Al començament l’obscuritat amagava
l’obscuritat. / Tot era aigua indiferenciada. / Embolcallat en el buit,
esdevenint, / aquest u va sorgir pel poder de l’escalfor. // El desig baixa
sobre això al començament, / esdevenint la primera llavor del pensament. / Els
savis, buscant en el cor amb intel·ligència, / van trobar el nexe entre
existència i inexistència. //
El seu lligam va estendre’s a través. / Hi havia
un sota? Hi havia un sobre? / Hi havia procreadors, hi havia potències. / A
sota energia, al damunt impuls. // Qui sap realment? Qui pot proclamar aquí /
d’on prové, d’on és aquesta creació? / Els deus van venir després. / Qui sap,
aleshores, d’on va sorgir? // Aquesta creació, d’on va sorgir? / Potser va ser
produïda o potser no. / Aquell que vigila des del cel més alt, / només ell ho
sap. O potser no ho sap.
(Rig Veda (Himne
de la Creació) Traducció d’Eulàlia Bosch).
Aquest és l’himne de benvinguda a l’exposició “La
bellesa de l’univers” que fins al dia 10 de juny es pot veure al CosmoCaixa de
Barcelona.
“La bellesa de l’univers” és el títol general d’aquesta
exposició que conjumina art i ciència tot expresant la visió del cosmos de dos
reconeguts artistes: la catalana Eugènia Balcells, qui ens presenta la mostra
“Anys Llum”; i el fotògraf i cineasta nord-americà Michael Benson, qui ens
mostrarà la increïble diversitat del nostre sistema solar a l’exposició “Altres
Mons”, un excel·lent complement als dos cicles de conferències de Mn. Francesc
Nicolau, Noves troballes i més estudis del sistema solar, dels quals
acabem de publicar-ne tots els resums en aquest blog.
La primera
exposició, “Anys Llum”, ens reb una projecció esfèrica del nostre univers en
expansió envoltat de la més absoluta foscor, com si el contemplessim des del
“no-espai”, des del “no-temps”, mentre s’escolta de fons un so inquietant
compost pel músic Brian Eno. Sort que a l’entrada hi ha un vigilant que t’avisa
de que vagis en compte! Tot seguit ja s’entra a la primera sala on es
despleguen les obres de l’artista Eugènia Balcells, entre les quals hi destaca
l’Homenatge als elements, un gran
plafó on s’hi representen els elements de la taula periòdica segons els seus
espectres únics. El plafó es complementa amb un bell escrit de caire poètic del
científic David Jou.
Aquests espectres també es projecten sobre una paret
i nosaltres ens hi podem interposar de manera que quedem del tot integrats a
l’obra. També hi ha un seguit de barres d’al·lumini, de diferents llargaries, penjades
d’una barra i que sonen en ser colpejades.
A l’exposició també es pot veure un petit
audiovisual, fet des del grup de telescopis Isaac
Newton del Roque de los Muchachos a l’illa de Gran Canaria, en el qual
l’Eugènia Balcells entrevista al seu germà, l’astrònom Marc Balcells, sobre les
característiques i dimensions del nostre univers. Seguidament ja entrem a
l’àmbit de l’exposició “Altres Mons” de Michael Benson.
Aquest prestigiós fotògraf fa un repàs a aspectes
sorprenents del nostre sistema solar gràcies al material aportat per les diverses sondes
i naus espacials New Horizons, Rosetta,
Cassini, Galileu, Voyager, Messenger, Mariner, Viking, el rover Curiosity… aparells que,
gràcies a les xerrades de Mn. Nicolau, ja ens són prou coneguts. Posteriorment
les imatges han estat seleccionades i processades digitalment per l’autor per
donar-los-hi més espectacularitat.
Petjades del vehicle Curiosity Rover a Mart (febrer 2014)
Fobos (objecte fosc a la
dreta), petit satèl·lit de Mart,
sobre el gran cràter Herschel (Viking Orbiter 1, setembre 1977)
L’exposició, encara que diàfana, manté uns certs
apartats on s’hi exposen imatges d’un tema comú. Així estan els espais dedicats
al Sol, a Júpiter, a Venus, a Mart, als asteroides… A cada apartat hi ha un
plafó horitzontal que ens informa del tema general i, després, cada imatge va
acompanyada de la corresponent informació (en català, castellà i anglès) sobre el
motiu de la fotografia i quan i per quina sonda va ser presa la imatge.
Dins aquests apartats no hi podia faltar un espai
dedicat al nostre planeta Terra, on la informació l’aporten la gran quantitat
de satèl·lits que ens orbiten, i també hi ha un espai per a la Lluna el nostre
satèl·lit natural on la seva famosa “cara oculta” ja no ho és gens d’oculta.
El planeta més fotogènic, però, segueix éssent
Saturn el qual, amb els seus anells i satèl·lits, ha estat durant molts anys
l’objectiu màxim de la sonda Cassini
fins que el setembre de l’any passat se la va fer caure contra aquest planeta.
Saturn projectant la seva ombra sobre els anells,
que al seu torn
reflecteixen la seva llum sobre el costat nocturn del planeta (Cassini, octubre 2013)
En primer terme Rea, el segon satèl·lit més gran de
Saturn,
amb el seu veí Dione sota el perfil dels anells de Saturn (Cassini, gener 2011)
Aparador de la botiga
Al voltant d’aquesta exposició s’han previst tot un
conjunt d’activitats paral·leles i relacionades: xerrades, tallers, taula rodona, sessions al
planetari, visites comentades… I com sempre, a la botiga del museu hi ha tot un
ventall de productes dedicats al tema d’aquesta exposició, per si hem de fer (o
fer-nos) un regal ben original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada