Primera xerrada del segon cicle de conferències sobre els
tema Noves troballes i més estudis del sistema solar (II), que va pronunciar Mn. Francesc Nicolau el dia 20 de febrer del 2018 a
la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona. Si voleu veure els
resums del primer cicle de conferències, cliqueu aquí.
Saturn es coneix des dels temps més antics, però el
primer en observar-lo amb telescopi fou Galileu. Ho va fer en diverses posicions
i no va poder distingir ben bé els anells, interpretant-los com a dos
satèl·lits.
Huygens, el 1659, amb un telescopi millor que el de
Galileu, va interpretar bé els anells i descobrí el satèl·lit Tità. Aquest
satèl·lit és molt gran i amb la seva atmosfera notable (l’única del Sistema
Solar de les seves característiques). És més gran que el jupiterià Ganimedes,
inclús que Mercuri. L’any 1691 Cassini va distingir una franja negre que separa
dos anells (divisió de Cassini) i descobreix quatre satèl·lits més. El 1789,
Herschell descobreix altre dos satèl·lits. Entrat el segle XIX, s’oberva una
altra divisió en els anells. Posteriorment es descobreix un altre anell i
s’anomenen amb lletres: A, B, C i D.
Actualment, amb les sondes Pioner, es descobreixen més
satèl·lits. Pel que fa als anells es descobreix un altre exterior, que
s’anomena E. Els Voyager en descobriran més, però més exteriors: F i G ; més
tard, un altre entre F i G. El 1997 és comptabilitzava 17 satèl·lits, inclús
interiors dels anells. Avuí, se’n coneixen 67!, molts són asteroides capturats
pel planeta.
La sonda Cassini-Huygens (Huygens per la part que s’havia
de posar al damunt de la superfície de Tità) va sortir de Cap Canaveral el
1997. Arribà a Saturn el 2004. El projecte inicial era de pocs anys, però es va
poder allargar fins el 2017.
Els satèl·lits de Saturn estan agrupats entre ells
(pastors, troians, etc.). Els més propers son Pan, Atles, Prometeu, Pandora,
Janus i Epineteu; estan una mica per sobre o per sota dels anells). Hi ha qui
va observar Janus des de la Terra, però fou negat per la resta dels astrònoms,
fins que la sonda va demostrar la veracitat del fet.
Encelade és dels més interessants; la seva superfície
estaria plena de cràters (com molts d’ells, per no tenir atmosfera). Gràcies a
l’estudi de la Cassini, s’han pogut observar esquerdes al damunt de la seva
superfície, la qual és molt regular. Estaria format per gel. Per les esquerdes
surten una mena de geisers (a -160º) i serien d’aigua principalment. A partir
de les dades de la sonda, hi hauria una crosta de gel de 30 a 40 km de gruix; sota hi
hauria una capa d’aigua líquida, escalfada per un nucli calent. Aquesta aigua
sortiria a l’exterior a través de dites esquerdes. L’existència d’aigua porta a
pensar que hi hagi vida. Una anàlisi acurada de l’aigua seria la sol·lució (si
bé la composició podria tenir un exclusiu origen hidrotermal). Malgrat tot, la
probabilitat de vida seria baixa.
Tità té unes dimensions grans, com ja s’ha dit; que
superen les de Mercuri. Sempre ha intrigat als astrònoms des d’abans de la
Cassini-Huygens. Comas i Solà hi havia fet moltes observacions i va afirmar que
tenia atmosfera l’any 1930. Kuiper ho va ratificar 14 anys més tard. Les
primeres anàlisis van concloure que era de metà, però la Cassini-Huygens va
demostrar que aquella substància només forma l’1% la resta és principalment
nitrogen, que als -160º és en part líquid i en part gasós, amb oceans (dels
quals també participa el metà). Tità té una densitat de 1,9. La temperatura a
la seva superfície arriba als -189ºC .
(fotos 6 7)
La Cassini-Huygens, havent estudiat aquests dos
satèl·lits, es va decidir que la part Cassini allargués la seva vida. Va fer
més d’un milió de fotografies. Finalment, se la va fer precipitar al damunt de
Saturn (perquè no “contaminés de vida” els satèl·lits). La canària Mar Vaquero
se’n va ocupar el 15 de setembre del 2017 de precipitar-la. Les fotografies que
ha fet són de gran interès. El gruix dels anells pot ser com a mínim de 10 metres ; el nombre de
separacions són infinites. A Japet hi ha una part fosca i una altra clara, amb
emissions a l’exterior. Ciclons i tempestes afecten al planeta inclús de manera
global.
Si voleu veure el reportatge complet que es va veure a la
conferència, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada