Avui dia a les
exposicions sobre dinosaures ja no es conformen en mostrar només quatre ossos o
una sèrie d’exemplars més o menys complets, aïllats i en postures de vegades
poc encertades; avui el què s’intenta és donar una visió de conjunt d’aquests
animals dins el seu ambient, esbrinar què menjaven, quin aspecte tenien, com
es desplaçaven, com es reproduïen, com morien... amb totes aquestes dades el que s’aconsegueix
és “reviure’ls”.
Esquelet de Tyrannosurus rex, protagonista d’aquesta exposició
L’exposició,
que fins al 18 de febrer es pot veure a Cosmocaixa de Barcelona, gira al
voltant d’un sol exemplar de Tyrannosaurus
rex trobat als sediments del Maastrichtià (Cretaci sup.) de la formació Hell Creek (Montana, USA). Es tracta
d’un exemplar adult, excavat l’any 2013 per un equip de paleontòlegs holandesos
dirigits pel Dr. Anne Schulp. Com que possiblement fou una femella, aquesta se
la coneix familiarment amb el nom de Trix.
Recreació del possible aspecte de la Trix
Aquest gegant
de finals del Cretaci, reconstruït en posició d’atac, ocupa el centre de
l’espai d’exposició i és la primera cosa que es veu quan hi entrem. Al seu voltant hi
ha tot de plafons (en català, castellà i anglès) que ens informen sobre el seu
nom científic, qui va trobar i excavar l’esquelet, i el lloc i l’edat de les
roques on es van trobar les restes.
També ens
informen que aquest esquelet conserva més de la meitat dels ossos, i els que no
s’han conservat han estat reproduïts amb
una impressora 3D, usant la tècnica de la configuració simètrica, i també reproduïnt
parts procedents d’altres dinosaures de la mateixa espècie. Com que, malgrat
tot, es tracta d’un exemplar excepcionalment complet i gens deformat, s’han
pogut estudiar aspectes poc convencionals com són ferides o malalties.
La Trix està
flanquejada per dos plafons: l’un representa l’escala temporal amb els animals
més característics de cada època, i l’altre és una recreació del paisatge lacustre
on vivia la Trix acompanyada de la resta d’animals amb els quals compartia
aquest ambient. En el plafó informatiu adjunt hi ha les siluetes i els noms de
cadescún dels animals representats. Com que ens prometen que hi ha un petit mamífer
(de nom Cimolestes), propi d’aquella
època, ens posem a cercar... i la feina és trobar-lo!
Recreació de l'ambient lacustre on vivia la Trix
Siluetes dels animals representats a la recreació
L'únic mamífer representat (Cimolestes) ens va costar de trobar
A partir
d’aquí l’exposició està estructurada en petites “estacions”, en les quals es
pot tocar i experimentar diversos aspectes relacionats amb la Trix. Aquestes estacions consten d’un plafó
informatiu, una reproducció del tema que s’està tractant (de vegades també hi
ha un exemplar original dins una vitrina) i una pantalla on un membre de
l’equip d’investigadors ens dóna més detalls.
Una de les "estacions"
Així podem conèixer l’època geològica en què
va viure la Trix, l’edat que tenia quan va morir, experimentar sobre quin
aspecte exterior podria tenir, com eren els ous que posava i com neixien els
seus “pollets”, la forma i la grandària de les seves poderoses dents, o la
quantitat d’aliment que, suposadament, necessitava menjar cada dia.
Córrer davant un Tiranosaure és molt cansat
Podem fins i
tot córrer davant la Trix i mirar de que no ens atrapi.. això sí, nosaltres
correm amb l’ajut d’una bicicleta, sinó de ben segur que ens enxampa tot seguit, perquè ens asseguren que corria a uns 20 Km/h.
També hi ha
un petit audiovisual on els investigadors que van descobrir la Trix expliquen
com es van excavar i extreure els seus ossos. Al fons a mà dreta hi ha una sala,
que passa un xic desapercebuda, dedicada a comparar diverses petjades amb les de la Trix.
Rastres de petjades
En aquesta
sala també hi ha uns plafons que ens informen sobre la possibilitat que Tyrannosaurus rex hagués arribat a
Amèrica del Nord procedent d’Àsia, i que aquest hagués contribuït a l’extinció
de la resta dels seus parents tiranosàurids que allà vivien. També s'analitzen
algunes qüestions controvertides sobre el T.
rex com són si tenien escates o
plomes, si eren de sang calenta o freda, i si era depredador o carronyaire.
També hi ha
un apartat dedicat als dinosaures més nostrats que, per la mateixa època que la
Trix, poblaven el Prepirineu, amb alguns plafons informatius i alguns fragments
originals d’ossos i ous trobats als jaciments d’Isona i de la Conca Dellà. També
es mostra la rèplica dels ossos de la pota d’un hadrosaure de la mateixa
localitat.
Rèplica dels ossos d'un hadrosure
Per
finalitzar l’exposició no podia faltar
un aparador amb mostres del merchandising
relacionat amb la Trix: peluixos, gorres, llibres, samarretes... i que es poden comprar a la botiga del museu.
Aparador de merchandising
No podiem abandonar el Cosmocaixa sense donar un cop d’ull a un petit espai dedicat a exposar el cap i l’os de la base del crani d’un altre dinosaure emblemàtic de finals del Cretaci: Triceratops horridus. L’exemplar fou descobert l’any 1999 al ranxo Swan Ke (Dakota del Nord, USA) i té una edat entre 71 i 65 milions d’anys. Un plafó ens ajuda a situar l’os dins l’anatomia del Triceratops i també fa una comparació de les dimensions del dinosaure amb les d’una persona adulta.
Cap de Triceratops
Os de la base del crani
Posició del citat os
Pels més agosarats hi ha un codi QR (pel dispositiu mòbil), gràcies al qual ens asseguren que
el Triceratops “agafa vida”, però nosaltres marxem sense provar-ho... per si de cas!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada