Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 3 de setembre de 2015

Mn. Francesc Nicolau: HI HA AIGUA A ENCELADE?

Sabeu on és Encelade? Es tracta d’un satèl·lit del planeta Saturn del nostre sistema solar. Segurament ja sabeu que Saturn té molts satèl·lits, passen dels 60 coneguts però només 17 tenen nom i la resta, segons sembla, són simplement meteorits captats per la gravetat saturniana.

Quan jo era nen (ara fa gairebé 80 anys) els llibres només en posaven nou, que són els que fins aleshores s’havien descobert amb telescopis ordinaris: Tità, el més gran detectat per Huygens el 1655, quatre més: Rea, Japet, Tetis i Dione, albirats per Cassini entre el 1671 i el 1684, dos més vistos per Herschel el 1789: Mimas i Encelade, i finalment encara dos més: Hiperió (descobert el 1848) i Febe (el 1898). Els vuit següents, amb nom, i tots els altres, sense nom i molt més petits, s’han descobert per sondes espacials enviades al planeta.

D’Encelade se’n parla entre els astrofísics per un detall que creuen important: aquest satèl·lit (que en castellà en diuen Encélado i en català alguns escriuen Encèlad, però que, i creiem que amb encert, la GEC anomena Encelade, que és el seu nom internacional), és de dimensions petites (té només 502 Km de diàmentre) i es troba a 238.000 Km de distància de Saturn (la nostra Lluna és a 384.000 Km de la Terra i té un diàmentre de 3.476 Km). Què és el que els astrònoms han vist en aquest astre que els hagi cridat l’atenció?

Des del 2004 una sonda espacial, anomenada Cassini (en honor de l’astrònom del segle XVII), va examinant els entorns de Saturn com un satèl·lit més. I va ser el 2005, gràcies a la sonda, quan se n’adonaren que Encelade expel·lia dolls de vapor pel pol sud. D’on provenia aquest emissió? Se li va manar a la sonda que precisés més el que detectava i ara s’ha arribat a la conclusiió que aquest satèl·lit de Saturn té un nucli rocós i es troba recobert per una gran capa de gel, però de manera que entre el gel i el nucli hi ha un oceà d’aigua líquida.

El satèl·lit Encelade (www.maxisciences.com)

Com han pogut arribar a aquesta conclusió? Amb càlculs molt precisos a partir de les petites variacions de la força de gravetat exercida per l’astre sobre la sonda durant diverses aproximacions. I és que la precisió de les mesures arriben fins a detectar modificacions de la velocitat de menys de 30 centímetres per hora. Segons aquests càlculs l’hemisferi sud d’Encelade té un oceà d’uns 10 Km de fondària recobert d’una de gel de 30 a 40 Km de gruix. El càlcul es basa en el fet que l’aigua líquida és més densa que el gel (un 7%), i d’aquí es determinà fins i tot el gruix aproximat de gel i aigua. Això ens ho va explicar Luciano Less, de la Universitat La Sapienza de Roma, en un article que es va publicar a la revista Science.

I què té d’important això? Els científics diuen: on hi ha aigua hi pot haver vida, encara que només sigui vida anaeròbia. Qui sap si l’aigua d’aquest astre ha donat la possibilitat d’una certa vida elemental! Què hi podem dir nosaltres? No sóm prou experts per a criticar-ho però creiem que en això hi ha una bona dosi d’optimisme, no us sembla?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada