Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimarts, 1 d’abril de 2014

Sergi Falguera: VISITA A LA MINA DE LA ROCA DEL TURÓN - Espinabell, terme de Motlló, Ripollès

A mitjans de juliol i aprofitant que no feia una excessiva calor, tònica que va continuar fins pràcticament tot l’estiu passat, amb algunes setmanes de sequera,  en quasi tot el Pirineu català, un grup de col·laboradors habituals del Museu i d’altres amics, vàrem fer una visita de tot un dia a una de les explotacions mineres del Costabona.


Vista de l'explotació minera de la Roca del Turó

Sortint des de Barcelona i d’altres localitats de l’àrea metropolitana, férem camí cap a Ripoll, passant per Granollers i Vic primerament, per arribar-nos a la “capital” de la capçalera del riu Ter, Camprodon. Des d’aquesta bonica població, uns seguirem fins a Setcases i d’altres, continuà cap a l’antiga frontera francesa del Coll d’Ares per Molló. Un cop arribats a aquesta última població, en la qual val molt la pena aturar-se a visitar, almenys per l’exterior, la majestuosa  església romànica de Santa Cecília , exemple característic de l’arquitectura romànica d’aquest sector del Pirineu català.

Des de Molló trencant per Espinabell començàrem d’anar pujant per la pista que duu fins a la Collada Fonda, a cavall entre els termes de Molló i de Setcases, a una alçada de quasi 2.000 metres. En aquest indret tant elevat i força accessible, val la pena poder contemplar en tota la seva immensitat no només el cim del Costabona, sinó més enllà. Pel cantó de Molló s’albiren les serralades de l’Alta Garrotxa amb el Pirineu gironí. En canvi, pel sector de ponent, el corresponent al terme de Setcases, la panoràmica no es tant extensa, però també es poden apreciar clarament, els principals cims que envolten la capçalera del riu Ter (Grau de Fajol, Pic de Bastiments,) i les serralades més pròximes (Fembra Morta, Puig de les Agudes).

Un cop ens trobàrem tots els participants i ens equipàrem bé per a la marxa cap a l’antiga mina, el camí a partir d’aquí ja fou tot a peu. Resseguint la topografia de la vessant SE del Costabona, entre la Costa dels Carlins en primer lloc, i després un cop travessats diversos torrents on hi neix el riu Ritort, i on s’hi barreja amb les fredes aigües del Ter en la històrica vil·la de Camprodon, arribàrem a la Costa Llisa. En aquest punt, ja en la vessant oposada del inici del recorregut, prosseguírem el camí o sender marcat pels abundants ramats de cavalls i vedelles ripolleses, fins a l’alçada amb la Roca del Turó, on uns quants de nosaltres aprofitàrem per fer-hi unes fotografies de l’àmplia panoràmica que hi ha en aquest indret.

Uns pocs metres més enllà, seguint el camí marcat i travessant una reduïda massa boscosa, arribàrem finalment a l’explotació minera, coneguda amb el nom de “Mina de la Roca del Turó” (MATA, 2010). A la mina és molt fàcil d’accedir-hi, per la gran escombrera que hi varen deixar els seus explotadors i la presència de blocs de roca ferruginosa, més abundant que la d’altres components minerals.


Restes d'una de les galeries d'accés a la mina, construïda amb lloses de pissarra del mateix lloc on s'hi troba l'explotació minera.

Vista de les escombreres, on hi predomina el mineral ferruginós.

Geologia i Mineralogia:
Geològicament, aquesta explotació minera correspon a la Unitat del Canigó, delimitada al S i al SE per l’encavalcament de Ribes-Camprodon , situant-se aquest en materials del sòcol hercinià (MUÑOZ et al., 1983), excepte al Coll de la Boixeda en aquest materials pertanyen al Garumnià (MENGEL, 1913), i son els dels que determinen clarament l’edat d’aquest accident tectònic, durant l’orogènia alpina.

En el lloc on en l’actualitat trobem les restes de l’activitat minera, inicialment per a la explotació del ferro i més recentment per al molibdè, la roca predominant és la pissarra paleozoica, datada en el Cambro-Ordovicià. És en el contacte amb les granodiorites on s’hi ha desenvolupat un skarn, és aquell tipus de roques que es formen en el contacte entre intrusions magmàtiques (generalment granodiorites o granits) i roques metamòrfiques o sedimentàries de caràcter  carbonatat, com a conseqüència de la reacció dels fluids procedents de la intrusió amb la roca encaixant. És per aquest motiu, tant en aquesta antiga explotació minera, com en la resta d’explotacions situades al voltant del pic del Costabona i sectors propers, on és molt fàcil trobar-hi un gran nombre d’espècies minerals, unes més abundants que d’altres. Només en la mina de la Roca del Turó, s’hi ha arribat a detectar-hi fins a un total d’onze menes diferents, amb les seves corresponents espècies minerals primàries i secundàries.


Gran esquerda de la vessant SE del Costabona, on s'hi formar el dipòsit mineral de tipus skarn, que caracteritza aquesta sector del Pirineu Oriental

Menes minerals detectades a la mina “Roca del Turó” (BARECHE, 2005; MATA, 2011;):
Indicis:
Mena d’As: Arsenopirita
Mena de Cu: Calcopirita; Atzurita; Malaquita; Coure gris

Abundants:
Mena de Fe: Pirita (sulfur de Fe); Siderita (carbonat de Ferro); Goethita; Hematites
Mena de Zn: Esfalerita; Smithsonita
Mena de Bi: Bismutita
Mena de Mn: Pirolusita dendrítica,
Mena de Amiant: Tremolita
Mena de W: Scheelita (cristalls bipiramidals)
Mena de Mg: Antigorita (serpentina lamel·lar); Crisòtil (serpentina fibrosa)
Mena de Mg, Fe: Pennina (varietat de Clinoclor)

Molt abundant:
Mena de Mo: Molibdenita; Powel·lita (també a la mina de “Fra Joan”, de Setcases)

Un dels minerals més buscats en aquest indret, és el granat, pertanyent al grup mineralògic dels silicats. A causa de la seva abundància i bellesa dels cristalls en que se’l pot trobar, és tant coneguda aquesta zona minera entre els aficionats a la mineralogia. Així mateix, s’hi troben d’altres tipus de granats, com són l’Andradita i la Grossulària, Tampoc hem d’oblidar-nos del Quars, que és també força freqüent.  Dins del mateix grup mineralògic del Silicats, però pertanyent al subgrup dels Sorosilicats, hi ha la Clinozoïsita, l’Epidota  i la Vesuvianita. Aquesta última espècie mineral, acompanya normalment a  la Molibdenita.

Pel que fa al mineral més freqüent de trobar, però no tan atractiu en quant a la mineralització en què es presenta en aquest dipòsit mineral, és la Molibdenita. És el mineral principal i base per a l’elaboració en alts forns per extreure el molibdè, base de la indústria metal·lúrgica dels aliatges especials, o també coneguts per a ésser destinats a la indústria bèl·lica i civil, pel seu alt grau de duresa, sobretot en els forts impactes i escassa corrosió.

Una altre espècie mineral en importància econòmica i geològica, és la Scheelita. Aquest mineral és la mena de Wolframi principal i la més abundant del sector SE del pic de Costabona, i on durant un curt període de temps, s’intentarà la seva explotació, sobretot dins el territori francès. En els dipòsits minerals del nostre territori, la presència del Wolframi és molt inferior a la que serviria per una explotació rendible, tot i que, geològicament la tipologia del dipòsit mineral és pràcticament el mateix que el que afecta al terme de Prats de Molló (Vallespir).

Vista de les explotacions mineres del sector SE del Costabona (terme de Prats de Molló, Vallespir). 

Cronologia del interès miner al voltant del Costabona:
Primers registres miners (1889-1914)
Tot i això que inicialment, en el territori més proper al pic del Costabona, corresponent a l’actual comarca del Ripollès i més concretament als termes de Molló i el de Setcases, s’hi registraren diverses concessions mineres.

La més primerenca és produeix l’any 1889 amb el nom de “Providencia” al terme de Molló, en els terrenys dels quals afectaven a l’actual mineta situada a la Roca del Turó. S’hi volia trobar-hi pirita arsenical o arsènic, que ve a ser el mateix. Hem de dir que l’arsènic al Ripollès ha tingut molta importància en l’activitat minera, sobretot al veí terme de Setcases i al de Queralbs.

No tornem a trobar un altre canvi de nom de la concessió fins el canvi de segle i mil·leni, el 1900 quan la mateixa explotació o si més no ben a prop, s’anomena “Abundante”. Aquest cop per a trobar-hi mineral de Zinc.
Dos anys després va passar a denominar-se la concessió “Juanito”, del mateix tipus de mineral. Per tercer cop, és canvia el nom, la mina “Manuel”, aquesta vegada per a ferro i fins que, definitivament, el 1907 és produeix l´últim canvi, amb el nom d’ “Aurora” (BARECHE, 2005) dins el primer període miner sobre la recerca de menes aprofitables per a la indústria metal·lúrgica.

Restes de la fortificació de la volta de la galeria d'accés d'aquesta mina. S'han deixat expressament en aquest en l'entrada a la mina,  per evitar l'accés a persones curioses, evitant així el perill d'accident.

Instal·lacions de la via de transport per a les vagonetes procedents de les explotacions subterrànies situades al segon nivell de la vessant SE del cim del Costabona. 

La segona explotació minera d’importància situada a la vessant SE del cim del Costabona, i a tocar de la mina de la Roca del Turó, és la situada al costat del actual refugi d’alta muntanya de “Fra Joan” i de la font natural del mateix nom. El 1914 en aquest terrenys s’havia registrar la concessió “San Miguel” per a la recerca de ferro.

Segon període d’activitat minera i d’investigació (1954-1958)
És a partir de mitjans anys 50 del segle passat, més concretament del 1954 al 1957, quant en trobar-s’hi scheelita o mena de Wolframi en la part francesa del Costabona (vessant SE), per part dels treballs de prospecció efectuades pel
 Bureau de Recherques Géologiques et Minières  (B.R.G.M.) s’arribà a determinar unes reserves probables en mena de W de 5.000 tones, amb una llei del 35%  (B.R.G.M; 1982).

Aquesta important troballa, produí un gir en la recerca del nou dipòsit mineral trobat a escassa distància de les mines, situades al territori espanyol, com són els de la Roca del Turó i la de Fra Joan. En només un any de diferència, del 1954 al 1955, és denuncien un total de sis noves concessions mineres, motivat per l’activitat minera al cantó francés del pic del Costabona, on continua el dipòsit mineral que hi ha a la part corresponent al Ripollès. 

El 1954, la mina situada a “Fra Joan”, al veí terme de Setcases, s’hi  registren  dues noves concessions, “La Fronteriza” i la “Ascensión”, totes dues  per a la recerca de W, tenint com a propietari l’empresa amb domicili a Madrid, la UNIÓN ESPAÑOLA DE MINAS METÁLICAS, S.A. Tres anys més tard, la mateixa empresa registradora en aquest sector al voltant del puig del Costabona, registra una tercera concessió, la “Pítágoras”.

En quant a  la mina situada a la “Roca del Turó” els nous registres miners s’inicien a partir del any 1955, amb els noms de “Romera”,“Fuente Moral” i “San Narciso” registrades per un particular; i la “Santiago” de la mateixa empresa que els dos registres miners de l’explotació minera situada a “Fra Joan”. També en el mateix any 1958, s’hi registra una nova concessió, la “Arquímedes”.

Totes aquestes noves concessions, foren creades per a la recerca d’una mena mineral, el W i el Mo, quan la política tancada del règim franquista imperant en aquella època, motivà un especial interès per aquest nou tipus de recurs geològic. Són entre altres minerals, els anomenats “minerales de interés militar”. I com és de suposar, totes les mines denunciades en qualsevol racó de la geografia espanyola, eren controlades directament pels militars, o el que és el mateix, pel propi règim franquista. Per aquesta raó, l’estat espanyol hi creà una reserva provisional d’àmbit estatal, per “protegir” aquest zona de la geografia nacional.

Finalment, els mateixos geòlegs i enginyers de mines del Institut Geològic i Miner d’Espanya, determinaren que las posibilidades mineras en terrenos enclavados en los términos municipales de Setcases y Molló, de la Província de Gerona, hace constar la existencia de cantidades apreciables de Molibdenita en algunas muestras procedentes de antiguas labores, actualmente abandonadas y que radican en aquella zona (I.G.M.E., 1956).

Tot i que finalment, l’estat espanyol aixecà la zona reservada d’aquest regió pirinenca, a pocs metres de distància, a la vessant S i SE del pic del Costabona, ja a França l’aprofitament del preuat W sí que tingué una major importància i motivà durant un breu període de temps, treballs d’investigació i fins i tot encara avui trobem abundants restes d’aquella intensa activitat minera.

Restes de vivendes per als miners al peu d'una escombrera de ganga de les explotacions mineres situades al segon nivell de la vessant SE del cim del Costabona. 

Un cop més, la geologia va donar un revés en tant sols pocs metres de diferència, pel simple motiu de la constitució geològica del propi terreny. En la part francesa, també hi ha skarns que han produït la formació abundant de menes minerals, però en aquest cas, els de W són els majoritaris. I per què? Perquè en aquest sector del pic del Costabona, el contacte amb els granits del Costabona  es troben  amb les dolomies de la  Formació de Canavelles de la mateixa edat geològica que les pissarres que trobem a la mina de la Roca del Turó.

Aflorament dels granits del Costabona, en la vessant SE

Calcàries paleozoiques plegades en una zona de contacte. 

Contacte entre els granits del Costabona, els mabres, cornianes, calcàries i esquists amb la part mineralitzada marronosa, on s'hi troben els granats


Esquema geològic de la mina "del Turó" (Molló, Ripollès)


Bibliografia: 
BUREAU DE RECHERQUES GEOLOGIQUES ET MINIERES (1982): Atlas des ressources du sous-sol,
Sérvice géologique régional LANGUEDOC-ROUSILLON, vàries pps., Montpellier

DE LA CONCHA, S; COMA, J.E (1956): Zona reservada de molibdenita de los términos municipales de Setcasas y Molló (Gerona), Notas y Comunicaciones del Instituto Geológico y Minero de España, número 44,
vàries pàgs., Madrid

DE GUY, M. (1988): Contributions a l’etude des skarns de Costabonne (Pyrenees Orientales, France) et a la theorie de la zonation metasomathique; These de Doctorat d’Etat ès Sciencies Naturelles, Université Pierre et Marie Curie, Ecole Nationale Superieure des Mines de Saint-Etienne,  pp. 36, París.

GUITARD, G; LAFFITTE, P (1960): Les calcaires métamorphiques et les skarns du Pic de Costabonne (Pyrénées-Orientales); Sciences de la Terre, Tome VI (1958), nº 1-2, pp 94, Nancy

INSTITUTO  GEOMINERO DE ESPAÑA (1994): Mapa Geologico de España. Escala 1:50.000 Segunda Serie – Primera edición, MOLLÓ; Nº 218; pp. 24; Madrid.

MATA, J. Mª (2011): Recerca mineralògica, minera i geològica per la comarca del Ripollès: Des de Molló a Rocabruna, a Costabona i a Setcases, Xaragall, Revista de Ciències de la Catalunya Central, Sèrie B, , nº 412.

MENGEL, O.  (1913): Sur le termination orientale du synclinal de Mérens-Vilafranca et le Glaciare de Prades (Pyrénées orientales), C.R. Acad. Sc. París, 157, 20, pp. 955-957, París.
  
MUÑOZ, J. A; SÀBAT, F; SANTANACH, P (1983): Cisaillements alpins et hercyniens dans le versant méridional de la zone axiale des Pyrénées entre le Freser et le Ter (Pyrénées catalanes), C. R. Acad. Sc. París, 296, série II, pps. 1453-1456, París.

Fotografies: Sergi Falguera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada