Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimarts, 22 d’abril de 2014

Mn. Francesc Nicolau: LA DESCOBERTA DE COM UN CÀNCER ORIGINA LA METÀSTASI

Suposo que molts deuen haver pensat més d’una vegada quin serà el dia que els metges sàpiguen com combatre el càncer (o càncers, perquè segons l’òrgan afectat la dolència cancerosa presenta característiques diverses). Sabem que fa molts anys que es fan investigacions al respecte . Doncs bé, el passat 28 de febrer va saltar la notícia a la premsa que un científic català havia trobat “el mecanisme que el càncer de mama o de pulmó posa en marxa per a fer metàstasi al cervell”. Ja sabeu que metàstasi vol dir la producció d’unes cèl·lules canceroses per part del tumor cancerós que se’n desprenen i van a altres parts del cos bo i originant-hi uns altres tumors (o sigui càncers) i a la llarga la mort, si s’ha estès molt o ha arribat a òrgans molt importants. Per això es diu que si hi ha metàstasi ja no s’hi pot fer res.

Joan Massagué i Solé (Barcelona 1953)

Quina importància té la troballa dita? És només un primer pas però molt esperançador. L’autor d’aquest descobriment és el científic català Joan Massagué, que dirigeix un equip d’investigació del centre mèdic Sloan Kettering de Nova York. Fa 10 anys que hi treballa estudiant els càncers els quals, ha vist, que de vegades arriben a produir metàstasis al cervell. Això vol dir, d’entrada, que cèl·lules canceroses viatgen a través dels vasos sanguinis i poden arribar fins molt enllà. Els investigadors han comprovat, però, que quan hi arriben l’organisme es defença amb un enzim anomenat plasmina que fa dues coses: evita que aquestes cèl·lules s’adhereixin a la paret dels vasos sanguinis i les ataca, a més, fent que acabin destruint-se. Però el que passa és que les cèl·lules que van arribant acaben sent fortes per combatre la plasmina i n’anul·len l’acció gràcies a una mena d’escut que fabriquen (i que ha rebut el nom de L1CAM), el qual les fa ressistents a la plasmina.

I aquí és on ha de continuar la investigació l’equip de Massagué: trobar el fàrmac que sigui capaç de destruir aquest escut. Confien a trobar-lo, es clar, però segurament, fins que es pugui aplicar, passaran anys. I quan s’hagi trobat, primer es faran proves amb ratolins. I no s’aplicarà a les persones fins que no s’hagin fet les comprovacions pertinents. Els resultats que es preveuen són prometedors, però cal dir que el mateix Massagué reconeix que el procés no té res de fàcil. S’hi ha d’investigar també com assegurar l’eficàcia i tenir en compte els possibles efectes secundaris.

Sigui com sigui, podem afirmar que la troballa és un gran avenç en al coneixement del càncer i ens n’hem d’alegrar. Si voleu saber-ne més podeu consultar la prestigiosa revista mèdica CELL, que explica amb més detall tot això en el seu número del 28 de febrer de 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada