Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 19 de setembre de 2014

Amics del Museu: VISITA AL MUSEU D'ALCOVER I A LES FONTS DEL RIU GLORIETA

El passat mes de juliol vam aprofitar uns dies de les vacances d’estiu per a fer una visita al Museu d’Alcover i les Fonts del riu Glorieta, indrets que teníem pendent des de feia molt de temps. Aquest museu està situat a Ca Batistó, a tocar del Portal de la Saura, una casa noble amb més de tres segles d’història i on s’han restaurat algunes dependències en les quals s’hi exposen els darrers avenços tecnològics de finals del segle XIX i principis del segle XX, com són la fotografia, el fonògraf, la màquina de cosir, la caldera d’aigua calenta, la cuina econòmica… tot pensat per al millor confort de les famílies benestants d’aquella època.




Aquest museu també acull part de l’obra d’Anton Català, destacat muralista nascut a Alcover el 1911; però és al darrer pis d’aquest edifici històric on es troba el que hem vingut a veure: l’exposició permanent Les muntanyes de Prades ara fa 240 milions d’anys. Els fòssils d’Alcover-Mont-ral, la qual es desplega al voltant d’una sala diàfana que, a primera vista, pot semblar petita però on s’ofereix un gran volum d’informació  molt ben resumida i perfectament ordenada, estructurada a base de plafons i vitrines. Els plafons generals estan escrits en tres idiomes (català, castellà i anglès) i els plafons específics van acompanyats d’esquemes molt didàctics, no en va aquesta exposició està especialment dirigida al públic escolar.



La visita, però, s’inicia  amb el passi d’un audiovisual de presentació del museu i del material que s’hi exposa, així com també una recreació de l’entorn marí on es van dipositar els sediments que contenen les restes fòssils que podrem veure.

El recorregut per la sala comença amb un repàs sobre tectònica de plaques i sobre el procés de fossilització on les explicacions estan reforçades amb algunes vitrines amb exemplars fòssils en els que no s’especifica, però, la seva procedència ni la seva edat concreta. També hi ha un petit espai dedicat als “falsos fòssils”.





Seguidament es passa a l’apartat sobre l’evolució de la vida a la Terra amb exemplars fòssils procedents de Catalunya,  de la Península Ibèrica i, adhuc, de l’estranger però sense especificar-ne le seva edat. Les vitrines estan situades a poca alçada per tal que els més menuts no es perdin cap detall.



El darrer terç de la sala està totalment dedicat a l’estudi dels fòssils trobats a les pedreres situades entre Alcover i Mont-ral: la seva edat (Triàsic mitjà, Mesozoic), l’ambient on van viure aquells éssers i les especials condicions de fossilització que van permetre la seva excel·lent preservació. Aquí s’especifica que el Triàsic és un període molt especial dins la histàoria de la Terra ja que en ell es produeix la transició de les faunes paleozoiques a les faunes “modernes” d’anfibis i rèptils.


Es dóna el cas que la famosa “Pedra d’Alcover”, pertanyent a la fàcies Muschelkak superior i on es troben aquestes restes fòssils, és un clar exemple de dipòsit fossil-lagerstätten, el qual es caracteritza per la ràpida sedimentació de materials molt fins, en un fons marí d’aigües molt tranquil·les i  en unes condicions anòxiques, això és sense oxígen, que eviten la putrefacció de les restes orgàniques, per això s’han pogut preservar la carn i la pell de molts éssers, i fins i tot s’han conservat  empremptes de meduses formades en un 90% d’aigua.


En aquesta part de la sala també podem contemplat l’original (motlle i contramotlle) del crossopterigi  Perleidus giganteus, del qual al Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB) en conservem una còpia en resina confeccionada pel Sr. Moraleja; i a l’inrevés, còpies de Paleocyphonautes viai i de merostomes on s’especifica que els originals es troben al MGSB.



A les virtines, a més de mostrar exemplars realment excepcionals, hi ha a disposició dels visitants unes cartolines amb imatges dels fòssils i dels seus representants actuals més propers (si és que en tenen).



Per una porta lateral, sortim a fer el xafarder per la qual cosa descobrim una sala-taller on els alumnes experimenten sobre l’aspecte que haurien tingut aquells animals que han vist a l’exposició i també sobre l’aspecte de les roques de cadascuna de les roques que conformen la fàcies Muschelkalk.



Sortint del museu anem a visitar l’anomenada Església Vella o de la Sang, romànica del segle VII o principis del XIII, tota ella construïda amb carreus sorrencs pertanyents a la fàcies Buntsandstein, de la qual només resten dempeus alguns murs degut a l’esfondrament del sostre que es va produir l’any 1937 arran de l’enderrocament d’un edifici annex. Malgrat tot encara es poden veure capitells amb figures i  motius vegetals i geomètrics de gran qualitat.



Per a completar aquesta visita hom pot visitar les afamades Fonts del riu Glorieta on, al llarg del camí, es pot contemplar la sèrie triàsic prou completa. El camí surt de l’ermita del Remei i comença a l’antic molí paperer de Mas de Forès on ara hi ha una àrea de lleure. Aquest mas s’asseu sobre els materials antics del Paleozoic format per pissarres del Carbonífer. Sobre el mas podem contemplar l’antic canal que portava aigua al molí.



Aspecte de les pissarres paleozoiques

Es tracta de prendre la pista que es dirigeix al Mas d’en Mario i passar pel costat de la tanca que clou la propietat. Per aquesta pista anirem a creuar el riu Glorieta allà on ja afloren les sorrenques vermelles de la fàcies Buntsandstein.

Creuant el riu Glorieta

Aspecte de les sorrenques de la fàcies Buntsandstein

Un cop a l’altra banda, el camí comença a pujar fort i, poc després, ja trobem les ruïnes de la que fou una antiga central hidroelèctrica. Sota aquesta central està la bassa coneguda com el Niu de l’Àliga, un gorg on la gent aprofita per a fer un bon bany.


El niu de l'Àliga

Seguim pujant per un camí molt costerut però sense cap dificultat fins atènyer una zona on es poden observar gran quantitat de capellons de travertins formats per antigues fonts que ja no funcionen. També podem veure, a mà esquerra, la bassa que alimentava la central. Ens trobem ja dins els materials de la fàcies Muschelkalk els quals formen una vistosa cinglera on, per superar alguns passos delicats, s’han instal·lat uns passamans.


Travertins


Per a accedir a l’indret de les fonts, cal baixar per un sender estret que baixa fort fins al curs del riu on hi ha un magnífic gorg que recull les aigües que neixen poc més amunt. Aquí també és un bon lloc per a fer un bany.

Fonts del riu Glorieta

Per a continuar la ruta, cal remuntar de nou fins al camí principal i seguir pujant a frec de les parets del cingle on trobem un mirador amb un plafó just sobre les Fonts del Glorieta. A voltes aquest camí encara conserva rastres de l’antic empedrat. Aquestes són les roques que proporcionen la fauna fòssil que hem vist al museu.



Al capdamunt del cingle podem anar a l’esquerra fins al proper Mas de Musté, just sota la Serra dels Motllats, on es poden veure un pou de gel i una pedrera. Des d’aquí ja tenim vistes de l’enlairat poble de Mont-ral.



Retornem a la cruïlla i seguim pujant en direcció a Mont-ral on,  just sota del poble podem observar les argiles i guixos de la fàcies Keuper una mica rebregats.


Finalment arribem a Mont-ral, construït ja sobre les estribacions de la Serra dels Motllats, formades per les dolomies del Juràssic, on hi destaca la seva església d’origen romànic, i des d’on s’albira una bona vista de les valls del Glorieta i del riu Brugent, i aquí acabem aquest itinerari.


De tornada per la carretera que enllaça Alcover amb Farena, anem a fer un cop a les pedreres d’on s’extreuen les lloses anomenades “Pedra d’Alcover”, molt utilitzades en construcció de murs i paviments.


Passat el poble de Farena, baixem fins a La Riba on podem contemplar els “Esculls de la Riba”, unes bioconstruccions en forma de dom, entre les quals es van dipositar les dolomies taulejades que proporcionen la fauna d’Alcover-Mont-ral. 


Així completem una sèrie de visites a una zona molt interessant pel seu contingut geològic i històric.

NOTA: ressenya confeccionada a base de sortides realitzades els dies 29 de juny, i 6 i10 de juliol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada