Crec que tots
vosaltres ja haureu tingut present de quin astre parlem quan diem Ceres. Es tracta de l’objecte més gran del conjunt anomenat «Cinturó d’Asteroides» del
nostre sistema solar situat entre Mart i Júpiter. Va ser el dia primer de gener
de l’any 1801 que el sacerdot i astrònom italià Giuseppe Piazzi (1746-1826) el va
descobrir, buscant el «planeta perdut» que hi havia d’haver (segons havia dit
Johann D. Titius el 1766) entre Mart i Júpiter. Li va posar el nom de Ceres,
una deessa romana, segons el costum de designar els planetes amb noms
mitològics.
Giuseppe Piazzi (www.biografiasyvidas.com)
Però la
sorpresa va ser que no era l’únic «planeta» d’aquesta regió; poc després se’n
descobriren tres més, més petits, que reberen els noms de Pal·las, Juno i
Vesta. I actualment passen de 2.000 els catalogats en aquest indret del sistema
solar i formen el «cinturó» que hem dit (el nostre Josep Comas i Solà en va
descobrir onze, entre ells l’«Hispania»)
.
Ara bé, de
Ceres, Piazzi en digué «planeta», però per la seva petitesa (té un diàmetre de
només 767 Km) es preferí dir-ne asteroide, com així també s’anomenen els
altres. Cal dir però que, des del 2006, quan hi hagué la qüestió sobre si Plutó
calia continuar anomenat-lo planeta, es decidí dir-ne «planeta nan» tant d’un
com de l’altre (si bé no tots els astrònoms ho han acceptat), perquè Ceres és
prou gran per tenir forma esfèrica encara que no arribi a la mida dels planetes
grans, i té una massa que fa un terç de la de tots els altres 2.000 asteroides
plegats.
Misteriosos reflexes a Ceres (www.diariovasco.com)
Doncs bé,
l’actualitat li ve ara del fet que una nau espacial, la Dawn de la NASA, ja està orbitant al seu entorn. Aquest enginy va
ser llançat a l’espai el 27 de setembre del 2007 i després de recòrrer 4.900
milions de quilòmetres hi ha arribat el 6 de març d’enguany al cap de 7 anys i
mig, després de passar a 5.200 Km de Vesta (el 16 de juliol de 2011) i treure’n
algunes fotografies. Els americans estan eufòrics per l’èxit i pensen mantenir
l’artefacte girant al voltant de Ceres durant un any i mig. Així ho diu Chris
Russell, investigador principal de la missió Dawn.
L'investigador Chris Russell (www.newsroom.ucla.edu)
Contents
perquè, malgrat una avaria, s’hi ha arribat. L’avaria va ser el 27 de juny de
2011: un motor se li va apagar, però l’altre que tenia ha estat suficient per
poder fer-lo aconseguir el terme de la seva missió. I quines novetats ens ha
mostrat fins ara? Les fotografies ham mostrat una semblança molt granamb la
Lluna, com era d’esperar, però a més s’hi ha vist un fenòmen ben interessant:
hi ha punts que reflecteixen amb intensitat la llum del Sol, gairebé com uns
miralls. Sobretot un que es troba cap al nord de l’astre. Quin material tenen
que faci aquest efecte?. És el que es vol esbrinar. Seguiran les fotografies
des de diversos angles. Hem d’esperar que ens diguin alguna cosa més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada