Potser em direu que això no
és cap novetat científica. I teniu raó. Però si que crec que es pot dir
actualitat. És una efemèride que té la seva gràcia i no és cap despropòsit
commemorar-la.
Com ja sabeu hi ha una
multitud de petits planetes situats entre Mart i Júpiter que eren desconeguts
dels astrònoms antics. Avui dia formen l’anomenat «Cinturó d’asteròides» i se
sap que passen de dos mil. El primer descobert va ser el que pogué observar amb
telescopi l’italià Giuseppe Piazzi el 1801. Rebé el nom de Ceres. Després se n’anaren descobrint més fins que a inici del
segle XX ja eren 803 els que s’havien pogut observar amb els telescopis
d’aleshores, la majoria a la segona meitat del segle XIX.
Quin era el mètode que es
feia servir per detectar-los? Després de la invenció de la fotografia era molt
senzill: posar una placa fotogràfica amb gran temps d’exposició en el telescopi
enfocat a la regió del cel on era possible trobar-ne, fent que seguís el
movimentaparent que fan els astres. Un cop retirada la placa al cap d’hores,
les estrelles hi apareixien com piquets lluminosos i si allà hi havia un astre
mòbil (un asteroide) es veu com una ratlleta que indica que s’ha mogut. Així ho
feia l’astrònom alemany F. J. Wolf (1863-1932) que en trobà centenars. Però al
1915 ja feia temps que no se’n trobava cap.
Josep Comas i Solà a l'Observatori Fabra (www.enciclopedia.cat)
I tenim el nostre Comas i
Solà (1868-1937), director des del 1904 de l’Observatori Fabra, que té una idea
genial, encara que senzilla, per poder-ne trobar més: que el moviment del
telescopi en seguir el cel sigui al revés de com ho feia Wolf: fer que el
telescopi es mogui seguint no el curs de les estrelles sinó el moviment que de
mitjana tenen els asteroides que és molt igual, ja que tots es troben
aproximadament a la mateixa distància de nosaltres. Així s’aconsegueix que
aquest petit astre estigui moltes hores impressionant el mateix punt de la
placa i pugui aparèixer, mentre totes les estrelles van deixant una ratlleta.
És clar que això va inaugurar
un nou mètode que va ser acceptat mundialment. El primer asteroide que va poder
observar el nostre astrònom va ser el dia 20 de febrer de 1915 i el va batejar
amb el nom d’Hispania, en homenatge a
Espanya. I encara en va descobrir 10 més que reberen noms de Barcelona, Alfonsina (dedicat al rei espanyol), Mercedes (recordant la patrona de Barcelona), Pepita (pel seu propi nom de pila, en femení, perquè s’havia acordat
que s’anomenessin ambnom femení), Amèlia,
Reginita (noms de les seves filles), Gothlandia (que ja sabeu que vol dir
Catalunya) i els tres últims ja van ser anomenats prosaicament 1927AA, 1928XA i 1929WG, perquè
es va acordar per conveni internacional anomenar-los per l’any del descobriment
i un parell de lletres majúscules. No cal dir, tanmateix, que els noms posats
abans es conserven.
Com que les troballes de
Comas i Solà van tenir ressò internacional, no crec que sigui fora de lloc
recordar-les ara. El seu mètode va fer que altres astrònoms també l’apliquessin.
L’Observatori Fabra tingué, per això, resposta mundial. I també per altres
troballes fetes també per ell, com per exemple el cometa que descobrí el 1926 i
que porta el seu nom; és periòdic, apareix cada 8 anys i mig, però és dels que
no es veu a simple vista perquè és molt petit. I no cal dir que el Fabra encara
avui dia és ben considerat i té missions d’àmbit internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada