El passat mes de juliol vam aprofitar uns dies de les
vacances d’estiu per a fer una visita al Museu d’Alcover i les Fonts del riu
Glorieta, indrets que teníem pendent des de feia molt de temps. Aquest museu
està situat a Ca Batistó, a tocar del Portal de la Saura, una casa noble amb
més de tres segles d’història i on s’han restaurat algunes dependències en les
quals s’hi exposen els darrers avenços tecnològics de finals del segle XIX i
principis del segle XX, com són la fotografia, el fonògraf, la màquina de
cosir, la caldera d’aigua calenta, la cuina econòmica… tot pensat per al millor
confort de les famílies benestants d’aquella època.
Aquest museu també acull part de l’obra d’Anton Català,
destacat muralista nascut a Alcover el 1911; però és al darrer pis d’aquest
edifici històric on es troba el que hem vingut a veure: l’exposició permanent Les
muntanyes de Prades ara fa 240 milions d’anys. Els fòssils d’Alcover-Mont-ral,
la qual es desplega al voltant d’una sala diàfana que, a primera vista, pot
semblar petita però on s’ofereix un gran volum d’informació molt ben resumida i perfectament ordenada,
estructurada a base de plafons i vitrines. Els plafons generals estan escrits
en tres idiomes (català, castellà i anglès) i els plafons específics van
acompanyats d’esquemes molt didàctics, no en va aquesta exposició està
especialment dirigida al públic escolar.
La visita, però, s’inicia
amb el passi d’un audiovisual de presentació del museu i del material
que s’hi exposa, així com també una recreació de l’entorn marí on es van
dipositar els sediments que contenen les restes fòssils que podrem veure.
El recorregut per la sala comença amb un repàs sobre
tectònica de plaques i sobre el procés de fossilització on les explicacions
estan reforçades amb algunes vitrines amb exemplars fòssils en els que no
s’especifica, però, la seva procedència ni la seva edat concreta. També hi ha
un petit espai dedicat als “falsos fòssils”.
Seguidament es passa a l’apartat sobre l’evolució de la vida
a la Terra amb exemplars fòssils procedents de Catalunya, de la Península Ibèrica i, àdhuc, de
l’estranger però sense especificar-ne la seva edat. Les vitrines estan situades
a poca alçada per tal que els més menuts no es perdin cap detall.
El darrer terç de la sala està totalment dedicat a l’estudi
dels fòssils trobats a les pedreres situades entre Alcover i Mont-ral: la seva
edat (Triàsic mitjà, Mesozoic), l’ambient on van viure aquells éssers i les
especials condicions de fossilització que van permetre la seva excel·lent
preservació. Aquí s’especifica que el Triàsic és un període molt especial dins
la història de la Terra ja que en ell es produeix la transició de les faunes
paleozoiques a les faunes “modernes” d’amfibis i rèptils.
Es dóna el cas que la famosa “Pedra d’Alcover”, pertanyent a
la fàcies Muschelkak superior i on es troben aquestes restes fòssils, és
un clar exemple de dipòsit fossil-lagerstätten,
el qual es caracteritza per la ràpida sedimentació de materials molt fins, en
un fons marí d’aigües molt tranquil·les i
en unes condicions anòxiques, això és sense oxigen, que eviten la
putrefacció de les restes orgàniques, per això s’han pogut preservar la carn i
la pell de molts éssers, i fins i tot s’han conservat impremtes de meduses formades en un 90%
d’aigua.
En aquesta part de la sala també podem contemplat l’original
(motlle i contramotlle) del crossopterigi Perleidus
giganteus, del qual al Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB) en
conservem una còpia en resina confeccionada pel Sr. Moraleja; i a l’inrevés,
còpies de Paleocyphonautes viai i de merostomes
on s’especifica que els originals es troben al MGSB.
A les vitrines, a més de mostrar exemplars realment
excepcionals, hi ha a disposició dels visitants unes cartolines amb imatges
dels fòssils i dels seus representants actuals més propers (si és que en tenen).
Per una porta lateral, sortim a fer el xafarder per la qual
cosa descobrim una sala-taller on els alumnes experimenten sobre l’aspecte que
haurien tingut aquells animals que han vist a l’exposició i també sobre
l’aspecte de les roques de cadascuna de les roques que conformen la fàcies
Muschelkalk.
Sortint del museu anem a visitar l’anomenada Església Vella
o de la Sang, romànica del segle VII o principis del XIII, tota ella construïda
amb carreus sorrencs pertanyents a la fàcies Buntsandstein, de la qual només
resten dempeus alguns murs degut a l’esfondrament del sostre que es va produir l’any
1937 arran de l’enderrocament d’un edifici annex. Malgrat tot encara es poden
veure capitells amb figures i motius
vegetals i geomètrics de gran qualitat.
Per a completar aquesta visita hom pot visitar les afamades
Fonts del riu Glorieta on, al llarg del camí, es pot contemplar la sèrie triàsic prou completa. El camí surt de l’ermita del Remei i comença a l’antic
molí paperer de Mas de Forès on ara hi ha una àrea de lleure. Aquest mas
s’asseu sobre els materials antics del Paleozoic format per pissarres del
Carbonífer. Sobre el mas podem contemplar l’antic canal que portava aigua al
molí.
Aspecte de les pissarres paleozoiques
Es tracta de prendre la pista que es dirigeix al Mas d’en
Mario i passar pel costat de la tanca que clou la propietat. Per aquesta pista
anirem a creuar el riu Glorieta allà on ja afloren les sorrenques vermelles de
la fàcies Buntsandstein.
Creuant el riu Glorieta
Aspecte de les sorrenques de la fàcies Buntsandstein
Un cop a l’altra banda, el camí comença a pujar fort i, poc
després, ja trobem les ruïnes de la que fou una antiga central hidroelèctrica.
Sota aquesta central està la bassa coneguda com el Niu de l’Àliga, un gorg on
la gent aprofita per a fer un bon bany.
El niu de l'Àliga
Seguim pujant per un camí molt costerut però sense cap
dificultat fins atènyer una zona on es poden observar gran quantitat de
capellons de travertins formats per antigues fonts que ja no funcionen. També
podem veure, a mà esquerra, la bassa que alimentava la central. Ens trobem ja
dins els materials de la fàcies Muschelkalk els quals formen una vistosa
cinglera on, per superar alguns passos delicats, s’han instal·lat uns
passamans.
Travertins
Per a accedir a l’indret de les fonts, cal baixar per un
sender estret que baixa fort fins al curs del riu on hi ha un magnífic gorg que
recull les aigües que neixen poc més amunt. Aquí també és un bon lloc per a fer
un bany.
Fonts del riu Glorieta
Per a continuar la ruta, cal remuntar de nou fins al camí
principal i seguir pujant a frec de les parets del cingle on trobem un mirador
amb un plafó just sobre les Fonts del Glorieta. A voltes aquest camí encara
conserva rastres de l’antic empedrat. Aquestes són les roques que proporcionen
la fauna fòssil que hem vist al museu.
Al capdamunt del cingle podem anar a l’esquerra fins al
proper Mas de Musté, just sota la Serra dels Motllats, on es poden veure un pou
de gel i una pedrera. Des d’aquí ja tenim vistes de l’enlairat poble de
Mont-ral.
Retornem a la cruïlla i seguim pujant en direcció a Mont-ral
on, just sota del poble podem observar
les argiles i guixos de la fàcies Keuper una mica rebregats.
Finalment arribem a Mont-ral, construït ja sobre els contraforts de la Serra dels Motllats, formades per les dolomies del Juràssic, on hi
destaca la seva església d’origen romànic, i des d’on s’albira una bona vista
de les valls del Glorieta i del riu Brugent, i aquí acabem aquest itinerari.
De tornada per la carretera que enllaça Alcover amb Farena,
anem a fer un cop a les pedreres d’on s’extreuen les lloses anomenades “Pedra
d’Alcover”, molt utilitzades en construcció de murs i paviments.
Passat el poble de Farena, baixem fins a La Riba on podem
contemplar els “Esculls de la Riba”, unes bioconstruccions en forma de dom,
entre les quals es van dipositar les dolomies taulejades que proporcionen la
fauna d’Alcover-Mont-ral.
Així completem una sèrie de visites a una zona molt
interessant pel seu contingut geològic i històric.
NOTA: ressenya confeccionada a base de sortides realitzades
els dies 29 de juny, i 6 i10 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada