Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 11 d’abril de 2014

Isabel Benet: EL SALÍ DE CAMBRILS

 Al nord de la comarca del Solsonès, prop del límit amb l’Alt urgell, i a la capçalera del riu Fred, s’ubica l’enlairat poble de Cambrils (terme municipal d’Odèn), on es troben les restes d’unes salines continentals en procés de recuperació anomenades elSalí. Per a arribar-hi cal prendre la carretera L-401 de Solsona a Coll de Nargó i desviar-se a mà esquerra, prop del quilòmetre 20 d’aquesta carretera.



Dins el marc geològic, aquest sector està situat a la frontera entre dues zones estructurals ben diferenciades: la Unitat Sud-pirinenca Central (a ponent) i la Unitat del Port del Comte (a llevant) separades per la falla de Coll de Boix-Coll d’Ares, de direcció NE-SW i moviment lateral sinistre, la qual forma part de l’anomenat accident del Segre (res greu, però).



En aquesta zona de contacte tan complexa és on es troben empresonats els materials del Triàsic superior corresponents a la fàcies Keuper que contenen les evaporites (guixos i sals) les quals, en disoldre’s, donen lloc a les fonts salades. Aquests materials se’ls veu aflorar al marge de la carretera just sobre del poble de Llinars, a tocar del coll de Boix.


No hi ha documents que demostrin que aquestes fonts salades hagin estat explotades abans del segle XVII, però la configuració de les instal·lacions fan pensar que l’aprofitament d’aquest recurs podria remuntar-se a l’edat mitjana, ja que sobre les salines encara es conserven les restes del castell de Cambrils i de l’ermita romànica de la Mare de Déu del Remei; a més, en l’estructura de les salines hi ha evidències de diferents períodes d’activitat, el darrer dels quals es va iniciar al segle XIX i va finalitzar l’any 1963.

Restes del castell de Cambrils

Ermita de la Mare de Déu del Remei

Degut al fet que, en aquest punt, les font salades brollen al capdamunt d’un congost excavat pel riu Fred, el conjunt d’infraestructures estan distribuïdes al llarg d’aquest estret segons diversos nivells. Aquest estret està excavat a les calcàries del Cretaci superior com ho demostren els fòssils de l’ostrèid Exogyra pirenaica que es poden observar al llarg del recorregut per la gorja.

L'ostrèid Exogyra pirenaica

Es dóna el cas que en aquest lloc tant s’aprofitaven les aigües salades com les aigües dolces captades del riu Fred, les quals s’util·litzaven per a moure diferents molins (de farina, de pinso, de sal i un molí pelador), gràcies a un enginyós sistema de basses i canals. Així d’aquesta manera, en aquest racó es concentrava tota la indústria de la zona.


Com ja s’ha dit, aquestes salines es troben a l’actualitat en procés de recuperació per al seu ús turístic i didàctic i ja s’han restaurat el molí de pinso i el molí pelador, així com també la teuleria on es feien les lloses amb les que es cobrien les eres. També s’acaba de restaurar el gran edifici on es trobava el molí fariner, just sota l’única font salada que encara brolla avui dia, la qual no té un gran cabal però sí una elevada densitat (més de 300 g/l). Es recomana no fer-hi un glop, però sí sucar-hi un dit per tastar aquesta aigua tan hipersalina. Aquesta elevada salinitat dóna nom a la Ribera Salada, riu que neix de la unió del riu Fred amb la Riera de Canalda a l’indret d’Aigüesjuntes.

El molí de pinso restaurat recentment

La Font Salada de Cambrils

La Ribera Salada a l'indret anomenat "la platja de Solsona"
 (sota el Pont del Clop)

L’aigua salada era conduïda des de les fonts cap a les eres a través d’uns conductes de fusta, per a evitar-ne la corrosió, on es deixava evaporar per tal d’obtenir l’anomenada “flor de sal” (cristalls de sal gemma), la qual es recollia manualment, cosa que suposava un esforç considerable degut al fet que la sal provoca corrosió no tan sols als materials, que s’havien de substituir regularment, sinó també a la pell dels treballadors.

Conduccions de fusta de pi

Vista de les eres superiors

Vagoneta pel transport de la sal

Les eres més antigues són les situades a la part alta del congost. Cap a l’any 1910, però, es va fer una ampliació del salí amb la construcció de les eres esglaonades situades a la sortida del congost, i que van passar a anomenar-se les Cabanetes, on també es van construir la teuleria, un molí de sal i un magatzem.

Producció de sal a les eres inferiors (o de Les Cabanetes)

Vista de Les Cabanetes des del castell de Cambrils

Tanmateix la producció de sal es va deturar l’any 1963 degut, sobretot, a la manca de comunicacions amb els principals mercats i a la irregularitat d’aquesta producció, massa lligada als capricis de la meteorologia. La resta d’instal·lacions (els molins de farina, de pinso i pelador) es van anar abandonant progressivament, fins que l’any 1967 l’activitat quedà totalment aturada.

Pels voltants de les salines hi ha altres indrets interessants com són els castells de Cambrils i d’Odèn, l’ermita i font de Sant Quintí, el salt d’aigua de Can Sala, l’ermita de Santa Pelaia i la contigua mina de carbó “Juanita”, el cim del Cogulló de Turp, la vall d’Alinyà i el poble de Coll de Nargó on es pot visitar el museu Límit K-T, on s’hi exposen les restes dels dinosaures finicretacis trobats en aquesta regió.

Vistes al sud des del cim del Cogulló de Turp
Finalment esperem i desitgem que molt aviat es puguin visitar, com cal, aquestes instal·lacions, a les que no hi faltarem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada