Quarta xerrada del segon cicle de conferències sobre els
tema Noves troballes i més estudis del sistema solar (II), que va pronunciar Mn. Francesc Nicolau el dia 15 de març del 2018 a
la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona. Si voleu veure el resum
de la tercera conferència, cliqueu aquí.
Abans
es deia que la tercera part de les estrelles tindria planetes. Avui en dia es
pensa que en tenen quasi totes. Oparin havia dit que tenir planetes era poc
freqüent, guiat per la teoria de l’origen del Sistema Solar; no cal dir que es
va equivocar del tot. L’objectiu de buscar planetes d’altres estrelles és el de
trobar-ne un com la Terra. Fins el moment, no se n’ha trobat cap de ben igual. El
1993, amb telescopi, el polonès Woszczan va descobrir un púlsar amb tres objectes
que giraven al seu voltant. Segurament eren fragments resultat de l’explosió de
l’estrella.
El
1995, els amercans Mayor i Quelez van descobrir el primer exoplaneta a l’estrella
51 de Pegàs. Es creu que és més gran que Júpiter i té una gran massa. Se’l
denominà Pegasi-51 b (els planetes de més enllà del Sistema solar es designen
amb el nom en genitiu del sistema o constel·lació al qual pertany l’estrella,
el número d’ordre de l’estrella i el planeta amb una lletra minúscula).
Aquests
planetes, també coneguts com a exoplanetes, se’ls descobreix per dos mètodes:
1)-
Veure si l’estrella es mou una mica, ja que si té un planeta prou gran, ambdós
giraran a l’entorn del centre de masses del sistema. Això es capta per la llum
emesa (en apropar-se es correrà al blau i en allunyar-se al vermell). Calen telescopis
de molta precisió. Es comprova tres vegades per assegurar que es tracta d’un
planeta.
2)-
Si el planeta no està lluny de l’estrella, en passar per davant d’aquesta, farà
una minva de la llum. Si aquesta fluctuació fos periòdica, es pensa que pot
tractar-se d’un planeta (aquest fou el cas del descobriment de Pegasi-51 b).
El
2010 es posà en òrbita el telescopi Kepler, el qual té la capacitat de
descobrir planetes de les dues maneres anteriors. El 2011, Marcy en va
descobrir dos més. Un era 2,4 vegades la massa de la Terra. A Cancri 55 es va
trobar un altre de gran mida, de tipus carbonós (s’especula que el seu nucli seria
de diamant!).
El
2013 es coneixien 289 planetes, repartits entre 1, 2 o 3 planetes per sistema.
Actualment, ja es coneixen 670 sistemes amb planetes. Fressin afirma que totes
les estrelles tenen planetes. Hi ha una estrella que es pensa tingui uns 11.000
milions d’anys i té 3 planetes, un dels quals seria rocós i de gran mida.
El
5 d’abril de 2015 es van trobar dos planetes. Un s’ha anomenat Kepler 247b i
se’l suposa format per líquids i terres, amb un diàmetre similar a la Terra, un
any de 35 dies i una llum un 40% del que rebem nosaltres del Sol. Un altre
seria Kepler-38 amb els planetes b, c i d, tots tres també semblants a la
Terra, sobre tot el c.
El
2016 es va trobar un Proximus Alfa Centaure, utilitzant el mètode de la
gravetat del centre de masses del sistema. El seu any duraria 11,2 dies dels
nostres. Si tingués atmosfera, podria ser que les temperatures fossin similars
a les de la Terra; si n, estaria a uns -40ºC . Caldria que la seva atmosfera tingués
una capa d’ozó per a fer-lo habitable i protegís de la radiació còsmica.
El
sistema Trappist es va trobar el 2017, s’hi veuen set planetes: b, c, d, e, f,
g i h. Es troba a la constel·lació d’Aquari. Tots ells són molt propers a la
seva estrella. Han estat detectats pel mètode del trànsit. Els seus radis serien
similars al de la Terra tots ells, però el planeta e és el que té la
possibilitat de ser més com la Terra.
També
el 2017 fou trobat Ross 128 b, molt gran respecte de l’estrella, la qual es mou
i no emet gaire. Estaria a una distància de 11 anys llum. Podria contenir aigua
líquida. S’ignoren moltes coses encara. Per anar-hi caldrien uns 71.000 anys.
Al
Sistema Solar es parla d’un novè planeta (després que Plutó hagi estat inclòs
dins dels asteroides), d’una gran massa, però que és molt fosc i es fa difícil
de veure. Pel 2017 s’en tornà a parlar, però no s’ha dit encara res de cert
sobre ell.
Si
voleu veure el reportatge que es va projectar durant la conferència, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada