoria eren
petits. Fins ara el més gran era el Cryolophosaurus
que es va trobar a l’Antàrtida i era un 15% més petit que aquest» Del nou
trobat no es coneix si era mascle o femella, ni quina va ser la causa de la
seva mort, però els seus ossos indiquen que encara es trobava en fase de
creixement i que tindria uns 24 anys d’edat.
El paleontòleg Cristiano Dal Sasso
qui ha estudiat aquest fòssil amb detall
Aquest paleontòleg considera important la
troballa perquè ajuda a entendre l’evolució simultània entre els grans
carnívors i els grans hervíbors, ja que últimament s’han trobat també grans
dinosaures hervíbors, cosa que lliga amb la coexistència dels dos tipus . I pel
que fa a la mort del Saltriovenator
sembla que es pot assegurar que va morir al continent però que després el seu
cadàver va arribar al mar transportat pel cabal d’algun riu, acabant a la vora
de la platja, ja que els sediment incorporat als ossos trobats és clarament de
sorra marina, i es veuen els ossos perforats per mol·luscs i altres animals que
segurament se’n menjaven trossos abans que fossin sepultats. En aquella època la
Llombardia tenia unes platges pràcticament tropicals.
Afegim.hi
encara que el que hem explicat d’interpretació del fòssil és actual, però la
troballa feta per Zanella va ser al 1996. Aquest aficionat va veure que sortien
uns ossos d’unes roques i se’ls endugué a casa. Més tard decidí comunicar-ho
als experts que, com hem dit, han estudiat aquestes restes amb detall i ara han
donat la notícia, després d’anys d’estudi minuciós.
A Itàlia una
cosa semblant ja havia passat amb un altre fòssil de dinosaure, trobat a
Pietraroia (Campània). Era un dinosaure petit que el seu descobridor retingué
amagat a casa seva durant 13 anys fins que els paleontòlegs en tingueren
notícia. També va ser Dal Sasso qui l’estudià i li posà nom: Scipionyx. Coses de la història de la
ciència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada