Què la premsa
va exagerar la importància de la troballa. Fins i tot La Vanguardia va considerar-ho notícia de portada. Ja sabem des de
fa temps que moltes estrelles (potser uns dos terços de les de la nostra
Galàxia) tenen el seu sistema planetari. Els exoplanetes (astres opacs que
orbiten estrelles que no són el Sol) es van començar a detectar el 1995. Avui
ja arriben a 3.582 els descoberts a l’entorn de centenars d’estrelles, i la
gran majoria són molt diferents de la Terra.
Només poques
desenes s’han considerat com a possibles habitacles. Un d’ells és el que gira
al voltant de l’estrella Proxima. Què té de nou aquesta troballa? És el cas
d’una altra estrella, una més, que té un sistema planetari. Aquesta vegada
arriben a 7 els astres que s’ha vist que orbiten i tots molt petits. I aquí hi
ha la novetat, no pas en el simple fet d’haver trobat un sistema planetari,
perquè ja se’n coneixien molts d’altres de fa anys.
Els 7 planetes identificats del sistema Trappist-1
comparats amb els planetes rocosos del sistema solar
La descoberta
començà l’any 2010: amb el telescopi anomenat Trappist (de Transiting Planets amd Planetesimals Small Telescope) situat a Xila
s’ha estat analitzant aquests darrers 16 anys una petita estrella de la
constel·lació de l’Aquari, dotada d’una temperatura superficial de 2.300ºC (al
nostre Sol és de 5.500ºC) i que té 7 planetes molt pròxims (la seva distància a
l’estrella és només d’algunes centèsimes, com a màxim, de la distància
Terra-Sol). Com s’han pogut detectar? Pel trànsit, quan passen per davant de
l’estrella hi originen una minva de la lluminositat que és detectable pel di
telescopi (que s’ha construit especialment per fer aquesta feina).
Michaëll Gillon, astrofísic de la Universitat de Lieja
i primer autor del treball
Una
meticulosa anàlisi d’anys ha fet que es pogués publicar ara a la revista Nature
els resultats obtinguts científicament: són 7 els objectes que tenen un radi
que va de 0,77 a 1,13 del de la Terra(per tant semblants en volum) i que, per
ser tan pròxims a l’estrella descriuen l’òrbita en pocs dies o sigui que el seu
any és de només un dia i mig, per las més propers, i fins a un màxim d’uns 20
dies per las més llunyans. L’estrella ara s’anomena Trappist-1 i els seus set
companys es designen amb Trappist seguit de les lletres b, c, d, e, f, g i h.
Poden tenir
vida? Com que l’estrella és poc calenta, la temperatura dels planetes, encara
que siguin propers, no arriba pas al 100ºC. En els e, f i g potser és semblant
a la Terra amb possibilitat d’aigua líqueida. Però és només una possibilitat.
No en podem dir res més de moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada