A
mitjans de juliol i aprofitant que no feia una excessiva calor, tònica que va
continuar fins pràcticament tot l’estiu passat, amb algunes setmanes de
sequera, en quasi tot el Pirineu català, un grup de
col·laboradors habituals del Museu i d’altres amics, vàrem fer una visita de
tot un dia a una de les explotacions mineres del Costabona.
Vista de l'explotació minera de la Roca del Turó
Sortint
des de Barcelona i d’altres
localitats de l’àrea metropolitana, férem camí cap a Ripoll, passant per Granollers
i Vic primerament, per arribar-nos a la “capital” de la capçalera
del riu Ter, Camprodon. Des d’aquesta bonica
població, uns seguirem fins a Setcases i d’altres, continuà cap a
l’antiga frontera francesa del Coll
d’Ares per Molló. Un cop arribats a aquesta última població, en la qual
val molt la pena aturar-se a visitar, almenys per l’exterior, la majestuosa església romànica de Santa Cecília , exemple característic de l’arquitectura romànica
d’aquest sector del Pirineu català.
Des de Molló
trencant per Espinabell començàrem d’anar
pujant per la pista que duu fins a la Collada
Fonda, a cavall entre els termes de Molló i de Setcases, a una alçada de
quasi 2.000 metres .
En aquest indret tant elevat i força accessible, val la pena poder contemplar
en tota la seva immensitat no només el cim del Costabona, sinó més enllà. Pel cantó de Molló s’albiren les
serralades de l’Alta Garrotxa amb el Pirineu gironí. En canvi, pel sector de
ponent, el corresponent al terme de Setcases, la panoràmica no es tant
extensa, però també es poden apreciar clarament, els principals cims que
envolten la capçalera del riu Ter (Grau de Fajol, Pic de Bastiments,) i les
serralades més pròximes (Fembra Morta,
Puig de les Agudes).
Un cop ens
trobàrem tots els participants i ens equipàrem bé per a la marxa cap a l’antiga
mina, el camí a partir d’aquí ja fou tot a peu. Resseguint la topografia de la
vessant SE del Costabona, entre la Costa dels Carlins en primer lloc, i
després un cop travessats diversos torrents on hi neix el riu Ritort,
i on s’hi barreja amb les fredes aigües del Ter en la
històrica vil·la de Camprodon, arribàrem a la Costa
Llisa. En aquest punt, ja en la vessant oposada del inici del recorregut,
prosseguírem el camí o sender marcat pels abundants ramats de cavalls i
vedelles ripolleses, fins a l’alçada amb la Roca
del Turó, on uns quants de nosaltres aprofitàrem per fer-hi unes
fotografies de l’àmplia panoràmica que hi ha en aquest indret.
Uns pocs
metres més enllà, seguint el camí marcat i travessant una reduïda massa
boscosa, arribàrem finalment a l’explotació minera, coneguda amb el nom de
“Mina de la Roca del Turó” (MATA, 2010). A la mina és molt fàcil d’accedir-hi,
per la gran escombrera que hi varen deixar els seus explotadors i la presència
de blocs de roca ferruginosa, més abundant que la d’altres components minerals.
Restes d'una de les galeries d'accés a la mina, construïda
amb lloses de pissarra del mateix lloc on s'hi troba l'explotació minera.
Vista de les escombreres, on hi predomina el mineral
ferruginós.
Geologia
i Mineralogia:
Geològicament,
aquesta explotació minera correspon a la Unitat del Canigó, delimitada al S i al SE per l’encavalcament de Ribes-Camprodon
, situant-se aquest en materials del sòcol hercinià (MUÑOZ et al., 1983),
excepte al Coll de la Boixeda en aquest
materials pertanyen al Garumnià (MENGEL, 1913), i son els dels que
determinen clarament l’edat d’aquest accident tectònic, durant l’orogènia alpina.
Gran esquerda de la vessant SE del Costabona, on
s'hi formar el dipòsit mineral de tipus skarn, que caracteritza aquesta sector
del Pirineu Oriental
Menes minerals detectades a la mina “Roca del Turó” (BARECHE,
2005; MATA, 2011;):
Indicis:
Mena d’As: Arsenopirita
Mena de Cu: Calcopirita;
Atzurita; Malaquita; Coure gris
Abundants:
Mena de Fe: Pirita
(sulfur de Fe); Siderita (carbonat de
Ferro); Goethita; Hematites
Mena de Zn: Esfalerita; Smithsonita
Mena de Bi: Bismutita
Mena de Mn: Pirolusita
dendrítica,
Mena de Amiant: Tremolita
Mena de W: Scheelita
(cristalls bipiramidals)
Mena de Mg: Antigorita
(serpentina lamel·lar); Crisòtil
(serpentina fibrosa)
Mena de Mg, Fe: Pennina
(varietat de Clinoclor)
Molt abundant:
Mena de Mo: Molibdenita;
Powel·lita (també a la mina de “Fra Joan”, de Setcases)
Un dels minerals més buscats en aquest indret, és el
granat, pertanyent al grup mineralògic dels silicats. A causa de la seva
abundància i bellesa dels cristalls en que se’l pot trobar, és tant coneguda
aquesta zona minera entre els aficionats a la mineralogia. Així mateix, s’hi
troben d’altres tipus de granats, com són l’Andradita
i la Grossulària, Tampoc hem
d’oblidar-nos del Quars, que és també
força freqüent. Dins del mateix grup
mineralògic del Silicats, però pertanyent al subgrup dels Sorosilicats, hi ha la
Clinozoïsita, l’Epidota i la Vesuvianita. Aquesta última espècie
mineral, acompanya normalment a la Molibdenita.
Pel que fa al mineral més freqüent de trobar, però no tan
atractiu en quant a la mineralització en què es presenta en aquest dipòsit
mineral, és la Molibdenita. És el
mineral principal i base per a l’elaboració en alts forns per extreure el
molibdè, base de la indústria metal·lúrgica dels aliatges especials, o també
coneguts per a ésser destinats a la indústria bèl·lica i civil, pel seu alt
grau de duresa, sobretot en els forts impactes i escassa corrosió.
Una altre espècie mineral en importància econòmica i
geològica, és la Scheelita. Aquest
mineral és la mena de Wolframi principal i la més abundant del sector SE del
pic de Costabona, i on durant un curt
període de temps, s’intentarà la seva explotació, sobretot dins el territori francès.
En els dipòsits minerals del nostre territori, la presència del Wolframi és molt inferior a la que
serviria per una explotació rendible, tot i que, geològicament la tipologia del
dipòsit mineral és pràcticament el mateix que el que afecta al terme de Prats
de Molló (Vallespir).
Vista de les explotacions mineres del sector SE del
Costabona (terme de Prats de Molló, Vallespir).
Cronologia del interès miner al voltant del Costabona:
Primers registres miners (1889-1914)
Tot i això que inicialment, en el territori més proper al
pic del Costabona, corresponent a
l’actual comarca del Ripollès i més concretament als termes de Molló
i el de Setcases, s’hi registraren diverses concessions mineres.
La més primerenca és produeix l’any 1889 amb el nom de
“Providencia” al terme de Molló, en els terrenys dels quals afectaven
a l’actual mineta situada a la Roca del
Turó. S’hi volia trobar-hi pirita arsenical o arsènic, que ve a ser el
mateix. Hem de dir que l’arsènic al Ripollès ha tingut molta importància en
l’activitat minera, sobretot al veí terme de Setcases i al de Queralbs.
No tornem a trobar un altre canvi de nom de la concessió
fins el canvi de segle i mil·leni, el 1900 quan la mateixa explotació o si més
no ben a prop, s’anomena “Abundante”. Aquest cop per a trobar-hi mineral de Zinc.
Dos anys després va passar a denominar-se la concessió
“Juanito”, del mateix tipus de mineral. Per tercer cop, és canvia el nom, la
mina “Manuel”, aquesta vegada per a ferro i fins que, definitivament, el 1907
és produeix l´últim canvi, amb el nom d’ “Aurora” (BARECHE, 2005) dins
el primer període miner sobre la recerca de menes aprofitables per a la
indústria metal·lúrgica.
Restes de la fortificació de la volta de la galeria
d'accés d'aquesta mina. S'han deixat expressament en aquest en l'entrada a la
mina, per evitar l'accés a persones
curioses, evitant així el perill d'accident.
Instal·lacions de la via de transport per a les
vagonetes procedents de les explotacions subterrànies situades al segon nivell
de la vessant SE del cim del Costabona.
La segona explotació minera d’importància situada a la
vessant SE del cim del Costabona, i a
tocar de la mina de la Roca del Turó,
és la situada al costat del actual refugi d’alta muntanya de “Fra Joan” i de la
font natural del mateix nom. El 1914 en aquest terrenys s’havia registrar la
concessió “San Miguel” per a la recerca de ferro.
Segon període d’activitat minera i d’investigació
(1954-1958)
És a partir de mitjans anys 50 del segle passat, més concretament
del 1954 al 1957, quant en trobar-s’hi scheelita o mena de Wolframi en la part
francesa del Costabona (vessant SE),
per part dels treballs de prospecció efectuades pel
Bureau de Recherques Géologiques et Minières
(B.R.G.M.) s’arribà a determinar
unes reserves probables en mena de W de 5.000 tones, amb una llei del 35% (B.R.G.M; 1982).
Aquesta important troballa, produí un gir en la recerca
del nou dipòsit mineral trobat a escassa distància de les mines, situades al
territori espanyol, com són els de la Roca
del Turó i la de Fra Joan. En
només un any de diferència, del 1954 al 1955, és denuncien un total de sis
noves concessions mineres, motivat per l’activitat minera al cantó francés del pic del Costabona, on continua el
dipòsit mineral que hi ha a la part corresponent al Ripollès.
El 1954, la mina situada a “Fra Joan”, al veí terme de Setcases,
s’hi registren dues noves concessions, “La Fronteriza” i la
“Ascensión”, totes dues per a la recerca
de W, tenint com a propietari l’empresa amb domicili a Madrid, la UNIÓN
ESPAÑOLA DE MINAS METÁLICAS, S.A. Tres
anys més tard, la mateixa empresa registradora en aquest sector al voltant del
puig del Costabona, registra una
tercera concessió, la “Pítágoras”.
En quant a la mina
situada a la “Roca del Turó” els nous registres miners s’inicien a partir del
any 1955, amb els noms de “Romera”,“Fuente Moral” i “San Narciso” registrades
per un particular; i la “Santiago” de la mateixa empresa que els dos registres
miners de l’explotació minera situada a “Fra Joan”. També en el mateix any
1958, s’hi registra una nova concessió, la “Arquímedes”.
Totes aquestes noves concessions, foren creades per a la
recerca d’una mena mineral, el W i el Mo, quan la política tancada del règim
franquista imperant en aquella època, motivà un especial interès per aquest nou
tipus de recurs geològic. Són entre altres minerals, els anomenats “minerales de interés militar”. I com és
de suposar, totes les mines denunciades en qualsevol racó de la geografia
espanyola, eren controlades directament pels militars, o el que és el mateix,
pel propi règim franquista. Per aquesta raó, l’estat espanyol hi creà una
reserva provisional d’àmbit estatal, per “protegir” aquest zona de la geografia
nacional.
Finalment, els mateixos geòlegs i enginyers de mines del Institut Geològic i Miner d’Espanya,
determinaren que las posibilidades
mineras en terrenos enclavados en los términos municipales de Setcases y Molló,
de la Província de Gerona, hace constar la existencia de cantidades apreciables
de Molibdenita en algunas muestras procedentes de antiguas labores, actualmente
abandonadas y que radican en aquella zona (I.G.M.E., 1956).
Tot i que finalment,
l’estat espanyol aixecà la zona reservada d’aquest
regió pirinenca, a pocs metres de distància,
a la vessant S i SE del pic del Costabona, ja a França l’aprofitament
del preuat W sí que tingué una major importància i motivà
durant un breu període de temps, treballs d’investigació i fins i tot encara
avui trobem abundants restes d’aquella intensa activitat minera.
Restes de vivendes per als miners al peu d'una escombrera
de ganga de les explotacions mineres situades al segon nivell de la vessant SE
del cim del Costabona.
Un cop més, la geologia va
donar un revés en tant sols pocs metres de diferència, pel simple motiu de la
constitució geològica del propi terreny. En la part francesa, també hi ha
skarns que han produït la formació abundant de menes minerals, però en aquest
cas, els de W són els majoritaris. I per què? Perquè en aquest sector del pic
del Costabona, el contacte amb els
granits del Costabona es troben
amb les dolomies de la Formació
de Canavelles de la mateixa edat
geològica que les pissarres que trobem a la mina de la Roca del Turó.
Aflorament dels granits del Costabona, en la
vessant SE
Calcàries paleozoiques plegades en una zona de
contacte.
Contacte entre els granits del Costabona, els mabres, cornianes,
calcàries i esquists amb la part mineralitzada marronosa, on s'hi troben els
granats
Esquema geològic de la mina "del Turó" (Molló,
Ripollès)
Bibliografia:
BUREAU DE RECHERQUES GEOLOGIQUES ET MINIERES (1982):
Atlas des ressources du sous-sol,
Sérvice géologique régional LANGUEDOC-ROUSILLON, vàries
pps., Montpellier
DE LA CONCHA, S; COMA, J.E (1956): Zona reservada de
molibdenita de los términos municipales de Setcasas y Molló (Gerona), Notas y
Comunicaciones del Instituto Geológico y Minero de España, número 44,
vàries pàgs., Madrid
DE GUY, M. (1988): Contributions a l’etude des skarns de
Costabonne (Pyrenees Orientales, France) et a la theorie de la zonation
metasomathique; These de Doctorat d’Etat ès Sciencies Naturelles, Université
Pierre et Marie Curie, Ecole Nationale Superieure des Mines de
Saint-Etienne, pp. 36, París.
GUITARD, G; LAFFITTE, P (1960): Les calcaires
métamorphiques et les skarns du Pic de Costabonne (Pyrénées-Orientales);
Sciences de la Terre, Tome VI (1958), nº 1-2, pp 94, Nancy
INSTITUTO
GEOMINERO DE ESPAÑA (1994): Mapa Geologico de España. Escala 1:50.000
Segunda Serie – Primera edición, MOLLÓ; Nº 218; pp. 24; Madrid.
MATA, J. Mª (2011): Recerca mineralògica, minera i
geològica per la comarca del Ripollès: Des de Molló a Rocabruna, a Costabona i
a Setcases, Xaragall, Revista de Ciències de la Catalunya Central, Sèrie B, ,
nº 412.
MENGEL, O. (1913):
Sur le termination orientale du synclinal de Mérens-Vilafranca et le Glaciare
de Prades (Pyrénées orientales), C.R. Acad. Sc. París, 157, 20, pp. 955-957,
París.
MUÑOZ, J. A; SÀBAT, F; SANTANACH, P (1983): Cisaillements
alpins et hercyniens dans le versant méridional de la zone axiale des Pyrénées
entre le Freser et le Ter (Pyrénées catalanes), C. R. Acad. Sc. París, 296,
série II, pps. 1453-1456, París.
Fotografies: Sergi Falguera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada