Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 10 de setembre de 2015

Mn. Francesc Nicolau: FA CENT ANYS QUE COMAS I SOLÀ DESCOBRIA L'ASTEROIDE "HISPANIA""

Potser em direu que això no és cap novetat científica. I teniu raó. Però si que crec que es pot dir actualitat. És una efemèride que té la seva gràcia i no és cap despropòsit commemorar-la.

Com ja sabeu hi ha una multitud de petits planetes situats entre Mart i Júpiter que eren desconeguts dels astrònoms antics. Avui dia formen l’anomenat «Cinturó d’asteròides» i se sap que passen de dos mil. El primer descobert va ser el que pogué observar amb telescopi l’italià Giuseppe Piazzi el 1801. Rebé el nom de Ceres. Després se n’anaren descobrint més fins que a inici del segle XX ja eren 803 els que s’havien pogut observar amb els telescopis d’aleshores, la majoria a la segona meitat del segle XIX.

Quin era el mètode que es feia servir per detectar-los? Després de la invenció de la fotografia era molt senzill: posar una placa fotogràfica amb gran temps d’exposició en el telescopi enfocat a la regió del cel on era possible trobar-ne, fent que seguís el movimentaparent que fan els astres. Un cop retirada la placa al cap d’hores, les estrelles hi apareixien com piquets lluminosos i si allà hi havia un astre mòbil (un asteroide) es veu com una ratlleta que indica que s’ha mogut. Així ho feia l’astrònom alemany F. J. Wolf (1863-1932) que en trobà centenars. Però al 1915 ja feia temps que no se’n trobava cap.

Josep Comas i Solà a l'Observatori Fabra (www.enciclopedia.cat)

I tenim el nostre Comas i Solà (1868-1937), director des del 1904 de l’Observatori Fabra, que té una idea genial, encara que senzilla, per poder-ne trobar més: que el moviment del telescopi en seguir el cel sigui al revés de com ho feia Wolf: fer que el telescopi es mogui seguint no el curs de les estrelles sinó el moviment que de mitjana tenen els asteroides que és molt igual, ja que tots es troben aproximadament a la mateixa distància de nosaltres. Així s’aconsegueix que aquest petit astre estigui moltes hores impressionant el mateix punt de la placa i pugui aparèixer, mentre totes les estrelles van deixant una ratlleta.

És clar que això va inaugurar un nou mètode que va ser acceptat mundialment. El primer asteroide que va poder observar el nostre astrònom va ser el dia 20 de febrer de 1915 i el va batejar amb el nom d’Hispania, en homenatge a Espanya. I encara en va descobrir 10 més que reberen noms de Barcelona, Alfonsina (dedicat al rei espanyol), Mercedes (recordant la patrona de Barcelona), Pepita (pel seu propi nom de pila, en femení, perquè s’havia acordat que s’anomenessin ambnom femení), Amèlia, Reginita (noms de les seves filles), Gothlandia (que ja sabeu que vol dir Catalunya) i els tres últims ja van ser anomenats prosaicament 1927AA, 1928XA i 1929WG, perquè es va acordar per conveni internacional anomenar-los per l’any del descobriment i un parell de lletres majúscules. No cal dir, tanmateix, que els noms posats abans es conserven.

Com que les troballes de Comas i Solà van tenir ressò internacional, no crec que sigui fora de lloc recordar-les ara. El seu mètode va fer que altres astrònoms també l’apliquessin. L’Observatori Fabra tingué, per això, resposta mundial. I també per altres troballes fetes també per ell, com per exemple el cometa que descobrí el 1926 i que porta el seu nom; és periòdic, apareix cada 8 anys i mig, però és dels que no es veu a simple vista perquè és molt petit. I no cal dir que el Fabra encara avui dia és ben considerat i té missions d’àmbit internacional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada