Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 3 de juliol de 2015

Mn. Francesc Nicolau: LA NOSTRA GALAXIA S'HA ANAT ENGOLINT GALÀXIES MÉS PETITES

La revista Investigación y Ciencia  en el seu número de febrer d’enguany publica un article titulat: «Los fósiles de la Via Láctea» Segurament us preguntareu quina mena de fòssils són aquests. Molt senzill: es refereix a les restes de petites galàxies que la gravetat de la nostra gran massa d’estrelles (la Galàxia en majúscula) ha anat atraïent fins fer-ne part de la seva constitució. I és que al cosmos hi ha galàxies «caníbals», que són les que es veuen com si estiguessin menjant-se alguna altra galàxia més petita i ja sabeu la força de la gravetat n’és la causa.

La nostra galàxia: la Via Làctia

Com que ja fa uns 13.700 milions d’anys de l’inici del Big bang, hi ha hagut temps per fer que moltes petites galàxies hagin estat engolides per altres de més grans. I efectivament s’observa que a mesura que ens endinsem en el fons còsmic, més galàxies petites es veuen i ja sabem que si són a milions d’anys llum les contemplem com eren aquestes galàxies fa aquests milions d’anys, i això confirma el que dèiem: abans n’hi havia més.

Doncs bé, l’article citat ens diu que l’any 2000 es començà a posar en obra, per part dels americans, el pla SDSS (sigles angleses de Sondeig Digital del cel Sloan) per obtenir dades d’uns 80 milions d’estrelles de cara també a descobrir relíquies de galàxies «cruspides» per la nostra. Com es pot conèixer que un grup d’estrelles prové d’una altra galàxia? Segons càlculs fets, sabem que quan una galàxia petita és atreta per una més gran comença a esfilagarsar-se al llarg d’una línia que l’uneix a la que exerceix l’atracció en ella, i com que la força és més intensa a les regions més pròximes es va allargant la línia que l’uneix a la depredadora bo i originant-s’hi les anomenades forces de marea, provinents de l’estirada.

Gran núvol de Magalhães

El regueró d’estrelles va expandint-se i es va dispersant, tant que fins i tot pot arribar a rodejar la galàxia principal. Per trobar, doncs, els «fòssils» de galàxies absorbides per la nostra només cal cercar reguerons estel·lars que es moguin de forma homogènia a una velocitat lleugerament diferent de la de les altres estrelles que no en formen part.

Què s’ha aconseguit amb aquests 15 anys de sondeig d’estrelles? Ens diu l’autor de l’article que fins ara semblen segures, com a romanents galàctics, unes 20 d’aquestes estructures que s’han trobat a la Via Làctia. No arriben ni a un 1% del total galàctic i eren galàxies molt petites; alguna d’elles no arribaria ni a una milionèsima part de la nostra, però cal dir que fins ara no s’ha pogut fer l’anàlisi completa. Podrien ser més de 20 les que encara no s’ha pogut detectar. La cosa continuarà i contribuirà a compondre la història de la nostra Galàxia.

La sonda espacial Gaia

Pel que fa a l’estudi detallat de les estrelles, els europeus tenen també en òrbita la sonda espacial Gaia que des del 2013 va analitzant pel seu compte conjunts estel·lars. Entre tots ho farem tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada