La revista Investigación y Ciencia en el seu número de febrer d’enguany publica
un article titulat: «Los fósiles de la Via Láctea» Segurament us preguntareu quina mena de fòssils són
aquests. Molt senzill: es refereix a les restes de petites galàxies que la
gravetat de la nostra gran massa d’estrelles (la Galàxia en majúscula) ha anat
atraïent fins fer-ne part de la seva constitució. I és que al cosmos hi ha
galàxies «caníbals», que són
les que es veuen com si estiguessin menjant-se alguna altra galàxia més petita
i ja sabeu la força de la gravetat n’és la causa.
La nostra galàxia: la Via Làctia
Com que ja fa uns 13.700
milions d’anys de l’inici del Big bang, hi ha hagut temps per fer que moltes
petites galàxies hagin estat engolides per altres de més grans. I efectivament
s’observa que a mesura que ens endinsem en el fons còsmic, més galàxies petites
es veuen i ja sabem que si són a milions d’anys llum les contemplem com eren
aquestes galàxies fa aquests milions d’anys, i això confirma el que dèiem:
abans n’hi havia més.
Doncs bé, l’article citat ens
diu que l’any 2000 es començà a posar en obra, per part dels americans, el pla
SDSS (sigles angleses de Sondeig Digital del cel Sloan) per obtenir dades d’uns
80 milions d’estrelles de cara també a descobrir relíquies de galàxies «cruspides» per la
nostra. Com es pot conèixer que un grup d’estrelles prové d’una altra galàxia?
Segons càlculs fets, sabem que quan una galàxia petita és atreta per una més
gran comença a esfilagarsar-se al llarg d’una línia que l’uneix a la que
exerceix l’atracció en ella, i com que la força és més intensa a les regions
més pròximes es va allargant la línia que l’uneix a la depredadora bo i originant-s’hi
les anomenades forces de marea, provinents de l’estirada.
Gran núvol de Magalhães
El regueró d’estrelles va
expandint-se i es va dispersant, tant que fins i tot pot arribar a rodejar la
galàxia principal. Per trobar, doncs, els «fòssils» de galàxies absorbides per la nostra només cal cercar
reguerons estel·lars que es moguin de forma homogènia a una velocitat
lleugerament diferent de la de les altres estrelles que no en formen part.
Què s’ha aconseguit amb
aquests 15 anys de sondeig d’estrelles? Ens diu l’autor de l’article que fins
ara semblen segures, com a romanents galàctics, unes 20 d’aquestes estructures
que s’han trobat a la Via Làctia. No arriben ni a un 1% del total galàctic i
eren galàxies molt petites; alguna d’elles no arribaria ni a una milionèsima
part de la nostra, però cal dir que fins ara no s’ha pogut fer l’anàlisi
completa. Podrien ser més de 20 les que encara no s’ha pogut detectar. La cosa
continuarà i contribuirà a compondre la història de la nostra Galàxia.
La sonda espacial Gaia
Pel que fa a l’estudi
detallat de les estrelles, els europeus tenen també en òrbita la sonda espacial
Gaia que des del 2013 va analitzant pel seu compte conjunts estel·lars. Entre
tots ho farem tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada