Fa esborronar
la quantitat de residus que es van amuntegant arreu i perjudiquen el medi
ambient. Ho mostra el resultat de la indagació feta pels estudiosos del tema,
segons es descriu en una ponència al II Congrés Laudato Si’ i Grans Ciutats, exposada després de tractar de la
contaminació que es produeix a l’aigua i a l’aire per culpa de l’home.
Tenim que en
tot el món el càlcul dona que s’arriba a centenars de milions de tones de
material de rebuig per any. Concretament l’estadística diu que als Estats Units
es passa dels 20 milions de tones de residus a l’any, i a Amèrica Llatina i el
Carib, segons l’Organització Mundial de la Salut, se n’originen 400.000 tones
diàries, mentre que a la Xina ja passen de 520.550 tones al dia. Són xifres ben
calculades . Basant-se en les dades conegudes, el Banc Mundial sobre la gestió
dels residus sòlids urbans (RSU) considera que actualment els habitants de les
ciutats originen, de mitjana, 1,20 Kg d’escombraries per persona i dia. I
afegeix, encara, que la previsió és que la xifra sigui de 1,42 Kg cap allà el
2050.
I que es fa
davant d’aquest panorama? Cal recordar que la població mundial que ara és d’uns
7.000 milions, amb la meitat residint a ciutats, passarà a ser de d’uns 9.000
milions cap al 2050 amb un 70% vivint urbanament. Si es parla de solucionar el
problema dels residus cal tenir en compte aquestes dades. Els residus urbans
seguiran creixent. Hi ha llocs que s’han començat a sensibilitzar com per
exemple a Tòquio, al Japó, però falta molt perquè tots els llocs interessats s’ocupin
del problema. I és que el problema rau
en què la meitat d’aquests residus van a parar a abocadors incontrolats, tot
provocant un hàbitat de vectors de malalties a més de causar una contaminació
atmosfèrica important, ja que és aquí on moltes persones troben un mitjà de
vida, en perjudici de la seva propia salut, en el reciclatge d’aquests residus.
Es calcula que són uns 15 milions de persones els que viuen d’aquest
reciclatge.
Hi ha
estadístiques: al Brasil més de 250.000 persones viuen dels abocadors, a Mèxic
són de 25.000 a 30.000, a Colòmbia són 41.500 famílies, a Argentina més de
20.000, a Equador són uns 3.500 els recol·lectors d’abocadors, etc. A Managua
(Nicaragua) hi ha un abocador, amb el nom de La Chureca, que reb diàriament
1.300 tones de residus i on viuen 18.000 famílies en condicions deplorables. Ha
acabat prestant-hi atenció l’Agència de Cooperació Internacional per al
Desenvolupament (AECID) per rehabilitar aquella gent, cosa que ja està en
marxa.
A tot això,
s’imposa una estratègia global per a la gestió dels residus sòlids de les grans
ciutats, com ja demanava el papa Francesc a la Laudato Si’. Hi ha moltes coses
a tenir en compte, a més de fer que es controlin els abocadors: minimitzar la
generació de residus, reciclar més, modificar el consum, educar en la
responsabilitat de tots... Tant de bo que els govers de les nacions en facin
cas!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada