La posteritat: dels homenatges
frustrats als recordatoris pels nous serveis de la Generalitat restaurada
En la
Miscelánea Almera (1945) que publicà
el ressuscitat Instituto Geológico provincial, Lluís Solé reconegué la bondat
de l’obra fauriana del Mapa Geològic. En aquell moment l’Ajuntament de Sabadell
tenia en projecte publicar el full 6è del Mapa Geològic i Topogràfic fet per Brossa
i Faura entre 1917 i 1919; cosa que no es va arribar a fer, malgrat haver-se’n
acabat una maqueta a cura de Noel Llopis Lladó (1948). Aquell mateix any va
sortir una breu necrologia de Faura en el primer butlletí de postguerra de la
Institució Catalana d’Història Natural.
Poc
després, el 1952, Rafael Candel i Vila tenia intenció de publicar-ne un article
en la revista Pirineos; és per això
que va demanar a la Sra. Roser vda. Faura un retrat del seu difunt espòs. És el
que acompanya la breu necrologia publicada pel mateix Dr. Candel en el primer
número de postguerra del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural,
aparegut amb data de 1948 però publicat el 1953.
Per
aquella època l’Institut d’Estudis Catalans va demanar al Dr. Fontseré unes necrologies
que restaren inèdites, de les quals en va salvar dues, una d’elles dedicada a
Faura, en la que atribuïa la seva dissort al fanatisme i a la incomprensió.
Vers 1963, Ferran Soldevila, director de l’editorial Alcides demanà
col·laboració a Fontseré per a un diccionari geogràfic que es proposava
publicar; va ser aleshores que aquest va refer les d’en Faura i del P. Rodés,
que s’han conservat inèdites (21). Sí que va publicar-ne una el Diccionari Biogràfic Albertí (1968), on
destaca l’aportació de Faura a la geografia de Catalunya. La de la Gran Enciclopèdia Catalana (1974),
signada per Joan Rebagliato, és objectiva pel que fa a la formació i la
producció científica de Faura.
Alguns
anys després de la desaparició del seu marit (1946), la Sra. Vídua de Faura
oferí materials científics sense precisar al senyor Josep Colominas i Roca i
posà un fitxer bibliogràfic a disposició del Dr. Candel (1952), a qui més
endavant confiaria la cessió del llegat del Dr. Faura a una institució que en
pogués tenir cura (1973). Gràcies a les gestions de Candel, el llegat sencer va
ésser dipositat al Museu Geològic del Seminari, aleshores Secció de
Biostratigrafia del CSIC, essent designats el director Mn. Lluís Vía i ell
mateix per a procedir a inventariar-lo i fer-se’n càrrec. Els materials
traspassats comprenien: la biblioteca científica (526 llibres, 357 volums de
publicacions periòdiques i 1.651 separates); les col·leccions de fòssils,
minerals i roques; el material fotogràfic; una cartoteca; uns 200 informes i
dictàmens de geologia aplicada, l’epistolari i alguns treballs inèdits.
Arran
de la commemoració del centenari del Museu del Seminari (1974), l’advocat
Antoni Bergós i Massó, antic deixeble de Faura, promogué -amb Candel, que
encara confiava en publicar-ne la biografia-, un homenatge que no es va
concretar. Fou Mossèn Via l’encarregat de recordar-ne la figura en la
publicació commemorativa Cien años de
investigación geològica, en el marc d’una primera història del Museu fundat
pel Dr. Almera, essent aquesta la primera biografia basada en documents
d’arxiu.
Pel
que fa a l’antic Museu Martorell (1978), la directora Alicia Masriera rememorà
l’aportació de Faura com a Regent de Paleontologia i al front del Servei del
Mapa Geològic, mentre que el Dr. Salvador Reguant exposà els grans projectes
faurians: l’Institut Geològic, el gran Museu de Geologia i el Mapa Geològic de
Catalunya (22).
Amb
la recuperació de la Generalitat de Catalunya, tenint en compte els precedents
de la Mancomunitat, el 1979 es creen de cap i de nou un Servei Cartogràfic i un
Servei Geològic en el marc del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques, que amb el temps acabaran confluint en l’actual Institut Cartogràfic
i Geològic. Oportunament, el Dr. Via va estudiar els esdeveniments relacionats
amb la desaparició d’aquell Servei, així com els intents de Faura per
restablir-lo durant la República, i publicà íntegre el projecte faurià
d’Institut Geològic (23).
Vers
1985 proposàrem des del nou Servei Geològic publicar un volum en homenatge al
director de l’antic Servei del Mapa, dedicat al Paleozoic català, per al qual
havíem escrit una biografia del personatge i aplegat no menys de 19
comunicacions. Dissortadament, la publicació es va interrompre per manca de
pressupost quan l’obra ja estava en procés de maquetació (24). El 1986, el
director de l’Institut Cartogràfic recordà la importància de l’exposició de
mapes de Catalunya que Faura organitzà al Centre Excursionista de Catalunya el
1919 (25).
El
1987, Nicolau i Valls, en una monografia sobre el Dr. Almera, dediquen un
capítol al problema religiós del Dr. Faura (26). I el 1995, Gómez Alba va
signar una ajustada biografia del personatge, amb incorporació de dades
inèdites (27).
En el
marc de l’estudi dels antecedents cartogràfics moderns de Catalunya, la Sra.
Carme Montaner, de l’Institut Cartogràfic, va dedicar un capítol de la seva
tesi doctoral al servei Cartogràfic de la Mancomunitat, en el que parla del
Geològic i de les actuacions de Faura en relació a la impressió dels mapes (28).
Els nostres treballs ja citats sobre el Mapa Geològic es publicaren en els
Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, volums corresponents a 2006 i
2007, i el dedicat al Faura espeleòleg, en una monografia editada per la
Federació Catalana d’espeleologia el 2010.
Tot i
considerar els hereus d’Almera fora d’època, el Dr. Julivert en valora la seva
professionalitat i l’intent cartogràfic
a l’escala 1:100.000 (29). Al mateix temps, el nou Institut Cartogràfic i
Geològic de Catalunya ha commemorat el centenari dels
Serveis de la Mancomunitat amb l’exposició El
mapa com a eina de govern (1914) en la que s’han exhibit mapes originals i
publicats d’Almera i Faura.
Maquetació de la meitat sud del full 51 del Mapa Topogràfic i Geològic de Catalunya
(topografia de Brossa i geologia de Faura, revisada per Llopis Lladó, 1948)
Original de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell
Marià
Farua i Sans va ser el continuador de l’escola geològica del Seminari, després
d’Almera i abans de Bataller. A diferència d’ells, analistes sistemàtics, va
ser, a imatge de Font i Sagué, home de projectes ambiciosos, un dinamitzador i
un gran divulgador de la geologia. Vas er també un bon professional de la
geologia aplicada.
Les
seves idees, avançades per a l’època, s’acabaríen aplicant amb el temps: així,
l’escala del Mapa geològic adequada a les possibilitats del moment (1909),
s’acabaria adoptant al cap d’un decenni; el museu geològic (1911) l’assumiria
l’antic Martorell el 1929; l’Institut Geològic que projectà el 1932 hauria
d’esperar el retorn de les institucions catalanes, uns quants decennis després.
De totes aquestes propostes tan sols se li va permetre començar el seu mapa de
Catalunya (1919-1924), abans que les convulsions polítiques i institucionals
del seu acabessin amb el Servei Geològic creat el 1914; serà aquesta la seva
obra més recordada.
És
cert que la seva obra escrita no es correspon amb la de seu antecessor
(Julivert, 2014)29; tampoc amb la seva passió per la ciència (30),
però cal reconèixer que es va valdre dels medis més moderns i eficaços a la docència (classes pràctiques de camp), a
la divulgació (la fotografia) als estudis de geologia aplicada (la topografia
de camp) i l’optimtzació dels recursos hídrics subterranis (la recàrrega
artificial). I com a home, va ésser un exemple de fidelitat al país i als seus
mestres i va donar una lliçó de dignitat davant de les dures proves que va
haver de suportar els seus darrers vint anys de vida.
Notes
(21) N’hem vist sengles còpies a
l’Institut d’Estudis Catalans i a la Cartoteca de Catalunya. Es tracta d’un
text olt ajustat, que valora l’aportació d’en Faura a la geologia aplicada i
que esmenta per primer cop les dificultats amb què hagué de lluitar i la seva
fidelitat al país.
(22) Masriera, Alícia, 1978: El Museo de Geología (Museo Martorell). Un
siglo de historia. Barcelon, Ajuntament, 19 p; Reguant, Salvador, 1978: La geologia catalana ahir, avui i demà.
Barcelona, Akjuntament, 25 p.
(23) Via, Lluís, 1979: “Possibilitats
de reorganització del Servei del Mapa Geològic de Catalunya”. Acta Geologica Hispanica, 14: 60-65.
(24) Hem dipositat una còpia d’aquest treball
a l’Arxiu del Museu Geològic del Seminari.
(25) Miranda, Jaume, 1986: Introducció
a: Cartografia de Catalunya dels segles
XVII i VIII. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya.
(26) Nicolau, Francesc, i Valls,
Jaume, 1987: El Dr. Almera i la seva
escola de geologia. Barcelona, ed. Terra Nostra.
(27) Gómez Alba, Julio, 1995: (obra
citada).
(28) Montaner, Carme, 2000: Mapes i cartògrafs a la Catalunya
contemporània. Barcelona, Dalmau editor.
(29) Julivert, Manuel, 2014. Una historia
de la geología en España en su contexto socioeconómico, cultural y político y
en el marco de la geología internacional. Barcelona, UB, 295 p.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada