Suposem que
molts dels nostres lectors deuen estar esperant que diguem alguna cosa de la
nau New Horizons la qual el passat 14
de juliol va arribar a les envistes de l’últim planeta del sistema solar, data
que alguns van qualificat d’històrica per a la ciència dels astres. Amb la
intenció de satisfer els nostres lectors resumirem el que n’hem pogut saber.
Recreació de la la New Horizons camí de Plutó (www.startres.net)
La nau
exploradora, amb tot el conjunt de sofisticats aparells, ha estat obra del
laboratori de la Universitat Johns Hopkins de Maryland, amb Alan Stern com a
cap de la comesa, que ha costat més de 700 milions de dòlars i s’enlairà des de
Florida el 19 de gener del 2006. Passava a prop de Mart el 7 d’abril i travessà
el cinturó d’asteroides el 13 de juny del mateix any. I el 28 de febrer del
2008 sobrevolava Júpiter que amb la seva gravetat donà un impuls sobreafegit a
la velocitat que duia fins a uns 50.000 Km/h, si bé després s’anà perdent. El
18 de març del 2011 sobrevolà Urà i l’1 de juliol del 2013 ja prenia la primera
foto de Caront, que és el satèl·lit més gran de Plutó(que en té quatre més,
molt petits: Nix, Hydra, Kerberos i Styx, amb uns diàmetres que van d’uns 28 a 58
quilòmetres). Al gener ja prenia fotos d’altres objectes de l’anomenat cinturó de Kuiper (al qual pertany Plutó) i se’n posa a treure tot seguit de Plutó
i de caront, amb l’objectiu de mapar els dos astres.
L’investigador Alan Stern (www.astronomynow.com)
I, finalment,
el 14 de juliol d’enguany, a les 11h 48m a Maryland rebiem la notícia que ja
estava a la màxima proximitat del planeta, a només 12.472 Km de la seva
superfície (o sigui a 13.658 del seu centre). Anava a 13,17 Km/s (28.800 Km/h)
i durant mitja hora es posà a treure multitud de dades de Plutó i Caront,
segons els objectius que els americans s’havien proposat, principalment:
geologia i morfologia dels dos astres, composició química de les seves
superfícies i com és la tènue atmosfera que posseeix el planeta. El resultat
obtingut, la New Horizons l’anirà
transmetent de mica en mica durant 16 mesos. I després en vindrà l’anàlisi, que
encara hi afegirà més temps.
I la nau, que
ara va a 14,52 Km/s (uns 32.000 Km/h), seguirà prenent dades dels astres del
cinturó de Kuiper fins que les seves possibilitats energètiques diguin prou.
Bona sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada