Molts dels nostres lectors segurament, en llegir el títol d’aquesta secció, deuen haver pensat que ja ens estem fent pesats. Per què parlar tant del canvi climàtic? Perdoneu, però m’he trobat amb un tema que encara no havia esmentat i m’ha semblat tan interessant que no he pogut ressistir la temptació de fer-vos-en cinc cèntims. La revista Nature Climate Change ha publicat un article que exposa com la temperatura de l’aigua del mar té una importància molt gran en el manteniment del sistema tan delicat del plàncton marí. I, com tothom sap, aquest sistema és un ingredient essencial per a l’equilibri ecològic del nostre planeta.
Banc de krill (extret de www.richard.seaman.com)
Per plàncton s’entén, ja ho sabeu, el conjunt de tots els organísmes que es troben en suspensió, i deixant-se portar pels corrents, tot formant comunitats en els mars i oceans. Són els vivents microscòpics els que en constitueixen la part més nombrosa, però també n’hi ha de ben visibles a simple vista. Els que pertanyen al regne vegetal constitueixen el fitoplàncton i són els que esdevenen la porta d’entrada de l’energia solar per a la vida de tot el sistema, gràcies a la funció clorofíl·lica que hi fan. Són les esquizofícies, les diatomees, les feofícies, els dinoflagel·lats… La resta està constituïda pel zooplàncton, del regne animal: protozous, larves de mol·luscs, celenterats… i, sobretot, petits crustacis de l’ordre dels eufausiacis que constitueixen el krill, que és el principal aliment de molts peixos i cetacis.
Thomas Mock (extret de www.ambrustlab.ocean.washington.edu)
Pel que acabem de dir ja es veu la importància que té el plàncton per a la vida marina: de què viurien els peixos que nosaltres mengem si no existís aquest conjunt d’organísmes? Però el més important és encara l’acció que realitza el fitoplàncton de cara a regular el diòxid de carboni de l’atmosfera de la Terra. Ho recorda Thomas Mock, autor principal de l’article mencionat on ens diu: “El fitoplàncton és responsable de la meitat del dioxid de carboni que s’elimina naturalment de l’atmosfera”. És tan gran aquesta quantitat que faria desaparèixer la vida sobre la Terra en poc temps si desaparegués del tot el plàncton. Seria la mort per a tots els qui respiren en pocs segles!
Ara bé, s’ha vist, segons aquest article de Mock, que l’escalfament global de l’oceà està alterant el conjunt planctònic, ja que modifica els cicles químics que fan en les capes superficials dels oceans i… és tanfràgil el plàncton! Ens hem de fer càrrec de la importància que té aconseguir frenar el canvi climàtic. Poc podem fer nosatres individualment, es clar, però posem-hi el nostre granet de sorra, bo i ajudant que s’eviti l’escalfament climàtic que tant ens perjudica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada