Suposo que molts deuen haver
pensat més d’una vegada quin serà el dia que els metges sàpiguen com combatre
el càncer (o càncers, perquè segons l’òrgan afectat la dolència cancerosa presenta
característiques diverses). Sabem que fa molts anys que es fan investigacions
al respecte . Doncs bé, el passat 28 de febrer va saltar la notícia a la premsa
que un científic català havia trobat “el mecanisme que el càncer de mama o de
pulmó posa en marxa per a fer metàstasi al cervell”. Ja sabeu que metàstasi vol dir la producció d’unes
cèl·lules canceroses per part del tumor cancerós que se’n desprenen i van a
altres parts del cos bo i originant-hi uns altres tumors (o sigui càncers) i a
la llarga la mort, si s’ha estès molt o ha arribat a òrgans molt importants.
Per això es diu que si hi ha metàstasi ja no s’hi pot fer res.
Joan Massagué i Solé (Barcelona 1953)
Quina importància té la
troballa dita? És només un primer pas però molt esperançador. L’autor d’aquest
descobriment és el científic català Joan Massagué, que dirigeix un equip
d’investigació del centre mèdic Sloan
Kettering de Nova York. Fa 10 anys que hi treballa estudiant els càncers
els quals, ha vist, que de vegades arriben a produir metàstasis al cervell.
Això vol dir, d’entrada, que cèl·lules canceroses viatgen a través dels vasos
sanguinis i poden arribar fins molt enllà. Els investigadors han comprovat,
però, que quan hi arriben l’organisme es defença amb un enzim anomenat plasmina que fa dues coses: evita que aquestes
cèl·lules s’adhereixin a la paret dels vasos sanguinis i les ataca, a més, fent
que acabin destruint-se. Però el que passa és que les cèl·lules que van
arribant acaben sent fortes per combatre la plasmina i n’anul·len l’acció
gràcies a una mena d’escut que fabriquen (i que ha rebut el nom de L1CAM), el
qual les fa ressistents a la plasmina.
I aquí és on ha de continuar
la investigació l’equip de Massagué: trobar el fàrmac que sigui capaç de
destruir aquest escut. Confien a trobar-lo, es clar, però segurament, fins que
es pugui aplicar, passaran anys. I quan s’hagi trobat, primer es faran proves
amb ratolins. I no s’aplicarà a les persones fins que no s’hagin fet les
comprovacions pertinents. Els resultats que es preveuen són prometedors, però
cal dir que el mateix Massagué reconeix que el procés no té res de fàcil. S’hi
ha d’investigar també com assegurar l’eficàcia i tenir en compte els possibles
efectes secundaris.
Sigui com sigui, podem
afirmar que la troballa és un gran avenç en al coneixement del càncer i ens
n’hem d’alegrar. Si voleu saber-ne més podeu consultar la prestigiosa revista
mèdica CELL, que explica amb més
detall tot això en el seu número del 28 de febrer de 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada